Quants pisos hi han per vendre?

05 maig Quants pisos hi han per vendre?

De les vivendes construïdes des de l’any 2005, en tenim a dia d’avui pendent de venda, unes 650.000. Conforme es vagin acabant les promocions que avui estan donant la poca feina que hi ha al sector, la xifra podria elevar-se a prop del milió. Si a Espanya, anualment es venien en la punta àlgida de l’especulació al voltant dels 600.000 pisos, el càlcul fàcil ens diu que l’estocatge actual trigarà uns dos anys a liquidar-se. La dada és de una gravetat enorme, ja que és la confirmació de que com a mínim fins l’any 2010, no començarem a aixecar el cap.

Adequar l’oferta a la demanda és un exercici complicat, ja que la crisi també afecta al poder adquisitiu de l’assalariat i per tant el procés requeriria una baixada de preus espectacular que jo dubto que es produeixi tret d’aquelles situacions en els que la urgència de liquiditat ho faci necessari i pensar que no fa massa temps un pis es podia vendre varies vegades, amb el corresponent augment de preu en cada transacció, des de l’inici fins a la seva ocupació.

Moltes pimes de dimensions modestes que han nascut amb el boom del sector, es veuen amb unes previsions en el mig termini, que els obligarà a fer front als deubtes que tenen amb vivendes construïdes i solars sobrepagats a preu d’or, el que dins de poc, afectarà a una liquiditat financera molt malmesa ja per la conjuntura internacional, de les entitats que fins fa un any els deixaven el diners sense cap mena de prevenció. Plou sobre mollat.

I és possible també que tapant-nos els ulls i les orelles o mirant cap a un altre cantó, algú es cregui que la percepció de la profunditat d’una crisi sense nom, es faci mes lleugera, però a part de l’exercici estruciste, caldrà alguna vegada reconèixer la situació i posar-nos a treballar per a solucionar-la.

Tags:
, ,
6 Comments
  • En veu alta [castellano] » ¿Cuantos pisos nos quedan por vender?
    Posted at 21:59h, 08 novembre

    […] Llegir en català This entry was posted on May 5, 2008 at 9:21 pm, filed under economia and tagged crisis inmobiliaria. Bookmark the permalink. Follow any comments here with the RSS feed for this post. Post a comment or leave a trackback: Trackback URL. Previously – Integrismo ideológico Next – Violencia de género […]

  • Une Maison A Vendre Experience
    Posted at 01:44h, 19 setembre

    Une Maison A Vendre Sur Roubaix…

    The hype for une maison a vendre sur roubaix is not ……

  • admin
    Posted at 11:09h, 12 maig

    Hola David.

    Si això és el que em temo, ja que serà una de les causes que farà que la resolució de la crisi s’allargui en el temps.

    És que ni tan sols, si l’administració adquirís aquests inmobles per a posar-los en lloguer es sol·lucionaria el problema ja que la demanda d’habitatge també es reduiria al final del procés.

    Hi ha molta gent enganxada amb hipoteques que els representen un problema cada mes i els que no, hem creat una prevenció brutal a l’endeubtament que farà remuntar la crisi de manera molt i molt lenta.

    Salut i €

  • David
    Posted at 10:48h, 12 maig

    El problema d’aquestes xifres és que l’estoc d’habitatge nou és tan gran que precisaria no iniciar cap habitatge en els propers anys, cos impensable. El que probablement passarà és que es construirà relativament poc durant els propers sis o vuit anys anys, com als vuitanta, per així anant donant sortida a l’estoc existent.

  • admin
    Posted at 18:50h, 06 maig

    Suposo que quan s’hagin tornat a anivellar l’ofert i la demanda el tema es normalitzarà, el que queda per saber és el temps que això trigarà en succeir.

    Salut i €

  • David
    Posted at 19:26h, 05 maig

    Els preus acabaran baixant, i força, per una senzilla raó d’oferta i de demanda. Tot i que no existeixen estimacions massa acurades, es calcula que les necessitats de nous habitatges per formació de llars amb prou feines superen les 300.000 unitats anuals. Per tant, existeix molta més oferta estructural que demanda. O en altres paraules, els compradors a la llarga tenen la paella pel mànec. I a la llarga el criteri que s’imposarà és que la ràtio del preu sobre els ingressos anuals se situï en valors moderats (de 3 a 4), en comptes del 10 o 12 a què estava actualment.