Matar mosques a “canonades”

28 març Matar mosques a “canonades”

 La sequera és un problema greu que ens afecta a tots en primera persona. És a més un tema que crida a la mobilització mes irracional, des de la que els mateixos partits polítics que ara fomenten transvasaments entre la conca del Ebre i la del Llobregat, varen oposar-se per ideologia a un PHN que de la mateixa manera que tenia coses dolentes, en tenia d’altres de bones i del que no es va voler entrar ni tan sols a parlar.

Quan una cosa no “costa” ni diners ni esforços, no es valora. Ho fem els ciutadans però també les administracions que en situacions d’escassetat tenen sempre la tendència a propugnar mesures accessories per a no entrar en el nus del problema, la concepció en l’us d’aquest bé, ara tant escàs. Es persegueix per exemple, rentar el cotxe, regar les plantes del jardí o omplir les piscines quan es segueix emprant més del 70% de l’aigua disponible, per a usos agrícoles sense incidir en el fet de que aquí a Catalunya, ningú s’ha preocupat per a reconvertir sistemes de regadiu que depassen el mig segle en d’altres mes eficients i racionals. Matar mosques a canonades.

A la UE, les subvencions que es donen a l’agricultura son immorals. Mentre el tercer mon hauria de ser qui subministrés als occidentals dels productes del camp i de l’horta, es continua mantenint pagant-lo via gran part del pressupost, la viabilitat econòmica de un sector que representa poc menys del 1% del nostre volum econòmic, demencial!. Però és que a més, qui ha estat tradicionalment responsable d’això han estat governs autoanomenats d’esquerres i lobbys sindicals dels sectors agrícoles, mentre en altres forums reclamen com irrenunciable l’aportació del 0,7% del pressupostos nacionals a mitigar la falta de desenvolupament de les zones pobres del planeta quan el mes efectiu seria traspassar-los les produccions en les que poden ser mes eficients, per exemple l’agricultura i obrir-los els nostres mercats. sereu conseqüents amb el que prediqueu d’una vegada?

Fins i tot ara a casa nostra, es tendeix a disfressar transvasaments abans denostats, per la via del lèxic, o incompliments manifestos de sobreexplotament de conques, com per exemple la del Ter, fins i tot superant de molt el cabal ecològic establert, fent servir els mateixos arguments que no fa ni quatre anys ells mateixos titllaven de lladres i prepotents als qui gosaven ni tan sols plantejar-los.

L’aigua no és de ningú i de tots a la vegada, però davant l’incompliment sistemàtic dels propis pilars ideològics que alguns des de l’oposició predicaven, fora bo que ara quan han de gestionar el problema, se’n adonin de una vegada que potser, algunes de les solucions històricament plantejades, com parts del PHN, o el recurrent transvasament del Roine, entre molts d’altres, s’haurien de posar com a mínim al damunt de la taula.

Una cosa es jugar a ser progressista, ecologista i d’esquerres en l’opossició i l’altra governar i establir prioritats, oi conseller Baltassar?

Parlen d’aixó avui:

Tags:
,
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.