Les transformacions de la gent

06 abr. Les transformacions de la gent

 A mi m’agrada anar en metro, em sembla un mitjà de transport còmode, força ràpid i segur….bé, m’agradava anar en metro, i no és que ara no el continuï trobant ni còmode, ni ràpid, ni segur, sinó pel comportament de la majoria de les persones que també van en metro.

El meu estat de nerviosisme comença quan, mentre estic comprant l’abonament corresponent i estic col·laborant en el finançament del transport col·lectiu, accedeixen al metro unes tres o quatre persones sense pagar…llavors em sento un perfecte idiota, però bé, jo sóc tossut i continuo pagant.

Tot seguit, mentre espero que arribi el metro, observo a la gent; tampoc és massa complicat, ja que molta gent, cada cop més, no requereix que t’hi fixis ja que es fan notar, no per la roba, no pel que diuen o pel que fan, sinó per les seves accions, per exemple quan no parlen sinó criden o bé es pensen que l’espai públic és casa seva i escolten música tot compartint les seves preferències amb la resta de ciutadania….

En arribar al metro el comportament ja es torna salvatge, tothom vol entrar primer i tenir seient i si per això cal empènyer a qui sigui és fa…sense contemplacions…

Durant el trajecte, per acabar-ho d’adobar, t’assabentes de la vida personal de molta gent i no perquè les escolti i tingui comportaments tafaners, sinó perquè la gent l’explica a mode d’obra de teatre: en veu alta i escenificant…això mentre continues sentint una varietat de música que la gent té la bondat de compartir amb la resta i finalment aquelles persones que no entenen que el metro no és una sala de lectura i s’entesten a llegir el diari per molt ple que estigui el vagó…això si, com el diari és gratuït en acabat el llencen a terra sense contemplacions…

Finalment, quan s’acosta el destí et trobes el col·lectiu de persones que es posen just davant de la porta…i no tenen la intenció de baixar a la propera estació, per

I no us parlo d’aquella gent racista, homòfoba i insensible que és capaç de demanar a una persona d’origen diferent si “¿usted se ha colado o ha pagado?” o la senyora que em trobo cada dia i en veure un jove amb cadira de rodes li diu tot sovint “i tu no pots agafar el metro a una hora que no vagi tant ple?” tot afegint “si a tu t’és igual!, no tens res a fer en tot el dia”…

I pensar que quan jo era petit l’acte d’incivisme més greu que un podia fer al metro era no cedir el seient a una persona gran o una senyora embarassada….bé, la societat canvia…i la gent es transforma…i tot això en un viatge amb el metro..

jesus.jpgEn Jesús és de l’Hospitalet de Llobregat. Diplomat en Gestió i Administració Pública i Llicenciat en Ciències Polítiques per l’UB, tot un currículum que pensa incrementar amb el Post Grau d’Administració Electrònica que imparteix l’UOC. Actualment treballa a la EAPC (Escola Administració Pública de Catalunya) com a tècnic responsable del programa Aul@ i abans, com a tècnic de formació. En Jesús és d’Esquerra i pertany també a les JERC i en ambdues organitzacions desenvolupant tasques de responsabilitat. I com a seguidor i soci del Barça, aquest any li tocarà patir.

Gestiona el bloc d’en Jesús Palomar, des de on principalment ens explica i analitza l’actualitat política de casa nostra. Benvingut a edp.cat, Jesús.

3 Comments
  • Ferran
    Posted at 15:44h, 07 abril

    Malauradament el que expliques és cert. Quina falta que ens fa lo de la Educación paera la Cuidadanía. El que no se és si explicaran aquestes coses.
    Per cert, quan jo era menut, als tramvies hi havia un lletrero que deia: Prohibida la blasfemia y la palabra soez. Jo sempre em preguntava quin problema debia tenir la paraula “soez”, fins que vaig ser capaç de llegir un diccionari.

  • admin
    Posted at 14:59h, 07 abril

    Hola Company.

    Si que teniu raò, però això és quelcom que passa massa sovint a l’àrea metropolitana, els que vivim a comarques encare ho veiem com una mica llunyà.

    Només és qüestió de temps que ens arribi però.

    Salut i €

  • XALFI
    Posted at 23:08h, 06 abril

    Això pasa massa sovint,és hora de conençar a canviar-ho,de formar una societat més humana,ja que això explica moltes altres coses.