Crossbloging per evitar l’autisme entre els blocaires polítics

03 abr. Crossbloging per evitar l’autisme entre els blocaires polítics

 El company Eduard m’ha convidat a escriure al seu blog (a canvi que ell fes un escrit al meu) juntament amb molts d’altres blocaires. Aquest tipus de “crossbloging”que va ser idea original del Jose Antonio Donaire per a la Girosfera i que jo he pogut extendre a la hortaguinardosfera és essencial per poder superar un dels aspectes més greus que hi tenen els blogs que parlen de política: l’autisme ideològic.

Molts dels blocaires que escrivim sobre política no acostumem a llegir blocs que no siguin de la nostra corda, ens quedem a la nostra microsfera, llegim gent que és com nosaltres i pensa molt semblant i reforcem els lligams amb gent que es troba molt propera ideològicament. Això és positiu perquè també reforça la nostra identitat personal, els nostres pensaments i plantejaments i ens fa sentir que no estem sols.

Ara bé, té una part perversa i és evitar “el camp contrari”. A política les nostres adscripcions ideològiques encara que les expliquem de forma racional tenen un alt component emocional. Això implica que un xoc d’idees polítiques entri en joc l’aspecte personal i emocional Arrisquem quelcom més que una idea racional quan debatem amb una persona d’un altre color ideològic, arrisquem una part de la nostra identitat i posem en joc el nostre ego i assumim costos emocionals. Per això és tan fàcil iniciar una “flamewar” en les blogosferes polítiques.. un argument amb una mica de mala baba en contra de les tesis polítiques de l’autor de qualsevol blog i iniciem una escalada dialèctica difícil d’aturar.

A més, a això es suma la tendència que tenen les organitzacions polítiques d’adoctrinar i generar militants acrítics amb els seus dirigents (la teoria del model d’organització mediòcrata) que fomenta a més “l’enemic extern”. Això genera una cultura de militància que no acostuma a escoltar a d’altres militants i això vulguem o no es trasllada a la catosfera (o catalanosfera?) política. Tenim una xarxa de blogs del PSC que rarament escriuen comentaris a d’altres blogs d’altres partits, una xarxa de blocs sobiranistes que hi costa de trobar autors que fasin referència a blocaires catalans que no siguin de la XBS, agregadors de blogs de partits: CiU o ICV de blocaires que es llegeixen entre ells i rarament a un “enemic” si no és per donar-li canya.

La virtualitat que té el blog i la possibilitat d’interacció es perd. Perquè realment de què serveix escriure només per “als teus”?

Bé, internament potser un militant que faci un bloc i el llegeixin molt “els seus” li donarà punts a dins del partit (o no, perquè ja sabem que la meritocràcia no és el sistema per ascendir dins dels partits), però no generarà noves idees entre “els indecisos” o gent que pensi diferent. Un blocaire és un exibicionista ideològic, un pornògraf de les seves idees… vol que el llegeixin, li comentin i l’enllacin. De què serveix ser un exhibicionista si només ho fas amb el ligue habitual?, no hi ha cap que no estigui ja convençut prèviament que no el llegeixi, no hi ha cap idea nova (o costa més de trobar-ne) perquè la immensa majoria de lectors i d’autors que llegeix busquen un refermament del que ja pensen. Llegir la “derechonasfera” espanyola després dels debats del Rajoy era trobar un 90% de missatges cridant que el líder del PP havia guanyat el debat, i era gairebé lo mateix donar-si una volta pels blogs de gent del PSOE. Quina diferència hi ha entre els blocaires polítics i els mitings de partit, els mass-media ja posicionats o les arengues als militants dels partits? Cap ni una si no es fa una altre cosa.

Creuar les fronteres i anar a llegir als “altres” permet trobar moltes idees, molts cops equivocades des del nostre punt de vista, però que ens permet per un costat: veure quins arguments utilitzen els que pensen diferent de nosaltres per entendre en que puguin haver fonamentat els seus posicionaments (i així entendre molt millor a les persones i no satanitzar-les) i per altre costat fins i tot canviar quelcom del que pensem al trobar nous arguments i idees que ens puguin seduir i agradar. A més, comentant als blocaires més raonables i oberts dels “altres” ens permet arribar amb les nostres idees a un espai que no ens és propi. Si a més aconseguim que ens llegueixin molt millor. I aquí radica un altre aspecte positiu d’obrir-se a d’altres àmbits ideològics en les nostres lectures i comenaris: guanyar credibilitat.

Si aconseguim que els blocaires més raonables d’altres tendències ideològiques ens coneguin, potser també ens llegeixin i si a més establim una “blogoconversació” amb ells començarem a guanyar credibilitat. Tindrem una adscripció política clara, uns posicionaments que hem anat fent públics de mica en mica però dins d’aquí haurem demostrat que som persones raonables, dialogants, obertes i amb la intenció d’interactuar amb d’altres. Si un lector no posicionat ens llegeix veurà que a mesura que dialoguem amb els blocaires més raonables d’altres tendències comencem a apurar molt més els arguments i afinar-los, a dialogar i a construir amb d’altres. Si evitem les “flamewars”, els debats estèrils, tractar amb els fanàtics d’altres tendències (i deixar una mica de costat als més hooligans entre els nostres) o els trolls haurem aconseguit que el nostre blog i la nostra capacitat d’argumentar millori.

Òbviament això té un cost; primerament emocional. Abans he parlat de que la raó ens dona explicacions d’arguments que escollim de forma emocional. Això no és exactament així, ens adscrivim a una idea de forma emocional (ja que sense aquesta implicació no ens veuríem impel·lits a fer activisme) però la raó influeix en quina és aquesta idea i podem anar modulant la nostra postura a mesura que coneguem nous arguments. No sense un cost emocional i personal… però el millorar com a blocaire i com a persona interesada en la política té un cost. No podem esperar millorar o canviar una mica d’idees al descobrir que hi ha millors arguments en un altre costat sense cost.

Això també ens obliga a que siguem menys “talibans” de les nostres idees i que modulem una mica l’agressivitat vers a d’altres ideologies. Ara bé, ja és la pròpia pràctica a l’interaccionar amb d’altres blocaires de diferent ideologia el que ens anirà fent més raonables: no podem odiar allò que coneixem i respectem de forma humana.

Per últim si aconseguim que d’altres blocaires d’ideologies diferents reaccionin a articles nostres i els contra-argumentin, potser fins i tot amb aire constructiu, estarem creant una blogoconversació no partidista interessant, que potser és la virtut més gran que poden tenir els blocs polítics: generar debat sincer que porti a noves idees.

Tot això ho podem aconseguir si sortim del nostre cercle blocaire immediat, gosem d’entrar a d’altres blogs… i parlem amb els seus autors, als comentaris o citant els seus posts. Potser la inversió en esforç emocional ens premii amb un entorn d’influència més ampli, una capacitat millor d’argumentació i un enriquiment personal, racional i humà molt important.

Per això agraeixo a Eduard que m’hagi cedit espai al seu blog per fer una crida contra l’autisme dels blogs polítics.

joserodriguez.jpgEn José Rodríguez és un altra personatge dins de l’entorn de la web2.0 que no para quiet ni un moment. Si repassem la seva formació acadèmica, quedarem al·lucinats de la quantitat de coneixements que una persona tant jove pot arribar a lluir, i a fe que la línia disciplinar es mou al voltant de continguts tant diferents l’un del altre i a la vegada tant complementaris com pode ésser la Llicenciatura de Física per la UAB o els Màster en Societat de la Informació, Estudis avançats en sociologia o el Doctorat interdisciplinari en Societat de la informació, per l’UOC. a més d’altres cursos d’especialització vinculats a aquests temes o a la gestió de servidors, etc.

En José és el coordinador de la web de la UGT a Catalunya i du a terme altres responsabilitats dins de l’organització sindical i del PSC, a mes d’impartir com a docent en el àmbit de les TIC‘s en l’UPF i en l’escola de formació Xavier Soto del PSC.

Gestiona a mes uns quants projectes a internet com socialdemocracia.org, Observatori de ciberpolítica de Joselito i la ja dita web de l’UGT. El vaig conèixer el Gener passat en les jornades de la Catosfera i des de llavors hem mantingut una relació a través dels nostres blocs que de ben segur durarà en el passar del temps i a més, juntament amb el Donaire, qui em va inspirar a l’hora de tirar endavant el projecte de crossblogging del que avui ell, n’és el protagonista. Val la pena que us el llegiu.

5 Comments
  • admin
    Posted at 11:24h, 05 abril

    Hola Arqueóleg.

    Que et semblaria per el 1/5?

  • Arqueòleg Glamurós
    Posted at 11:16h, 05 abril

    Jo m’apunto al blogcrossing, siiip!!
    Estic obert a tot tipus de proposteees!

  • admin
    Posted at 19:34h, 03 abril

    Hola Trina

    El que exposa en José, és del tot crt, tendim a anar a l’eixoplug dels qui pensen com nosaltres sense pensar que en la discrepància és a on trobarem l’enriquiment.

    Perquè que hi ha d’inteligent en refermar el mateix punt de vista, en cmptes d’enriquir-lo amb d’altres aportacions mes allunyades de la nostra.

    Si això es fes així tots plegats seriem molt mes dialogants i oberts amb les idees dels demés.

    Salut i €

  • trina
    Posted at 17:44h, 03 abril

    Totalment d’acord amb el contingut d’aquest post de José Rodríguez, l’autisme en política és tan nefast que és una de les raons del mol comentat mètode de l’assetjament furibund que pateixen els uns i els altres, i tots plegats, en el petit món de la política. Aquesta radicalització de la crítica duríssima vers l’altre, d’aquest atac constant a les persones per sobre de les idees fa mal, i tenim casos concloents com el del President Maragall, que hem comentat aquí fa poc. Aplaudeixo aquest post perquè jo intento fer comments a tots els blocs que em semblen de qualitat, honestos, amb criteri i amb els quals no sempre hi estic d’acord ideològicament; pràctica que caldria que tothom anés fent com proposa el José.
    Salut