Croupier, Esperanza Aguirre.

ruleta.jpgEsperanza Aguirre, va representar durant tot el dia d’ahir, l’acte d’escapisme polític mes espectacular que jo recordo en democràcia. Sentint -se la protagonista evident de l’actualitat política d’aquest país va desplegar tot el seu “encant” per emissores de ràdio i TV, per a negar tantes vegades com li fessin la pregunta el que és mes que evident, la seva intenció de disputar el lideratge del PP a Mariano Rajoy.

Qualsevol diria que està en plena campanya i és que l’ambició de la Presidenta de Madrid, neoliberal convençuda i digna successora de l’esperit d’Aznar, va mes enllà de quedar-se durant vuit anys mes a l’ombra de un mediocre Rajoy derrotat per segona vegada per ZP i els seus esforços i els dels seus col·laboradors estan dedicats a la tasca d’aconseguir el nombre de compromissaris que li permetin presentar candidatura en el congrés del proper estiu.

Aguirre sap que compta amb el recolzament implícit d’Aznar, que des de la FAES impulsa un model ideològic amb el que ella s’hi sent còmode, en canvi Rajoy no i que a poc que venci les reticències de uns quants “barons”, la cosa li anirà sobre rodes.

Ahir, des de la tribuna de TVE1, lluint el somriure cínic que la caracteritza, ens va dir a tots que no anava de farol i que està preparada per a llençar l’òrdago a Rajoy i fer saltar la banca. Rien ne va plus!.

Els fa la mateixa impressió