Tot depèn de com es miri

13 abr. Tot depèn de com es miri

Durant el període 1998-2007 l’economia espanyola va créixer un 3,8% de mitjana, força per sobre de la mitjana de la zona euro, que ho va fer un 2,1%. Només en un dels anys (concretament el 2002), el PIB espanyol va créixer lleugerament per sota del 3 %. Aquest creixement econòmic ha anat acompanyat d’una forta expansió de l’ocupació fins al punt de què Espanya ha passat de ser el campió europeu de l’atur a haver de recórrer massivament a la mà d’obra. Així mateix, i també en poc temps s’ha passat de ser receptora neta d’inversió estrangera a ser-ne emissora. Qui hauria imaginat una dècada enrere que l’aeroport de Heathrow estaria en mans espanyoles!

No obstant això, no tothom ha percebut de la mateixa manera aquest “miracle espanyol”. Feu una enquesta a 10 dels vostres coneguts i pregunteu-los si creuen que ara es viu millor, econòmicament parlant, que deu anys enrere. Segurament el percentatge de nostàlgics us pot arribar a sorprendre, especialment si l’entrevistat és relativament jove o fa relativament poc temps que s’ha incorporat al mercat laboral. És cert que ara acabes la carrera i no has de peregrinar un parell d’anys d’entrevista en entrevista per a què t’acceptin en qualsevol lloc, però serà difícil que trobis una feina que paguin com Déu mana, per molta experiència que puguis aportar. És cert que com que tens feina pots optar a fer coses que quan eres aturat no podies fer, però accedir a un habitatge de compra s’ha tornat prohibitiu per a àmplies capes de la població, i l’esforç per llogar un pis cada cop és més gran.

Des del passat estiu els mitjans de comunicació ens avisen del final de les vaques grasses i de l’inici del tan temut aterratge. Immobiliàries que van a dur els seus llibres al jutjat, constructores que decideixen aturar màquines deixant a l’atur a milers de paletes, oempreses fabricants de rajoles, aparells sanitaris o portes de fusta que ja preveuen que les passaran magres els propers anys s’han convertit en habituals dels diaris salmó, i darrerament també dels generals. La sensació de crisi és tan present que fins i tot sents que se’n parla mentre ets al gimnàs, suposadament per desconnectar.

Però tan dolenta és aquesta desacceleració? Tot depèn de com ens ho mirem. Deixeu-me destacar tres idees.

  • La desacceleració econòmica forçarà un canvi de model econòmic en el que el creixement de la productivitat, i no pas el creixement de la mà d’obra barata, serà el protagonista. I si creix la productivitat, hauria de créixer també la renda dels treballadors.
  • La frenada del sector immobiliari alliberarà recursos per a què puguin ser invertits en altres sectors amb una infinita major capacitat de generar riquesa. Mentre ha durat la febre del totxo era més fàcil obtenir crèdit per a comprar-se un “loft”sense cèdul·la de 500.000 eurosque no pas obtenir aquesta quantitat per invertir en un projecte industrial o tecnològic.
  • I per què ens atien el papus de l’atur quan, per una pura i dura qüestió demogràfica, haurem de continuar important mà d’obra immigrant fins i tot en un escenari de baix creixement econòmic?La desacceleració pot ser una excel·lent oportunitat perquè els fluxos migratoris es “normalitzin”, allunyant-nos de l’entrada en massa i dels problemes que això ha comportat.

Transformar les amenaces en oportunitats és el repte que tenim sobre la taula. Augmentar la productivitat (incrementant el nivell formatiu dels treballadors o racionalitzant els horaris laborals, per exemple), facilitar les coses als emprenedors (començant pel finançament) i, sobretot, aprendre dels errors d’aquesta darrera dècada haurien d’estara la agenda dels nostres policy makers.

david.jpgDavid Rodriguez és un destacat component de la Catosfera que ha decidit participar en aquest experiment de crossblogging. Destacaria d’ell l’acurada opinió sobre economia amb la que ens obsequia a diari, fent ben evident la gran formació ecònomica de la que fa gal·la.

Edita “Vida qüotidiana“, bloc de opinió personal d’excel·lent reflexió sobre temàtica molt diversa i l’únic bloc estrictament de temàtica econòmica en català que jo conec, en el que he aprés una pila de coses que desconeixia. Pels interessats en el mon de les finances trobareu a Economing una lectura obligada.

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.