Revolució 2.0

Els blocs són el fenomen social més important des del descobriment de l’escriptura, un mecanisme pel qual qualsevol pot convertir-se en editor i traslladar les seves inquietuds a la societat en general. Són espais de discussió, de conversa infinita i vírica, un espai amorf i incontrolable on la previsió no té cabuda. Són hectàrees virtuals de anarquia en un territori atemporal i aterritorial on es materialitza d’una manera evident i majoritària l’anomenada web 2.0. La qual no és més que una manera d’entendre les relacions entre idees i iniciatives, la il·lusió, el mèrit i la dedicació per sobre de currículums aristòcrates. La web 2.0 proporciona un poder als ciutadans com abans res ni ningú havia concedit.

Els blocs, per si sols, són un contrapès que equilibra l’opinió oficial amb la veritat, són altaveus democràtics fàcils d’utilitzar per qualsevol. Un post, per exemple, és una conversa oberta en el temps, és diàleg i comentaris recorrent les ments de la gent, trencant la natural cadena de comunicació unidireccional que ens ofereixen els mitjans tradicionals, imposant un nou model molt més horitzontal i participatiu. En la web 2.0, el dret de rèplica és part consubstancial de la seva pròpia existència, ja que els comentaris repliquen a l’autor en qualsevol camp, ja sigui audiovisual o per escrit.

L’editor 2.0 i els seus lectors o prosumidors construeixen la informació en plena col·laboració i interacció. En el cas més conegut, el dels lectors de blocs o el dels usuaris de les xarxes socials de tipus informatiu, proporcionen un control absolut sobre el tipus d’informació que jo mateix vull rebre. A través de la complementarietat d’idees de diversos usuaris i lectors es desenvolupen excel·lents projectes que a la llarga es materialitzen en propostes viables en la medicina, la literatura, els negocis, la política i el periodisme.

És cert que la societat ja estava preparada per a assumir el canvi de paper. La gent havia decidit anar a la recerca del contingut, de ser partícip de la seva elaboració, el cas és que l’individu ja no està disposat a ser un espectador passiu. La confluència entre una nova mentalitat i eines que permeten aquesta interacció ha generat un primer batalló, molt nombrós, de ciutadans 2.0, abanderats d’una societat oberta i protagonistes d’una revolució transparent.

Cada vegada tinc més assumit que el terme web 2.0 respon a un gir social amb tints revolucionaris que poc té a veure amb els canvis tecnològics. Podria existir la societat 2.0 sense la web 2.0? M’ho preguntava públicament fa pocs dies i crec que l’obertura i la innovació, conceptes tan lligats a la nova web, no són més que precisions que la societat reclama i ho fa a partir de les eines amb les quals pot treballar. Són imprescindibles tècnicament, però la massa crítica existeix i això ho fa viable i revolucionari.

Els governs i les empreses s’enfronten a un desig social, a un canvi del paradigma, a una vocació per saber, que no ha estat impulsada per cap element digital, sinó que aquest procés electrònic ha arribat en el lloc exacte i el moment just. Els límits de la web 2.0 són els quals la tecnologia aporta, però els límits d’una societat 2.0 no existeixen. Les relacions socials que conformen la web actual no depenen tant dels canals o eines amb les quals es pot fer ús d’elles, sinó del fet que existeixin individus que participin d’una manera convençuda i honest del procés.

El canvi social 2.0 és independent dels canvis tecnològics o digitals. Per exemple, no és tan important l’autor d’un blog, si és anònim, pseudònim o real, sinó que el que veritablement importa és el contingut. La construcció col·lectiva del conjunt no pot ser propietat de l’autor, sinó que pertany al grup creatiu que ha anat comentant i col·laborant.

Hem arribat, en essència, a un territori imaginari batejat com a blogosfera, on, els que l’habitem, estem convençuts que és atractiva perquè la intel·ligència col·lectiva ignora el que no és útil, perquè el talent global arriba a conclusions en grup i a temps real, perquè multiplica els emissors d’informació d’una manera vertiginosa, perquè obliga als polítics a conversar directament i sense intermediaris amb la gent, perquè la xarxa és vigilància activa, és democràcia participativa i perquè concedeix veu i vot a tots per igual. Ja tocava!

L’any 2004 vaig decidir obrir el meu bloc. Uns quants abandons i nous intents més tard, aquell projecte sense nord és va consolidar gràcies a que una companya del foro de EP em va aconsellar llegir el bloc den Marc. A partir d’aquell moment vaig tenir clar el que volia fer. Suposo que sense que en sigui conscient, en Marc ha representat per a molta gent que s’ha llençat a l’aventura de gestionar un bloc el mateix que per a mi, el model i el referent. Avui, el dia del seu sant, ell és el convidat de l’aventura de crossblogging que porto a terme en el meu bloc i haig de agrair-li el detall.

En Marc és Diplomat en Publicitat i Llicenciat en ADE i exerceix de CEO i Director Estratègic de un grup empresarial. El bloc de Marc Vidal, és un dels 5 blocs mes influents en temàtica econòmica i d’opinió política, tant en català com en espanyol i és llegit i referenciat per la majoria dels que ens movem per la web2.0, és per això que ocupa el primer lloc dels rànquings més prestigiosos en català i un dels deu primers en espanyol.

Ha estat el gran responsable de l’impuls de la catosfera, fent realitat el concepte definit per un altre gran blocaire, el Toni Ibañez i que ha representat el creixement arreu del Principat de moviments organitzats al voltant el mon dels blocs. El prestigi que s’ha guanyat fa que sigui ponent cotitzat en infinitat d’esdeveniments organitzats en l’entorn 2.0 tant en l’àmbit nacional com europeu.

Si mai es decidís a dedicar-se a la política, tindria des d’aquell moment el meu vot.

Salut i €, amic.