Llenguatge polític

20 març Llenguatge polític

Soc col·leccionista de llenguatges. No de llengües, sinó de llenguatges. M’encurioseix la tendència dels grups a crear les seves particulars formes de parlar i d’entendre’s: els publicistes, els gais, els editors, els bloggers, els crítics de cinema, els pares primerencs, els mestres de secundària… Tots tenen el seu llenguatge propi, que els ajuda a comunicar-se amb els seus, i també els ajuda a diferenciar-se dels altres.

Proveu de posar-vos enmig d’una conversa de neopapàs. Sentireu a parlar de les maxi-cosis, el ronc dels budells, els sonalls, el reflex de Moro, l’arrup… No us equivoqueu. No es tracta només d’un determinat camp semàntic. Els llenguatges ho canvien tot: els pronoms, els adverbis, les conjuncions. Per exemple, els neopapàs utilitzen sempre el diminutiu; per això, els nens no fan rots sinó rotets, no tenen mans, sinó manetes i els pares no s’aturen una estona, sinó una estoneta.

Els polítics també tenen (tenim) el seu particular llenguatge. Un llenguatge laberíntic format per expressions que volen dir una cosa, però diuen una altra. Un llenguatge críptic que exigeix un alt grau de concentració si hom vol desxifrar el significat ocult. Els naps són cols. I les cols són naps. Aquests dies hem assistit als Jocs Florals de la Política, que són les interpretacions dels resultats electorals. El moment més sofisticat del llenguatge polític. Us proposo una Pedra de Roseta, una mena de diccionari política – realitat / realitat – política que ens ajudi a entendre què volen (volem) dir els polítics quan diuen el que diuen (diem).

• Hem assolit els objectius que ens havíem plantejat

El resultat ha estat un desastre. Per sort, ja ens ho veiem venir i per això hem fixat uns objectius tan baixos.

• No hem sabut explicar el nostre missatge

Hem gastat massa en tanques publicitàries i massa poc en anuncis a la premsa. Demà destituïm el cap de comunicació.

• Malgrat els resultats, no qüestionem el lideratge del nostre candidat

El proper setembre destituirem, per fi, el nostre candidat

• Obrim ara un període de reflexió

Els propers mesos es apunyalarem els uns als altres

• Sabrem administrar la victòria amb humilitat i sentit de la responsabilitat

Tenim quatre anys per intentar fer oblidar totes les promeses (o algunes d’elles)

• Intentarem donar un perfil propi al nostre grup parlamentari

Substituírem els sopars al Zalacaín i al Via Venetto per La Broche i el Santceloni

• Som un partit decisiu

No pintem res, però soroll sí que en farem

• Hem guanyat

Hem perdut

• Sí

No

• No

No

José Antonio Donaire és defineix en el seu perfil de blogspot d’aquesta manera tan original i poètica, “Collita del 68. Un any tèrbol. Sobre un fons de devesa castellana, destaca un regust fort d’aglà extremeny, barrejat amb tons marins de l’Empordà. Un punt àcid, amb força cos, molt vermell, amb un inici prometedor tot i que de seguida perd substància. Lleugerament tòxic. Maridatge amb un bon formatge de muntanya.”.

Ganxó d’adopció, és una de les persones amb més prestigi de la Blogosfera en general i de la Catosfera en particular i una de les opinions mes ponderades i escodrinyants que llegeixo cada dia. Donaire té aquell to didàctic, crític i àcid quan cal ser-ho, expressat en un estil mordaç i molt intel·ligent del que en fa gal·la en el seu bloc, De bat a bat, un dels més seguits a nivell estatal. En José Antonio prové del sector de l’ensenyament universitari, actualment exerceix a la Facultat de Turisme de l’UdG, actualment a les seves ocupacions laborals hi afegeix la seva activitat parlamentaria en la que forma part del grup del PSC i que l’han portat a formar en diferents comissions com a membre o president.