Image Image Image Image Image

Sota les porxades de la rambla. {girona}

Share on TwitterShare via email

Del que diuen la majoria dels polítics en els mítings als que ens sotmeten en plena campanya electoral, com deia la meva àvia, “la meitat de la meitat”, això ens hem de creure. Des de la etiqueta que pengen al Mas com a independentista des de les files del PPC i el PSC, (ja és curiosa la coincidència de l’anàlisi, cony) fins a l’etiquetatge que en fan des d’Esquerra com un servent defensor de les polítiques de Zapatero o de soci ideal per el Rajoy, hi ha tant de tros que es fa impossible que ambdues siguin certes. El que deia, “la meitat de la meitat”.

En Puigcercós, un polític amb el que m’hi separen les formes i les intencions, va dir clarament ja fa un temps el que tots a Catalunya ja sabem, que no solament Espanya ens maltracta fiscalment engrandint el nostre dèficit any darrera l’altre per la via de recaptar dels catalans i no invertir, si no a més per a mantenir activa a casa nostra una policia fiscal que en comunitats com a Madrid i Andalusia ni saben que existeixen, i no paga ni la pena entrar en en altres temes a risc que m’acabi emprenyant de veritat.

Els va faltar temps als representants del govern andalús, ep! i a l’oposició del PP, per a sortir públicament a reclamar les disculpes pertinents, quina mandra! si els catalans haguéssim de fer el mateix cada vegada que el PSOE o el PP a la resta de l’estat ens foten una andanada i ens titllen d’insolidaris, de genocides lingüístics o coses per l’estil, no faríem altra cosa.

Està demostrat que, els processos secessionistes s’inicien en els aspectes identitaris, cultura i llengua i van evolucionant per tot el ventall possible, afegint suports fins que s’acaben consolidant en els econòmics, que son els que generalment ens toquen a tots de més a prop i més ara. En el moment en el que es pot quantificar el que tot plegat ens representa per a la nostra butxaca, que és el que ara passa, ja no tenen marxa enrere.

Dir que a la resta de l’Estat, no paga ni Deu, és posar sobra de la taula una realitat que aquest mateix mil·lió i escaix d’andalusos-catalans ens expliquen quan tornen de vacances del poble dels seus pares, la trista realitat d’aquest país de fireta en el que fins i tot el govern de torn escatima allò que es va pactar, negre sobre blanc. Els catalans ens en duem la fama quan ens toquen la pela, però els espanyols, collons de Déu, mira que els costa afluixar un euro!!. I si els enviéssim el cobrador del frac?.

Share on TwitterShare via email

Quan la Jordina em va convèncer per a visitar París, mai no hagués dit que la ciutat m’agradaria tant. París és ense cap mena de dubtes una d’aquelles capitals a on qualsevol s’hi pot sentir bé, com a casa i si a més hi afegim la tranquil·litat d’un mes d’Agost i la sensació de tenir tot el temps del món estant de vacances, encare més.

Des del tradicional passeig amb el Bateau Mouche pel Sena, menjant qualsevol plat entrant al vespre assegut a una terrassa del Barri Llatí, passejant pels carrers de Montmatre o el Pigall, prenent la fresca sota del frondosos arbres dels Jardins de Luxemburg, és una teràpia excel·lent pel descans corporal i mental i convida a desconnectar.

De París ens ha copsat però la gran pau que es respira pels seus carrers, ningú diria que es tracta de la més gran metròpolis de la vella Europa. Es podia sentir la remor del vent o les cançons de l’Edith Piaff escampant-se per les terrasses dels cafès i fins i tot el cant els ocells refugiats de la calor en els incomptables parcs. L’amabilitat d’una gent acostumada al turisme i al concepte de servei, a donar-te l’ajut o la indicació necessària en cada cas, fan que els visitants ens hi sentim ben tractats i acompanyats en tot instant.

L’extensió metropolitana amaga veritables tresors per els nostres ulls, monuments tant entranyables i coneguts com la Tour Eiffel, el Louvre, Notre Dame, el Sagrat Cor, els Invàlids o els Champs Elysées i molts d’altres que anirem veient, convertint el passeig diari en un plaer inimaginable, relaxat i planer.

Charles Aznavour ens cantà ja fa temps en aquella peça que va fer tant famosa, que estava enamorat del París del mes de Maig i nosaltres ho corroborem afegin-t’hi el mateix sentiment per a la resta de l’any, tant és així que ja volem trobar el moment per a tornar-hi a anar.

Per ajudar a planificar el nostre dia a dia (menjars, hotels, visites, etc.) i moure’ns per la ciutat us enllaço el plànol interactiu de metro i RAR de la ciutat de París i una guia de recomanacions que podreu trobar a DOPPLR, a més de la web des d’on poder adquirir les entrades per a qualsevol dels monuments de gestió estatal de França.

I ara a disfrutar!

Informació molt útil sobre París

Canal de fotos de París a Flickr

Guia interactiva transports de París (METRO, RAR i BUS)

Compra entrades on-line

Els capítols d’aquest viatge estaran distribuïts en 11 capítols coincidents amb els 11 dies de la nostra estada:

Share on TwitterShare via email

Avui, els companys dels informatius de TV3 han emès el documental Camí d’un somni, que relata el camí seguit pel Sandro Rosell fins a la presidència del Barça, una experiència de la que gràcies als companys Didac Lee i Trina, vaig tenir el plaer de participar des de l’entorn 2.0.

Si us hi fixeu bé hi surto un parell de vegades en el moment històric, ja que no s’havia fet mai abans, de l’entrevista pel Twitter.

Us enganxo el vídeo per si el voleu veure.

Share on TwitterShare via email

Mesos enrera, la dimissió de Tony Blair va escenificar el primer esgraó del desintegrament de la aliança occidental en contra del món musulmà que es va escenificar amb la tristament famosa foto del trio calaveres a les Açores. Li va faltar temps, entre conferència i conferència, de renegar de les seves responsabilitats en un dels més cruels assassinats massius de la nostra història.

Ara Bush jr., el que tots pensàvem que n’era el veritable artífex, o si més no la marioneta que el potent lobby jueu nord-americà havia utilitzat per aconseguir d’una tacada desballestar tot l’orient mitjà i fer-se amb la més important reserva petroliera del orbe, ens explica que ell era l’únic del seu govern que estava en contra de la guerra, realment curiós.

Algú vol fer l’aposta sobre quan trigarà a esmunyir-se com una gramarola, de les seves responsabilitats, l’altra implicat?. Aplicant la lògica més elemental si no ho fa haurem de concloure que l’Aznar és el que realment va liderar i dissenyar l’atac, senzillament, “el puto amo”.

Share on TwitterShare via email

Cada cop que s’acosten eleccions el vell i gastat diria jo, discurs de les esquerres i la dreta es repeteix cercant en el subconscient popular el registre de la por que més d’una vegada en aquest país ha guanyat algun procés electoral. És tant evident que la dicotomia ha canviat des de fa temps com preocupant el fet que, des de els aparells de propaganda de partits sobretot etiquetats com d’esquerres, davant de manca de propostes sempre va bé apel·lar l’home del sac.

La veritable discussió serà si de cas en identificar els progressistes i separar-los dels conservadors i aquest procés, per una simple classificació d’atributs que s’associen a ambdós mots, és molt més fàcil de dur a terme. Algú podria titllar al José Bono, Juan Carlos Rdez. Ibarra i a l’Alfonso Guerra de progressistes? i a Miguel Herrero de Miñón , l’ex ministre de Treball Manuel Pimentel o a l’alcalde de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón com a conservadors?.

Qui és més progressista, qui s’esmerça en procurar un model econòmic que fomenti l’ocupació o el que en procura el subsidi en les èpoques magres?. Qui és més conservador, qui s’entesta en una cursa folla cap un model d’estat amb prestacions per sobre de les nostres possibilitats o el que proposa que el canvi ha de venir per apostar per tot allò que ens podem pagar?. Qui procura més pel benestar social, el que elimina impostos per a fomentar l’activitat comercial o el que malbarata recursos en xecs i prestacions socials, origen de l’espiral de dèficit que ens està afectant actualment?. Qui és més progressista, el qui adapta la immigració a les possibilitats reals o el que tanca els ulls al problema social que s’ha estat creant en els darrers anys?. Finalment, qui és més conservador el qui ajuda als bancs , actors principals de la crisi financera o el que focalitza en el ciutadà el centre de la seva actuació principal?.

No ho sé, possiblement en el que contestem cada un a nivell particular a preguntes com aquestes hi trobarem la veritat.

Share on TwitterShare via email

En un col·lectiu d’alt rendiment la gestió del grup és fonamental. El Barça del Pep és un dels pocs exemples que podem trobar en l’esport professional en el que s’ha aconseguit posar per damunt del desig individual els interessos d’un equip i els resultats estan a la vista.

Les interferències es poden produir quan algun dels integrants perd de vista aquest principi i es creu per damunt del be i del mal i és en aquest moment quan la figura del líder ha d’emergir i demostrar al grup qui te l’autoritat i aplicar-la sense que li tremoli el braç i això és el que ha passat amb l’Ibra i el Barça, que aquest nano ha estat mal aconsellat.

Des del primer dia se l’ha vist absent, fora del grup i sense complicitats i el que és pitjor discutint una jerarquia que ha funcionat amb el Messi al capdavant de l’equip i el Pep conduint el timó de la nau, arribats a aquest punt és molt millor aplicar el principi aquell que diu “millor la fi d’un desastre que un desastre sense fi” i posar punt final a una relació que no porta enlloc a cap de les dues parts.

Potser l’error no ha estat vendre’l ara per 24 M€, si no haver-lo fitxat l’any anterior per 50M€ (més Eto’o al que se li podia donar el valor de mercat que haguéssim volgut però del que quedaven per amortitzar uns 5M€). De totes maneres hi ha una argumentació estrictament comptable que juga amb les amortitzacions anuals que explica que vendre l’Ibra per 24M€, no aquest any si no el que ve, quan ja s’hauran amortitzat uns 28M€ del cost, del seu traspàs és una operació acceptable, ja que el club s’estalviarà 60M€ amb aquesta operació (sou brut del jugador per els 4 anys que li quedaven) i recuperarà 24M€ dels 30M€ que li quedaven per pagar a l’Inter. Per tant i mirant fredament els números la “pèrdua” serà només de 6M€ un preu assequible per a treure’s del vestidor una bomba de rellotgeria com l’Zlatan i al bocamoll del Raiola d’un entorn que funciona perfectament.

I al final el que importa de tota aquesta qüestió és que l’equip segueixi funcionant i vist el que va passar ahir a Santander, és el que estem fent i em sembla que per molts anys, per disgust dels que vesteixen de blanc com els fantasmes. El que deiem, “molto contento” d’haver-te conegut, Ibra.

Il·lustració de Carlos Rivaherrera

Share on TwitterShare via email

1. No t’has de prendre mai, un somnífer i un laxant la mateixa nit, si ho fas cagada l’has (mai millor dit).

2. A la feina ja ets vell als cinquanta anys, però pel govern no ho seràs mai, fins l’any de la teva mort estaràs obligat a fer la declaració de la renda.

3. El millor amic de l’home no és el gos, ens han estat enganyant, és el Pep Guardiola i el barça de les sis copes !!!.

4. Ja té collons!, aquells que volen compartir els seus punt de vista amb nosaltres mai volen compartir els teus amb tú.

5. Una bombolla immobiliària és el que es produeix quan tots volem estirar més el braç que la màniga.

6. Si algú et diu que el Madrid és el millor equip del món és evident que no en te ni puta idea de futbol.

7. No llepis mai un ganivet de tallar carn per el tall de serra, evident, no?, doncs encare hi ha algun gamarús que en té la temptació de fer-ho! (uff quin mal que fan els punts quan miro de parlar!)

8. Les armes de destrucció massiva més potents que hi han son els rumors i els programes del cor de la Esteban a telecinco.

9. No fiquis mai els dits dins els forats d’un endoll! (et fotràs una enrampada de la hòstia!).

10. Si vols comprendre millor la teva dona prova de resistir una temporada sencera de “Sexe a Nova York”, seguiràs igual de confós que abans, però hauràs rigut una bona estona (i si ets capaç de fer-ho en V.O. practicaràs una mica d’anglès i tot).

11. Oficialment som persones adultes en el moment en el que tenim la temptació d’amagar el dia que fem els anys.

12. Les coses s’han de fer com les faig jo!, al menys fins que en més del 99,99% de les vegades algú m’explica com fer-les millor.

13. Qui no estima a les persones mai pot estimar els animals (o era al revés això? ja ho aprendre bé ens els propers 50 anys)

14. La pura llana verge és la que s’obté dels xais que corren més que el seus pastors.

15. Si algú mai t’explica que els diners no donen la felicitat, engega’l a la merda, o és un inspector d’Hisenda o director de sucursal de banc.

Share on TwitterShare via email
Scroll to Top

To Top

economia

03

abr
2008

22 Comments

In economia

By edp

Especuladors i neocons

On 03, abr 2008 | 22 Comments | In economia | By edp

especuladors.jpgEspecular és jugar amb els bens i serveis, manipulant el seu valor i en conseqüència encarint-los de manera artificial. Això és el que ha passat amb tots els components que incideixen en la construcció de vivendes, sol, materials i ma d’obra, i el que ens ha portat en aquest país de trillers a l’esfondrament mes espectacular del sector immobiliari, la tan temuda bombolla immobiliària s’ha produit per l’ànsia del benefici fàcil i el poc interès de les administracions en controlar-ho.

Amagat entre les batzegades que li estem fotent al conseller Balatsar per la “magnífica” gestió que està duent a terme amb el problema de l’escassetat de l’aigua, han aparegut aquest dies notícies sobre sancions proposades per la CNC (Comissió Nacional de la Competència) a patronals alimentàries, per haver justificat els importantíssims encariments de preus dels productes de primera necessitat, des de la falsedat. Ens han estat apujant el preu dels ous, la llet, el pa i la carn de pollastre a nivells quasi be de caviar, fent servir les mateixes tècniques que amb els immobles, immoral.

Sembla com si per a fer negocis en aquest país de pillos, s’hagués de fer un màster en males pràctiques i extorsió al consumidor final perquè d’altra manera un servidor no entén l’ètica dels negocis que fem servir, a la resta d’Europa passa el mateix que aquí?. Si a això hi afegim també la segona part, l’habilitat que tots aquests que s’enriqueixen amb mala praxis tenen per a defraudar a l’hora de pagar impostos, haurem de concloure que per sobreviure dins el mon dels negocis a Espanya s’ha d’acabar robant, és trist.

I el mes fotut de tot és concloure que si això ha passat en la construcció i ara s’albira que està passant també en l’alimentari, com podem estar segurs els consumidors que la resta de sectors estan fent les coses com calen?. Després ens parlaran de la crisi de confiança i de les subprimes nord americanes dels collons, però el que està passant aquí és de jutjat de guàrdia, no ho creieu vosaltres?.

Share on TwitterShare via email

Tags |

Comments

  1. Francesc

    No estic gens d’acord en les teves afirmacions sobre el pa. El cereal es va apujar molt més que no pas la farina i exactament el PA ES VA APUJAR MOLT MENYS QUE NO PAS L’AUGMENT DEL COST DE LA FARINA.
    Per que t’en facis una idea, el blat va passar en dos mesos de 150 a 300€ tona, la farina es va apujar un 25%, no totes les farineres varen apujar els preus igual, depen del blat anterior mes barat que tinguessin, i els forners en la gran majoria varen apujar el pa de cinc centims uns i deu centims altres, i en aquest augment del pa i va l’augment del gas-oil, de l’IPC, dels ous i la mantega. O sigui de de connivència res de res, almenys en aquest sector.

  2. admin

    Hola Francesc.

    Desconec els casos particulars de cada producte, però el que jo he traslladat en el meu article és la informació que a facilitat la CNC i que és ben clara en les seves conclussions. La ressolució final ha estat admesa a tràmit sient er tant prou clar, que l’efecte especulatiu, s’ha produit.

    Potser a on hauriem de buscar la problemàtica que ens han denunciat en el cas del pa, mes que en els forners, és en l’encariment del preu del blat precisament, no sempre justificat pels grans productors i importadors majoristes.

    De totes maneres gràcies pels aclariments.

    Salut i €

  3. patrici

    Hola bona tarda,
    quan es parla de pujada de preus en el món de la construcció residencial, els pisos i cases, s’ha de tenir en compte que amb la llei d’urbanisme s’ha legalitzat l’extorsió als promotors des de l’administració local. És el que anomemen convenis urbanístics per modificar la classificació del sòl, les famoses “reclasificacions”, on l’administració local rep una quantitat de diners de part del propietari del terreny, o del promotor que ha de fer l’urbanització. Aquest cost es repercuteix al comprador final. Les quantitats que es fixen en els convenis urbanístics depenen de la llei de l’oferta de sòl (terrenys edificables), i de les necessitats puntuals que tingui l’ajuntament en questió. He de puntualitzar que aquests convenis són públics i per tant fiscalitzables per quasi tothom. I gràcies per la teva atenció.

  4. admin

    Hola Patrici.

    TTes tota la raò, les administracions, principalmnt les locals han estat les primeres beneficiades per l’augment constructor, a vegades com a unica font d’aconseguir els ingressos pr a dur endevant els presupostos sense haver previst per exemple la manca d’aigua i cosees com aquestes.

    Salut i € i benvingut al meu bloc

  5. admin

    Hola Francesc.

    Mes informacions que corroboren el que li vaig dir ahir sobre els majoristes de cereals pubicat a el Periodico. http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_
    PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=497371&idseccio_PK=1009

  6. Francesc

    Ja ho vaig veure, Caball menteix o diu mitges veritats, a banda, el blat espanyol, i dic Espanyol en el seu conjunt no arriba ni al 20% del que consumeixen les farineres, la resta ve de França, Alemanya, Anglaterra, EEUU, Canadà i Argentina bàsicament i aqui si que els preus vene donats pel mercat de cereals Chicago. No et refiis mai del que diguin els representants dels pagesos, i menys encara de la administració o les noticies que mal donin els diaris. La farina feia quinze anys que no s’apujava, és més s’havia abaratit, simplement perquè en modernitzar-se les farineres es feren més rendibles. Quan el cereal que les farineres compren a llotja passa de 150 a 300€ tona apugen la farina un 40% quan a ells se’ls hi ha apujat el cereal un 100%. Digue’m on hi ha especulació?

  7. admin

    Hola Francesc.

    Igual que ahir, no li puc rebatre aquesta informació, el que si que sabem és que el CNC continúa amb l’expedient obert, que es resoldrà en poc temps.

    A veure quina informació ens aporten aleshores.

    Salut i € Francesc

  8. JFont

    Me viene de perlas el articulo del Sr Eduard sobre especuladores, o sea, que los especuladores crearon grandes superficies con la intención de forrarse y lo han conseguido, estos primero compitieron con los pequeños comerciantes a fin de captar todos los clientes posibles con ofertas y a bajos precios para que el publico acudiese en masa a sus grandes superficies, o se una treta para eliminar a las pequeñas tiendas o detallistas de barrio, y una vez han acaparado a todo el publico han actuado y están actuando como el padrino, o sea no tienen competencia, momento que a partir de ahora el mercado alimenticio y otros esta en sus manos o sea pueden hacer lo que se les antoje, subir precios y controlar a los suministradores como así poner condiciones a su antojo. El caso es que estos mafiosos para establecer sus grandes superficies necesitan de permisos, y los permisos los da la autoridad competente de cada ayuntamiento, y cada ayuntamiento tiene el corrupto sobornable para dar los permisos que le de la gana.

  9. Marcel·lí

    Sr. Eduard. Los especuladores rebajan hasta un 20% de entrada en las subastas.
    Las grandes promotoras españolas y entidades financieras han decidido vender parte de su ’stock’ de viviendas a través de un sistema de subasta al alza por internet, gestionado por CB Richard Ellis, ante la crisis por la que atraviesa el mercado.
    Las promotoras serán las primeras en hacerlo el próximo 7 de mayo, en una subasta en la que se ofertarán 200 inmuebles nuevos de primera residencia, situados en Madrid, Barcelona, Málaga, Valencia, Zaragoza y Palma de Mallorca, con un descuento medio inicial de hasta el 20%.
    A ésta le seguirá una segunda subasta de locales comerciales el 10 de junio y después, en el mes de julio, será el turno de las entidades financieras, con inmuebles procedentes de garantías adjudicadas y otros productos de inversión.
    CB Richard Ellis considera que el interés de los promotores se centra en “acelerar” el ritmo de ventas de sus promociones o sacar al mercado parte de su patrimonio inmobiliario ante el parón de la demanda y la poca eficacia de los canales de venta tradicionales
    En el caso de las entidades financieras, parte de estas viviendas son resultado de embargos y suponen más que una oportunidad de negocio, un lastre para sus balances. Así, según Miravet, estas entidades pretenden deshacerse de estos inmuebles a través de la subasta, ya que la venta de activos no forma parte de su actividad ordinaria y es vista como una cuestión “coyuntural”.

  10. Maria

    Son subastas a la baja, Marcellí, no al alza.

    El bien sale a la venta a un determinado precio, y va bajando su precio hasta que alguien se lo adjudica.

    Eduard, a veces cuesta trabajo hacerse a la idea de que eres economista. Especular no es si no adivinar que demandarán los consumidores e intentar satisfaccer la demanda, o intuir donde hay una burbuja y salir rápido antes de que se derrumben los precios por un colapso de la demanda. No es si no la supervivencia del más listo.

    Puedes ver como los bancos que se equivocaron con las subprime sucumbirán ante los más avispados que no se dejaron tentar por las altas rentabilidades de las subprimes, aunque aquí, por desgracia, los gobiernos están salvando a algunos de la quiebra, lo cual no drena el sistema de incompetentes.

  11. Marcel·lí

    Sra. Maria, no entiendo tanto como usted de especulación, ja ja, pero las grandes promotoras españolas y entidades financieras han decidido vender parte de su ’stock’ de viviendas a través de un sistema de subasta al alza por internet.
    Por cierto mi esposa tiene familia en Caudete, quizás conozca la historia de su tio abuelo, puedo profundizar en ello si lo desea facilitandome el nombre y sus dos apellidos. Toda sea para ayudar a una compañera del bloc. Saludos.

  12. eduard

    María,

    Si alguien controla la oferta de un mercado determinado, lo mas probable es que juegue con ventaja igual que estaban haciendo estos elementos.

    Simplemente han estado ustificando y consensuando entre ellos los precios y esto no es ser el mas listo, ni tien que ver con que uno tenga mas o menos conocimientos de economía.

    Dí si quieres que no estás de acuerdo conmigo y te lo acepto, pero por favor, ¿no crees que las consideraciones a nivel personal están de más?.

    Salut i €

  13. eduard

    Marcel·lí,

    Jo també tinc entés que la subasta és a la baixa, com diu la Maria, perquè ens entenguem, tal i com és fa a les llotges de venda de peix.

    Salut i €

  14. JFont

    Pues otra oportunidad para los subasteros para especular, ya que el 100 x % de las subastas que se subastan en los juzgados estan controlados por la mafia que se dedican a comprar embargos, pobre del incauto que se atreva a ofertar postura alguna, ya que podría salir con las piernas rotas.

  15. Maria

    Vale !! Quirón, retiro lo personal, pero que sepas que lo que me molesta no es que critiques a alguien que quiere manipular precios, pero eso no es especular, si no precisamente eso, alterar los precios de forma abusiva.

    Especular, para mí, es un arte, y nada tiene que ver con manipulaciones ni con corrupciones, si no con el talento de vislumbrar situaciones futuras.

    Por cierto, la inflación se ha generado por muchos factores, siendo el principal el incremento de la demanda tan tremendo que ha tenido el mundo en todos los ambitos, sobretodo por China, que ya tiene una renta per capita superior a paises como Venezuela, Brasil o México, y que está consumiendo cantidades ingentes de muchos productos cuya oferta es menos elastica y requieren más tiempo para adaptarse a tal demanda, así como la demanda que están teniendo los paises latinoamericanos, donde paises como Venezuela, con una ingente cantidad de divisas, pero que no produce casi nada, importa de todo, y aún así no consigue abastecer sus mercados.

    Hay cuellos de botella que han disparado la inflación a nivel mundial, y obviamente el vendedor vende al mejor postor.

  16. JFont

    Hay un evangelio que la Iglesia se sirve de el para adoctrinar a los especuladores, creo que seguro Uds lo recordarán, se trata del Sr que repartió la misma cantidad de dinero a tres criados con la condición de devolverlo en un año, al año uno de los tres fue premiado ya que consiguió aumentar el capital invirtiéndolo, el que no premió el Sr fue al que volvió con la misma cantidad. Nota: Estoy seguro que María debe ser una descendiente de aquel criado premiado..

  17. Carmef

    ! qué fàcil és creure que un-a en sap de tot !!!, ja ja ja

  18. Marcel·lí

    Sr. Eduard y Sra. María he confirmado la noticia “al alza”.
    Alfa Inmobiliaria, red de comercialización de bienes inmuebles, ofrecerá a sus clientes un novedoso sistema de subasta privada de viviendas, gracias a un acuerdo con la Asociación Nacional de Expertos en Enajenaciones y Subastas (ANEGES).

    Bajo el título “El Mejor Precio”, Alfa Inmobiliaria ha puesto en marcha este nuevo servicio, cuyo objetivo es conseguir el mejor precio tanto para el vendedor como para el comprador. El sistema, basado en la técnica de subasta al alza, garantiza transparencia y agilidad a la operación, manteniendo en todo momento el contacto entre comprador y vendedor en un entorno dinámico, apropiado a estos nuevos tiempos. Este sistema está considerado como un nuevo canal de venta y puede resolver satisfactoriamente operaciones de compraventa que con los sistemas tradicionales pueden no llegar a desarrollarse.

    El servicio se contratará a través de Alfa Inmobiliaria y se realizará siempre bajo la tutela de un Experto en Enajenaciones y Subastas asociado a ANEGES. De esta forma, tanto comprador como vendedor pueden conocer de inmediato el desarrollo de la subasta, en definitiva de la compraventa y tomar las decisiones adecuadas para perfeccionar la misma. Asimismo, el sistema garantiza la obtención del mejor precio dentro de todas las ofertas que puedan presentarse.

  19. eduard

    especular2.

    (Del lat. speculāri).

    1. tr. Registrar, mirar con atención algo para reconocerlo y examinarlo.

    2. tr. Meditar, reflexionar con hondura, teorizar. U. t. c. intr.

    3. intr. Perderse en sutilezas o hipótesis sin base real.

    4. intr. Efectuar operaciones comerciales o financieras, con la esperanza de obtener beneficios basados en las variaciones de los precios o de los cambios. U. m. en sent. peyor.

    5. intr. Comerciar, traficar.

    6. intr. Procurar provecho o ganancia fuera del tráfico mercantil.

    Eso es lo que pone la RAE sobre especular.

  20. JFont

    Tengo mis dudas si en este paquete de ofertas de inmuebles a subastar se encuentra alguno del Sr de la Rosa o de Mario Conde, o de Gescartera o del Sr Roca de Marbella.

Submit a Comment