Qui coneix de veritat la Llei d’Hondt?
400
post-template-default,single,single-post,postid-400,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Qui coneix de veritat la Llei d’Hondt?

Qui coneix de veritat la Llei d’Hondt?

El sistema d’Hont és el mètode de repartiment proporcional més utilitzat en els processos electorals que que fem servir a Espanya. És un sistema que beneficia principalment els partits majoritaris o a les grans coalicions, tot i que n’hi ha d’altres que son molt mes proporcionals aquest s’utilitza també en la majoria de les democràcies occidentals.

La seva aplicació, tot i que és senzilla en la mecànica, no deixa de tenir la seva complexitat en la pràctica. Per a fer-ho, distribuirem els vots que cada partit concorrent hagi rebut en una columna separada en la que la capçalera correspondrà al partit en qüestió i en la primera columna, el nombre de diputats en disputa, augmentant cap avall el nombre de un en un.

El primer diputat s’assignarà a qui tingui el major nombre de vots, així de simple. El següent pas serà dividir el nombre dels vots del partit que hagi guanyat el primer escó per dos, ja que serà el total de diputats que obtindria cas de guanyar el següent en disputa  i en la resta de caselles de la fila els totals dels vots de la resta de partits sense dividir. Un cop fet això compararíem tots el valors de la segona fila i assignaríem el següent escó al major, si aquest correspongués al mateix partit al que ja li havien assignat el primer escó, hauríem de dividir el nombre total de vots, aquest cop per tres, i passar a la tercera fila tots els resultats. Si l’escó se’l emportés un partit nou, el resultat d’aquest hauria de dividir-se per 2 com en la situació anterior. Ho veiem de forma gràfica?, som-hi doncs!.

El repartiment que faríem d’aquests resultats seríen aquests:

  • Partit A (900.000 vots) – 6 escons (1er900000; 2on-900000/2=450000; 4rt-900000/3=300000; -900000/4=225000; -900000/5=150000, -900000/6=150000)

  • Partit B (400.000 vots) – 3 escons (3er400000, -400000/2=200000; 10é-400000/3=133333)

  • Partit C (250.000 vots) – 1 escó (250000)

  • Partit D (100.000 vots) – cap escó (-)

Així és com els nostres representants han sigut escollits el cap de setmana passat, complicat? … tan de bó que les matemàtiques fossin la garantia d’honestetat i competència, malauradament no sempre és així.

2 Comments
  • admin
    Posted at 20:19h, 15 març Respon

    Hola Marcel·lí.

    La d’Hondt ja ho és un sistema proporcional, però injust per exemple amb els partits petits o amb el concepte territorial.

    Fa uns dies vaig llegir una proposta que han fet des de l’universitat de Còrdova, crec, en el que s’augmentava en 100 congresistes, passaven a ser 450, i que propossava el càlcul en quatre trams, en cada un d’ells s’intentava pal·liar les desviacions que l’actual sistema comporta.

    L’ùnic que no em va agradar va ser l’augment dels polítics que viurien durant 4 anys dels nostres impostos, potser s’hauria d’habilitar un sistema quue a més reduís els costos que ara soportem.

    Salut i €

  • Marcel·lí
    Posted at 13:07h, 15 març Respon

    LA LEY D’HONDT vs NUEVA LEY ELECTORAL
    Es obvi que la llei d’Hondt beneficia a uns partits i perjudica d’altres, si s’utilitzes un de proporcional pasaria el mateix. ¿Seria doncs interesant estudiar el millor?

Post A Comment