Passi, passi, que veurà el piset…

11 maig Passi, passi, que veurà el piset…

Els Quatre Mercats és una iniciativa endegada per l’Ajuntament de Girona amb l’objectiu d’afavorir el reciclatge d’objectes en desús. Els promotors d’aquesta activitat fan especial incís en l’interès de participar-hi pel simple plaer d’intercanviar, defugint posar un valor als objectes a intercanviar. I conclouen que un dels beneficis bàsics és que incrementa la diversitat d’experiències vitals. Participar, no fa gaire, en el que es va dur a terme al barri de Sant Narcís em va fer reflexionar sobre la necessitat d’adoptar patrons així de simples –però no per això menys eficients- a les organitzacions. Perquè “si tu tens una poma i jo tinc una poma i les intercanviem, dons tots dos tindrem una poma. Però si tu tens una idea i jo tinc una idea i les intercanviem, llavors ambdós tindrem dues idees” (G.B. Shaw).

Parlem en excés d’empreses obertes? Aquest és un terme que alguns ja titllen d’oxímoron, com aquell vell acudit sobre la intel·ligència militar. Perquè no estem parlant d’un model de negoci, sinó d’un model relacional. Arribats a aquest punt, cal preguntar-se que fou primer: l’ou o la gallina? Per on comença una organització a esdevenir oberta: quan modifica les relacions internes o quan ho fa amb les externes? O ambdues alhora?

La comunicació de moltes empreses actuals encara s’assembla a aquells telèfons que ens fabricàvem de petits amb dos pots de iogurt acabats d’escurar i un fil que els unia. Fil directe, si senyor, però només amb qui vulgui ser el teu interlocutor. I el retorn, igual de limitat.

Si heu observat mai els pescadors quan estenen les xarxes a terra per sorgir-les us haureu adonat que és gairebé impossible determinar on comencen i on acaben. A l’igual que aquestes, les xarxes relacionals que s’estableixen en una empresa oberta són interminables, perquè l’organització s’obre cap a dins i també ho fa cap enfora. Però per això cal canviar la manera de comunicar-se, de generar coneixement i de compartir-lo, de relacionar-se.

Algunes, desorientades davant els nous escenaris, conceben models de treball en xarxa peculiars i designen els nodes de la xarxa emprant criteris jeràrquics segons l’organigrama. En definitiva, amb més semblança a un cefalòpode que estén els tentacles que a una amalgama de voluntats col·laboratives.

Amb aquesta filosofia, els nodes acaben esdevenint més aviat nusos, com els de les mànegues d’aigua que no deixen fluir res ni en una direcció ni en l’altra. Inspirats en principis tan obsolets com el de “la informació és poder”, engoleixen tanta com poden: veritables forats negres. No s’assabenten que, molt els pesi, no és node qui vol, sinó qui pot.

Empresa oberta? Sí, de 8 a 3. I si no et conformes és perquè no vols, que sempre et queda allò del “vuelva usted mañana”.

Per aquests despitats, en Julen ens proporciona una valuosa recopilació dels 10 ingredients per a cuinar una empresa Open Business. Un decàleg simple i aclaridor on deixa clar que la clau per a una organització oberta, entre d’altres, és que compti amb persones obertes: …(tradueixo) les persones contribueixen sota un model P2P, no hi ha jerarquies i l’intercanvi és el mitjà a través del qual l’empresa guanya en salut. L’intervenció d’igual a igual ubica a cada persona en el seu lloc: ets en tant que intercanvies”.

annacabanas.jpgQuan estàvem planificant la trobada Girosfèrica a primers d’any, l’Anna ens va fer arribar la petició per assistir-hi tot i que no tenia un bloc actiu, avui això ja ho ha arreglat ja que , Amb lletra de pal va veure la llum després d’aquesta trobada, és com diu ella mateixa, el fill primogènit de la Girosfera i un excel·lent bloc.

l’Anna va obrir els ulls a la llum del món a Barcelona, però des de fa uns 14 anys és gironina d’adopció. És arqueòloga i treballa a l’UdG des de fa temps. els seus interessos estan relacionats amb el mon de l’organització en les empreses, d’innovació i del món laboral, temes que podreu llegir en el seu bloc, un parell de cops per setmana.

M’agrada passejar, llegir, escoltar música de tota mena i anar a pescar, una manera com una altra de passar les hores amb la neurona a mig gas. Però si em deixes triar, em quedo amb una bona conversa, davant d’una clara ben fresqueta, amb algú que tingui un fi sentit de l’humor.” l’Anna dixit.

1Comment
  • Amb lletra de pal » Dolce far niente
    Posted at 21:31h, 21 gener

    […] Així que si avui us passeu per aquí no m’hi trobareu, sóc a ca l’Eduard fent-la petar. [Passi, passi, que veurà el piset]. […]