Com a gats i gossos

09 maig Com a gats i gossos

A vegades l’exercici de llegir entre línies en política dona una informació suplementària que fa aflorar realitats amagades com ara els efectes de la crisi en la nostra economia. La corrent favorable a l’aplaçament de la negociació del nou sistema de finançament al que obliga el nou estatut, com a conseqüència de la previsió de l’impacte que l’escanyament de l’activitat econòmica tindrà a partir del mes de Setembre, es força evident. Quin greu que no s’hagi lluit el mateix tarannà quan es generaven els superàvits presupostaris amb els que tant s’han omplert la boca i dels que d’aquí a pocs mesos no ens en quedarà ni el record.

I ho és fins el punt de suscitar aliances que en la passada legislatura foren impossibles, fins i tot Rajoy està d’acord amb Felipe Gonzàlez i Guerra sobre aquesta qüestió. No hi han suficients recursos per afrontar el cost social de un augment brutal de l’atur i la cessió d’aquelles fonts d’ingressos que haurien de passar a formar part de la cistella dels impostos cedits a les autonomies. Ja tenim dibuixat el panorama del segon semestre d’enguany i no mola, com diria el doctor House.

L’Estat, de perenne tradició centralista, vol afrontar els mals moments que ens venen a sobre amb la clau de la caixa a la butxaca, obviant que l’impacte el rebran les autonomies que son les que suporten de ple el fenomen migratori, que serà a poc que les previsions siguin certes, el col·lectiu que més patirà les conseqüències. Catalunya i ara també València, que veuen l’actual model de finançament com insuficient, s’afanyen a reclamar el que està escrit i pactat, però que podria quedar en paper mullat si l’acord entre els dos grans partits estatals ho possibilita. Que no podria fer el PSOE amb l’anuència del PP?.

Després que l’efecte de la pujada de l’adrenalina dels 25 diputats que el PSC ha aportat al Congrés, ve ara la primera oportunitat per rendibilitzar-los fent realitat el que tantes vegades se’ns ha volgut vendre, que el PSOE no és el PSC i sobretot amb els temps tant magres que ens venen a sobre tots els catalans ho agrairien.

Parlen d’axò avui també:

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.