25 anys del Pla Especial del Barri Vell de Girona
510
post-template-default,single,single-post,postid-510,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

25 anys del Pla Especial del Barri Vell de Girona

25 anys del Pla Especial del Barri Vell de Girona

A principis de la dècada dels 70, un grup de prohoms del progressisme democràtic gironí es lamentaven de l’estat d’abandonament que patia el Barri Vell de la ciutat de Girona, convertit en un “ghetto” envellit i amb greus problemes socials. La deixadesa de les autoritats franquistes havia convertit el que havia de ser la “joia de la corona” de la ciutat en un nucli decadent on proliferava la prostitució, la pobresa i la decadència comercial. Literalment, el Barri Vell queia a trossos. Tot un repte per als demòcrates que, pocs anys després, agafarien el control de les institucions catalanes.

El PSC va ser el vencedor de les eleccions municipals de 1979 a Girona i Joaquim Nadal es convertia en alcalde. Dos anys més tard, Jordi Pujol era investit President de la Generalitat de Catalunya després de la inesperada victòria de CiU a les eleccions al Parlament. Socialistes i Convergents encetaven una etapa de col·laboració que posava especial èmfasi en les reformes urbanístiques a l’interior de les ciutats, moltes d’elles mancades dels serveis més bàsics. En el cas de Girona, una de les primeres mesures fou l’encàrrec i posterior aprovació, al 1983, del Pla Especial del Barri Vell, obra dels arquitectes Josep Fuses i Joan Viader. Els eixos del Pla es basaven en la rehabilitació dels habitatges existents, acabar amb els dèficits infraestructurals i de serveis, millorar l’accessibilitat, revitalitzar el teixit comercial del Barri i revaloritzar el Barri vell com a pol d’atracció turística mitjançant una reeixida política de millora del paisatge urbà. Un complert pla que entenia l’urbanisme no només des d’una vessant purament física, sinó també econòmica i social. Com diria Joaquim Nadal, “un pla quirúrgic, no cosmètic”.

Ara, quan fa un quart de segle de la seva aprovació, els resultats són més que visibles. El Barri Vell –inclòs el Mercadal- és el principal centre comercial de la ciutat i un important pol turístic. De mica en mica, els usos i activitats marginals han anat desapareixent, o almenys relocalitzant-se en altres llocs. S’ha produït un inevitable –encara que mitigat- procés de gentrificació i joves i famílies de classe mitjana hi són majoria. Alhora, la vida quotidiana de barri ha guanyat força, no sense xocar alguna vegada amb el turisme. Noves centralitats com la Universitat doten el Barri Vell d’un dinamisme inexistent als 70, deixant la “Girona, grisa i negra” en un record històric.

Fent una mica d’anàlisi crític, es possible d’argumentar que algunes de les normes pròpies del pla pequen de rigidesa, com la que fa referència als rètols dels comerços. Que una entitat no pugui col·locar un cartell de 1×1 al seu balcó, com va passar fa pocs anys, dona per pensar. Igualment, i fent una reflexió de rabiosa actualitat, resulta incomprensible que el parc de la Devesa quedés fora de l’àmbit del pla, o almenys que no s’esmentés per a res. Si bé el parc és a tocar del Barri Vell i és també part del patrimoni històric de la ciutat, ha estat oblidat de manera sistemàtica per les autoritats municipals. A data d’avui, encara estem pagant aquest oblit.

narcis1.jpgAl Narcís el conec des de que era un marrec que anava a munt i avall a coll de la Montse, la seva mare. De unes jornades interminables sota el sol de Cadaqués, a on amb els seus pares hi anàvem a passar el diumenge, me’l vaig trobar un bon dia navegant per el blocoespai. En Narcís és la prova evident de que jo, també em faig gran.

Gestiona el bloc de’n Narcís Sastre, un excel·lent espai a on hi aboca els seus coneixements sobre geografía i les ciutats amb un estil molt planer que el fa molt interessant per el que com jo, som uns veritables profans en això del urbanisme. Va estudar a la UdG i recentment ha fet un Postgrau a la Universitat de Joensuu (Finlàndia).

Pertany a l’Òmnium Cultural i a la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, Políticament ell mateix es defineix com de centre-esquerra, catalanista i d’idees liberaldemòcrates. Benvingut a edp.cat, Narcís.

2 Comments
  • admin
    Posted at 19:29h, 12 abril Respon

    Hola Narcís.

    Un article excel·lent.

    Salut i €

  • Narcís Sastre
    Posted at 12:42h, 12 abril Respon

    Gràcies Eduard!

    He penjat al meu bloc un seguit de diapositives que per il·lustrar aquest post.

    Fins aviat!

Post A Comment