Codi étic catosfèric

01 maig Codi étic catosfèric

La Catosfera creix amb força, es fa potent i gran i… senyors, en general semblem més de poble que les roselles… Qui de vosaltres no s’ha topat encara amb el decàleg de normes “Netiqueta” de la Virginia Shea? Qui no ha sentit a parlar de la Blogetiqueta o la Ciberetiqueta? Em pregunto qui a hores d’ara, no està del tot convençut de la necessitat d’implantar certes normes en un mitjà com aquest, per molt que vulguem preservar-lo de convencionalismes, manipulacions externes i limitacions de qualsevol natura. Penso que tan sols poden estar en contra de la netiqueta els Jerks, Lammers, Trolls, Claxons, Spammers i demés espècimens autòctons de la xarxa i aquells que no han hagut de suportar-los mai. Una minoria, si, però realment molesta. Trets de la personalitat de gent aparentment corrent o actituds que troben aquí, el caldo de cultiu ideal per manifestar-se amplificades i que s’instal·len als llocs de debat com els virus entre el programari. Contra més creixi la Catosfera, més gent d’aquesta hi trobarem.

L’etiqueta marca les pautes que justifiquen la censura a aquests individus i tan mateix ens protegeixen a nosaltres de normes i censures arbitraries i ens assenyala el camí per fer que la comunicació entre blocaires sigui més fluida i agradable i per això és pràctica.

Hi ha decàlegs, recomanacions, normes escrites i no escrites… Hi ha normes per fòrums, per mails, per blocs, per editors i per lectors. N’hi ha de ben sabudes, com per exemple, que escriure amb majúscules és igual a cridar. S’han d’utilitzar les icones d’anim i d’altres signes per aclarir i emfatitzar (aquesta a mi em costa una mica 😉 ) No revelar mai informació que com a administradors ens proporcionin els usuaris (IP, adreces de correu, ets.) Utilitzar els recursos disponibles per a crear espais visualment agradables. Links i més links, citar sempre les fonts, oferir una pàgina d’about, no posar un enllaç propi al bloc d’un altre si no és del tot justificat dins el context del tema… Alguns dels meus ídols a la Catosfera, se les salten cada dos per tres, amb una alegria pasmosa i os asseguro que son d’allò més educats i assenyats… però no en saben gaire de bons modals a la xarxa.

Tampoc estic del tot d’acord amb la Sra. Shea ni amb d’altres que diuen, per exemple, que violar les lleis de la propietat intel·lectual va en contra de la netiqueta. Si no fóra per tots aquests violadors del copyright que hi ha a la xarxa, avui no podria escoltar ni llegir ni posseir, gratuïta ni legalment, un munt d’obres i programari. Gràcies doncs cibermaleducats del món que os veu unir en p2p per fer que la muntanya avanci a poc a poc cap a Mahoma!! Defendre o atacar aquest punt de la netiqueta però, dependria del nostre codi ètic. Llavors, no hauríem de confondre l’etiqueta amb el codi, tot i que em resulta molt natural que ambdós es gestin plegats… Ah! és cert… la Catosfera no té un codi ètic… vaja.

A les jornades sobre la Catosfera, es va debatre aquest tema. Un debat força útil per a situar-nos i conèixer els arguments dels blocaires, tot i que a mi em van semblar poc contundents. (Aquí, milions de caretes de bon rotllo!) No es pot parlar del nostre codi ètic si no és des de l’estudi del nostre perfil global i les nostres característiques i peculiaritats com a segment de la xarxa. La Catosfera no és igual a la “Japosfera”, ni tenim la mateixa cultura, ni els mateixos interessos, ni els mateixos costums ni inclinacions. La Catosfera és única en certes coses importants que són determinants per al plantejament del nostre codi. A les jornades, en Joan Varela va fer una crida i ens va demanar als blocaires més ètica hacker i menys aristotèlica (ups!) Va parlar d’activisme, de “dinamitar el sistema” i del “efecto manada”… va ser un discurs molt respectable i molt idealista però tan sols un país en guerra o que pateixi gravíssims conflictes genera una xarxa activista. Una societat com la catalana, no. I potser no som activistes ni dinamiters però ei, de mansos en tenim poc.

Aquest bloc n’és un perfecte exemple, és guerrer com n’hi ha pocs. 😀

El debat a la Catosfera sobre el codi ètic és feble i sobre la “bloc-etiqueta”, inexistent. Perquè no deixar de mirar cap als United States amb els que no hi tenim gaire bé res a veure? Per què val més la proposta d’un guru ianqui que la que em pot oferir un blocaire català? Si, TU MATEIX. Ja pots començar deixant un comentari. Què en saben en Tom O’Reilly i en Jimmy Wales dels blocs que llegeixo a la Catosfera? Què hi té a veure l’ètica hacker amb les activitats del Saül Gordillo o l’Eduard Díaz?

La Catosfera, com deia al principi, creix. Suposo que sabeu que s’estan preparant uns fantàstics premis i tot… més val que tinguem en compte que per molt que sigui un petit paradís català, està dins la WORLD wide web… i fins que no tinguem normes ni codi, serem com els que van al restaurant de luxe amb “pantufles”.

Seria una mal educada si tanqués aquest escrit sense donar les gràcies al meu amfitrió i felicitar-lo per la seva iniciativa (si, jo també). Estic esperant l’ e-book d’aquest crossblogging perquè, estimat Eduard, si has tingut fills i has plantat un arbre… això seria el que et falta.

Salut i Força Catosfera. 😉

sionobarcelona-48.jpgMolt de tant en tant i per sorpresa, trobes a la Catosfera, alenades d’aire fresc com el bloc de Siono i la veritat, entre tanta opinió econòmica i discurssió política, s’agraeix un punt de vista alternatiu i diferent. La Siono és valenta i sense complexes, ja que la temàtica del seu bloc és compromesa, l’anàlisi i la critica, sempre amb tó positiu per cert, d’altres blocs i el que els seus autors transmeten a qui els llegeix i curiosament, lluny de provocar reaccions contraries, te la virtut de concitar acords i agraïments.

Segurament serà perquè la seva autora a begut de moltes cultures, viscut en infinitat de països diferents o perquè és d’esperit inquiet i aventurer com ho solen ser només els qui disfruten del seu dia a dia sabent-ne fer partícips als demés, que te una forma especial de dir les coses que s’agraeix, com el xiuxiueig de tramuntana que els gironins tant necessitem.

La Siono te inquietuds, formació i aficions construïdes des de cultures diverses, amb llengües diferents que enriqueixen les seves opinions des de perspectives novedoses, fent que la percepció que cada un tenim de nosaltres mateixos, de les nostres realitats particulars contrasti amb la visió real que els altres tenen del que emetem i ens acosta el contrapunt del que els arriba a la gent que ens llegeix.

Definitivament si el seu bloc, Sionobarcelona no existís, s’hauria d’inventar inmediatament.

Que vagi tot molt bé, amiga Siono.

3 Comments
  • trina
    Posted at 22:29h, 04 maig

    Siono,
    no em diguis que hi eres a les Jornades de la Catosfera!!…llàstima de no coneixe’ns allà; amb el nostre amfitrió, l’Eduard, sí que ho vam fer…
    Estic molt d’acord amb el que dius, només afegiria que les normes les segueix qui vol perquè potser algunes sobren i no cal dir-ho, moltes no serveixen per a res; la norma és excloent i segregadora per definició però en algun cas jo en seria partidària, potser per a aquells que no en volen sentir a parar per a fer més net el missatge o la interrelació encara que sigui de forma virtual…molta salut Siono..

  • Edu
    Posted at 11:01h, 02 maig

    Estic d’acord amb tot, excepte amb això de que “tan sols un país en guerra o que pateixi gravíssims conflictes genera una xarxa activista”.

    Jo em considero blogactivista, i a Catalunya hi ha una xarxa d’activistes amb blog molt gran i que fa molta feina.

    Adoptar un codi ètic no és en absolut incompatible amb tenir actituds activistes i crítiques amb els sistemes pre-establerts.

    Salut!

  • admin
    Posted at 15:40h, 01 maig

    Estic completament d’acord amb el teu article. La ponència quue el Saül Gordillo va plantejar en les jornades de la Catosfera, jo crec que era un encert.

    A part de donar a l’entorn catosfèric uns trets particulars, hagués sigut el mitjà per a dotar-lo de l’emprenta pròpia i diferenciadora dels demés moviments blocosfèrics i fins i tot de una guia per a la qüalitat que ens serviria a tots plegats i molt i la que no ens podem permetre renunciar-hi.

    Un llàstima que no tires endevant aleshores però que si ens hi possem d’acord uns quants, sempre podrà reixir.

    Salut i €