El notari valent

25 juny El notari valent

Rajoy, en el cap de setmana que culminà el tour de force al que el varen sotmetre els pseudo falangistes del seu partit i que la brunete mediàtica s’encarregà d’esbombar arreu en un va intent de fer-lo fora de la presidència del PP, ha aconseguit de una tacada fer fora els ultra-liberals d’enyors inconfessables, centrar el partit en l’entorn polític nacional i quedar davant de tothom, com un líder sòlid i ferm que transmet la sensació d’autoritat que li ha mancat durant els darrers 4 anys.

Però potser el més important de tot és que després de la gegantina catarsi col·lectiva a la que es varen sotmetre els populars, per fi el govern del PSOE ha comprovat que no està sol, que ha de governar filant molt prim perquè les argumentacions econòmiques i el mal govern el poden jugar una mala passada. Com el corredor de fons que s’allibera del pes sobrant, Rajoy i el PP corren més lleugers i encaren una legislatura amb el rerefons de la crisi econòmica, que a poc que facin segur que els lluirà.

Va ser impagable veure per les pantalles del televisor com els Aznar, Esperanza, Oreja, Acebes, Zaplana, Costa i companyia se la tenien que embeinar fent aflorar que en el PP, el sector que ells representaven està en minoria i que després de 4 anys absents de la política, els centristes o moderats, amb l’alcalde de Madrid al davant, per fi treuen el cap. Esperarem que la tradició centrista de la UCD també torni.

Caldrà estar atents al propers moviments dels sectors derrotats, no seria gens estrany que d’aquest girigai n’acabés sortint una divisió en dues formacions polítiques i el mapa polític de la primera època democràtica recuperés la normalitat que es va perdre amb la desaparició del CDS i la UCD, amb l’excepció del PC que després de tanta transformació, ja no el coneix ni la mare que el va parir!!.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.