La crisi de l’aigua

04 abr. La crisi de l’aigua

 En els darrers dies, el concepte “crisi de l’aigua” ha estat d’ús diari en els medis de comunicació, així com en el món blocaire. D’entrada voldria fer pal•lés la meva disconformitat amb el conseller Baltasar i la seva forma d’actuar, crec que s’ha equivocat en les formes i s’equivoca en el fet. Tanmateix, sòc del parer que l’excepcionalitat de la situació ha de suposar mesures excepcionals.

Però entre aquestes mesures, el primer que cal aturar son les fuites. El que no és aceptable, és el fet de veure’s escolar per aquestes fuites el 20% de l’aigua. Saber que en 8 o 9 anys no s’ha pogut adreçar una fuita com la de Badalona. Aquest tipus de notícies, no ajuden a crear una cultura de l’aigua i no són pedagògiques.

El problema real, el que cap polític vol afrontar no és el consum dels ciutadans, aquest només suposa un 18% del consum total. El problema real és que s’ha de ser valent. I ser valent vol dir enfrontar-se al sector de l’agricultura i les grans empreses suministradores i embotelladores d’aigua. No pot ser que AGBAR (Aigües de Barcelona) tingui uns superàvits estratosfèrics i la xarxa de distribució sigui un colador.

No pot ser que es permeti la sembra de cultius amb gran consum d’aigua, com ara el blat de moro, en èpoques de sequera. I es segueixi empran uns mètodes de regadiu anacrònics que no permeten l’estalvi d’aigua. Hauria d’estar regulat per llei el tipus de cultius segons la pluviometría i ajudar a realizar millores en els sistemes de reg.

No es pot permetre que els ciutadans tinguin restriccions d’aigua, mentre les empreses embotelladores d’aigua, segueixen la seva activitat. Desconec el procés d’adjudicació de les fonts o manantials, però una normativa hauria de regular les situacions d’excepcionalitat per tal que l’Estat hi pogués acudir en casos d’emergència com el que s’acosta. L’aigua ha de ser un dret humà fonamental i estar per sobre del bé comercial.

Però per dur a terme aquestes mesures, vol dir ser agosarat per actuar enfront del sector industrial i de l’agricultura, i això cap govern ho tirarà endavant. Els grups de pressió són molt forts. És més fàcil tallar l’aixeta al ciutadà, i proposar obres faraòniques com els trasvassaments, ja siguin del Roina, de l’Ebre o del Segre.

dmontilla.jpgEl David Montilla és l’editor de les cabòries den Montilla, que recentment ha migrat des de blogger a WP gestionat sota domini propi .cat. És un dels integrants del grup “d’activistes 2.0” de la Vallesfera, un dels grups mes actius de la Catosfera i que recentment van col·laborar en l’organització de les jornades celebrades a Granollers.

En el seu bloc en David ens ofereix continguts breus i de gran impacte mesclats amb fotografies de qualitat i vídeos que fan que tots els continguts multimèdia siguin presents en el seu bloc. És de fina ironía i esmolada crítica política el que fan del seu espai web un dels llocs a on diàriament m’hi entretinc una estona ja que tant en David com el que publica, s’ho val de debò.

7 Comments
  • El silenci oportú... | Les cabòries d'en Montilla
    Posted at 09:20h, 25 maig

    […] vaig fer varis articles parlant de l’aigua. De fet, en vaig fer en Les Cabòries i en la meva col·laboració amb l’Eduard al seu bloc En Veu Alta. Es per això que vaig pensar, que podia intentar […]

  • latafanera.cat
    Posted at 15:05h, 05 abril

    La crisi de l’aigua…

    En els darrers dies, el concepte “crisi de l’aigua” ha estat d’ús diari en els medis de comunicació, així com en el món blocaire. D’entrada voldria fer pal•lés la meva disconformitat amb el conseller Baltasar i la seva forma d’actuar…

  • admin
    Posted at 02:31h, 05 abril

    Hola Narcís.

    La sol·lució del problema possiblement no passi només per prendre una sola mesura sino per la convinació de moltes mesures.

    Millorant les zones a on els sistemes de reg no siguin eficients, recuperant aquífers, fent el transvassament del Roina, etc. etc.

    Salut i €

  • Narcís Sastre
    Posted at 23:40h, 04 abril

    A les conques internes de Catalunya el 65% de la demanda total és urbana, així que no es tracta tant de l’agricultura -sector econòmic que ja pateix prou- com a les necessitats de la població i a l’existència d’un model urbanístic desenvolupat en els darrers anys que és molt intensiu en l’ús de recursos, no només aigua.

    Dit això, incomprensible la proposta de transvasament del Segre, tot i que és viable aprofitar el minitransvassament de l’Ebre des de Tarragona. El que està clar és que el Ter, per si sol, no pot aguantar la pressió que rep actualment.

  • Avui no escriuré aquí… crossblogging | Les cabòries d'en Montilla
    Posted at 20:16h, 04 abril

    […] Ja ho sabeu, l’article del dia el trobareu aquí… […]

  • admin
    Posted at 14:46h, 04 abril

    Si saltenc i a més “punxant” en el neixement s’aconsegueix fer molt mes de mal que si es fes a la part baixa del riu.

    Definitivament ni son ecologistes ni verds ni progressistes i a mes son uns mentiders, que hi farem

  • saltenc
    Posted at 13:01h, 04 abril

    Es evident que van a “punxar” (avui sinónim Baltasarià de transvassament) allà on menys problemes tenen, al ciutadà que paga religiosament els serveis i de passada amenaçar-los amb les multes, marca de la casa d’aquest govern.