Diàlegs imaginaris en un laberint

O.- Mira allí! La sortida! Siii! Ho hem aconeguit!!

P.- Diga’m que no et referèixes a aquella miserable espurna microscòpica que es pot etzibar al horitzó…

O.- Oi tant! Ja som lliures!! Perfí!

P.- Ehhh bé! Hauries de saber perfectament que de llumetes com aquesta n’hem vist centenars durant els anys que portem aquí perduts i que sempre han acabat sent mers miratges, burdes il·lusions produïdes per la desesperació de les nostres ments… i aixó quan no eren simples paranys, clar.

O.- Saps que et passa a tú P.? Que t’has acostumat taaaant a la foscor d’aquests passadissos que fins i tot t’hi sents còmode i ara et fa por sortir-ne: tems que la vida exterior et defraudi, que no sigui com l’has somiat tantes vegades.

P.- Ohh si! Ja ha parlat el Catedràtic en Laberintologia! El que ens ha portat constantment a estavellar-nos contra els murs de les sortides falses, una vegada i una altre!

O.-I UNA PUTA MERDA! Si fos per la teva prudent covardia encara estariem asseguts al primer esgraó, esperant que un àngel sortit de ves-a-saber-ón aparegués amb un mapa!

P.- AHH SI??? I que proposa el senyoret? Per si no ho havies vist la teva puta llumeta es trova al final del corredor més llarg, perillós i fosc de tot el Laberint sencer!!! Acabarem al fons d’un esvoranc. Que no ho veus?

O.- No clar, molt més fàcil anar seguint aquest camí tan recte i planer que des de fa mesos ens porta de nou al lloc d’inici, donant voltes absurdament. Mira tinc una idea…

P.- Ja tremolo…

O.- Perqué no ens fem els dissimulats? Anem poc a poc, com aquell qui no vol la cosa, entrant en el cami fosc. Que es complica de forma inexorable? Que la sortida era tan sols una cuca de llum extraviada? Doncs torem enrere; sempre hi som a temps!. Que jo tenia raó? Doncs, res, fem com que caiem i PAM! Ens fuguem!

P.- mmmmm…. està bé! Sé que me n’arrepentiré tant!! Peró com que no callaràs i estem condemnats a fer aquest viatge junts…

O.- T’estimo, idiota!
..
(Nota del autor: O i P, son “optimisme” i “pesimisme“. El que acabeu de llegir no és un diàleg sinó un monòleg interior sobre els dubtes de la vida!)

Arqueòleg Glamurós és el pseudònim amb el que l’autor convidat d’avui ha volgut participar a la xarxa. És un dels autors de blocs amb el llapis més esmolat de la Catosfera i tant bon punt us afeccioneu a llegir el seu bloc, Reflexions de un arqueòleg glamurós, us l’imaginareu com jo, com a un lluitador infatigable en pro de les llibertats de les persones i dels col·lecctius no massa ben tractats per una societat que en molts aspectes encare, és massa coservadora.

És un dels participants més actius en els blocs que llegeixo i els continguts del seu bloc, dels més originals que tinc el plaer de llegir i un dels pocs blocs de la Catosfera, amb un Pagerank 5, potser ja només per això endevinareu la importància d’arqueòleg dins de la xarxa.

Avui li dono la benvinguda en el meu bloc, en el que hi contribueix amb aquest excel·lent article.