Revolució 2.0
551
post-template-default,single,single-post,postid-551,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Revolució 2.0

Revolució 2.0

Els blocs són el fenomen social més important des del descobriment de l’escriptura, un mecanisme pel qual qualsevol pot convertir-se en editor i traslladar les seves inquietuds a la societat en general. Són espais de discussió, de conversa infinita i vírica, un espai amorf i incontrolable on la previsió no té cabuda. Són hectàrees virtuals de anarquia en un territori atemporal i aterritorial on es materialitza d’una manera evident i majoritària l’anomenada web 2.0. La qual no és més que una manera d’entendre les relacions entre idees i iniciatives, la il·lusió, el mèrit i la dedicació per sobre de currículums aristòcrates. La web 2.0 proporciona un poder als ciutadans com abans res ni ningú havia concedit.

Els blocs, per si sols, són un contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat, són altaveus democràtics fàcils d’utilitzar per qualsevol. Un post, per exemple, és una conversa oberta en el temps, és diàleg i comentaris recorrent les ments de la gent, trencant la natural cadena de comunicació unidireccional que ens ofereixen els mitjans tradicionals, imposant un nou model molt més horitzontal i participatiu. En la web 2.0, el dret de rèplica és part consubstancial de la seva pròpia existència, ja que els comentaris repliquen a l’autor en qualsevol camp, ja sigui audiovisual o per escrit.

L’editor 2.0 i els seus lectors o prosumidors construeixen la informació en plena col·laboració i interacció. En el cas més conegut, el dels lectors de blocs o el dels usuaris de les xarxes socials de tipus informatiu, proporcionen un control absolut sobre el tipus d’informació que jo mateix vull rebre. A través de la complementarietat d’idees de diversos usuaris i lectors es desenvolupen excel·lents projectes que a la llarga es materialitzen en propostes viables en la medicina, la literatura, els negocis, la política i el periodisme.

És cert que la societat ja estava preparada per a assumir el canvi de paper. La gent havia decidit anar a la recerca del contingut, de ser partícip de la seva elaboració, el cas és que l’individu ja no està disposat a ser un espectador passiu. La confluència entre una nova mentalitat i eines que permeten aquesta interacció ha generat un primer batalló, molt nombrós, de ciutadans 2.0, abanderats d’una societat oberta i protagonistes d’una revolució transparent.

Cada vegada tinc més assumit que el terme web 2.0 respon a un gir social amb tints revolucionaris que poc té a veure amb els canvis tecnològics. Podria existir la societat 2.0 sense la web 2.0? M’ho preguntava públicament fa pocs dies i crec que l’obertura i la innovació, conceptes tan lligats a la nova web, no són més que precisions que la societat reclama i ho fa a partir de les eines amb les quals pot treballar. Són imprescindibles tècnicament, però la massa crítica existeix i això ho fa viable i revolucionari.

Els governs i les empreses s’enfronten a un desig social, a un canvi del paradigma, a una vocació per saber, que no ha estat impulsada per cap element digital, sinó que aquest procés electrònic ha arribat en el lloc exacte i el moment just. Els límits de la web 2.0 són els quals la tecnologia aporta, però els límits d’una societat 2.0 no existeixen. Les relacions socials que conformen la web actual no depenen tant dels canals o eines amb les quals es pot fer ús d’elles, sinó del fet que existeixin individus que participin d’una manera convençuda i honest del procés.

El canvi social 2.0 és independent dels canvis tecnològics o digitals. Per exemple, no és tan important l’autor d’un blog, si és anònim, pseudònim o real, sinó que el que veritablement importa és el contingut. La construcció col·lectiva del conjunt no pot ser propietat de l’autor, sinó que pertany al grup creatiu que ha anat comentant i col·laborant.

Hem arribat, en essència, a un territori imaginari batejat com a blogosfera, on, els que l’habitem, estem convençuts que és atractiva perquè la intel·ligència col·lectiva ignora el que no és útil, perquè el talent global arriba a conclusions en grup i a temps real, perquè multiplica els emissors d’informació d’una manera vertiginosa, perquè obliga als polítics a conversar directament i sense intermediaris amb la gent, perquè la xarxa és vigilància activa, és democràcia participativa i perquè concedeix veu i vot a tots per igual. Ja tocava!

marcvidal.jpg L’any 2004 vaig decidir obrir el meu bloc. Uns quants abandons i nous intents més tard, aquell projecte sense nord és va consolidar gràcies a que una companya del foro de EP em va aconsellar llegir el bloc den Marc. A partir d’aquell moment vaig tenir clar el que volia fer. Suposo que sense que en sigui conscient, en Marc ha representat per a molta gent que s’ha llençat a l’aventura de gestionar un bloc el mateix que per a mi, el model i el referent. Avui, el dia del seu sant, ell és el convidat de l’aventura de crossblogging que porto a terme en el meu bloc i haig de agrair-li el detall.

En Marc és Diplomat en Publicitat i Llicenciat en ADE i exerceix de CEO i Director Estratègic de un grup empresarial. El bloc de Marc Vidal, és un dels 5 blocs mes influents en temàtica econòmica i d’opinió política, tant en català com en espanyol i és llegit i referenciat per la majoria dels que ens movem per la web2.0, és per això que ocupa el primer lloc dels rànquings més prestigiosos en català i un dels deu primers en espanyol.

Ha estat el gran responsable de l’impuls de la catosfera, fent realitat el concepte definit per un altre gran blocaire, el Toni Ibañez i que ha representat el creixement arreu del Principat de moviments organitzats al voltant el mon dels blocs. El prestigi que s’ha guanyat fa que sigui ponent cotitzat en infinitat d’esdeveniments organitzats en l’entorn 2.0 tant en l’àmbit nacional com europeu.

Si mai es decidís a dedicar-se a la política, tindria des d’aquell moment el meu vot.

Salut i €, amic.

7 Comments
  • XALFI
    Posted at 12:16h, 02 maig Respon

    La Revolució 2.0, és la revolució de la cultura creativa.

  • trina
    Posted at 18:34h, 25 abril Respon

    Marc,
    et felicito pel post (i a tu Eduard per aquesta iniciativa crossbloggin i gràcies per fer-me’n partícep també).
    Amb aquest post Marc inicies converses per a donar i vendre amb el que escrius i és un exemple clar del que vols exposar quan parles del 2.0 Estic d’acord amb que la tècnica no és el secret del que tu proposes com a revolució, només és la eina que la facilita, perquè el protagonista és la persona que utilitza la tècnica per a fer-se valdre, per opinar, per fugir d’estudi davant de les informacions controlades dels mitjans clàssics, o per interactuar amb els altres. Dissenteixo però en una cosa només: això ha passat ja en alguna altra ocasió en la llarga història humana (pura antropologia, se’m nota que vaig estudiar-hi ;-)) Les tècniques han servit per a fe revolucionar els humans, les pedres tallades a la prehistòria que permetien tallar la carn dels animals o les tècniques de conducció de l’aigua que van permetre conrear varen significar autèntiques revolucions en el concepte d’agrupament social dels humans i en la pròpia evolució del pensament i de la filosofia. La 2.0 és un altre capítol, de la mateixa història, com molt bé defineixes. La sort que ens ha tocat és que nosaltres l’estem construint i per tant formem part de la pròpia evolució humana. Una gota d’aigua en la immensitat de la història però tant interessant!
    Una abraçada a tots dos

  • Edu
    Posted at 13:11h, 25 abril Respon

    Ei que en cap cas nego la importància dels blogs eh! 🙂

    Considero que incorporar en el fet comunicatiu a qui fins ara no tenia accés és fantàstic. Al meu blog ho he expressat molts cops. No dubto de les seves implicacions i repercusions, i d’alguna manera és una revolució, una gran revolució, en la que jo també poso el meu granet de sorra (o en el meu cas, la meva gota a l’oceà).

    Però crec que els blogs i el fenomen web2.0 també són un descobriment tècnic (com la impremta) i dubto que es puguin equiparar a la importància del descobriment de l’escriptura. Potser m’equivoco (gairebé segur si contradic en Marc 😉

    Si jo hagués de triar un fenomen d’igual importància que el naixement de l’escriptura seria el naixement de Internet, que de fet és el mitjà sobre el que es sustenten els blogs i el web2.0.

    L’anàlisi de l’entorn 2.0 d’en Marc és Excel·lent, com el seu blog.

    Salut!

  • admin
    Posted at 10:58h, 25 abril Respon

    Hola Marc.

    Un excel·lent anàlisi d’aquest entorn 2.0, que només acaba de començar, ja m’agradaria tenir una bola de vidre i poder albirar que ens depara el futur.

    Salut i € company

  • admin
    Posted at 10:56h, 25 abril Respon

    Hola Edu.

    Potser perquè formem part activa del fenòmen, no ens n’adonem de la importància del que estem fent. Possiblement l’imfluència que molts de nosaltres tenim en el nostre entorn, pugui ser molt petita, però existeix. El fenòmen es fa mes evident quan s’analitzen blocs com el den Marc, el César, o el Dans, Microsiervos, Sigt, etc.

    No solament son influents en àrees com l’economia o la política, ja que diariament els llegeixen milers de persones, sino en àrees tècniques marcant fins i tot la pauta del que ha de continuar éssent això de la web2.0. I si ho analitzem des de la vessant empresarial, ja ni t’ho vull explicar.

    La clau de tot, és que tothom, a diferencia de fa un lustre escàs, pot construir el seu “diari” o “revista”, guanyar-se un prestigi a la xarxa i comptar amb centenars o milers de lectors i per tant convertir-se en un referent i aconseguir influir en el seu entorn amb les seves opinions, això anys enrere era senzillament impossible.

    Salut i €

  • Marc Vidal
    Posted at 10:44h, 25 abril Respon

    el paper, la impremta són descobriments tècnics, els blogs són una eina per incorporar en el fet comunicatiu a qui fins ara no tenia accés… és el mateix que va fer l’escriptura; va donar memòria textual a les idees.

  • Edu
    Posted at 10:34h, 25 abril Respon

    “Els blocs són el fenomen social més important des del descobriment de l’escriptura”, buff no sé si ens passem una mica eh… 🙂 Entremig han passat moltes altres coses importants com el descobriment del paper, o la invenció de la impremta per dir-ne només dues.

    Potser la gràcia dels blogs ha estat precisament convertir en un fenomen social l’escriptura, lo qual no és exactament el mateix.

    Però estic d’acord amb que la web 2.0 proporciona un poder als ciutadans com abans res ni ningú havia concedit.

    Salut!

Post A Reply to Marc Vidal Cancel Reply