L’euro se’ns fa gran

17 març L’euro se’ns fa gran

A hores d’ara hauríem de recordar que el primer canvi en la relació euro-dòlar éra de poc mes que del 1,16 i mesos després del 0,80, avui el mercat ha situat el canvi en el 1,60, l’euro li ha tret al dòlar el doble de valor. La crisi que assota a nivell mundial, a Espanya desacceleració, no té només un epicentre financer i de crisi de confiança, sinó que abasta també al comerç i a les matèries primeres.

De petit, quan per la pantalla en blanc i negre del televisor, s’anunciava en la informació econòmica del “telediario” el valor canviari de l’extinta pesseta (al cel sia), pel que fa a la resta de les divises, un en la seva ignorància supina creia que allò era com una mena de competició i que com més a l’alça estigués, millor. Paradojicament que el dòlar estigui baix pel que fa a l’euro té de dolent gairebé en la mateixa proporció que el  que estigués molt alt, tot i que per diversos motius.

Actualment el preu de les matèries primeres petroli, minerals i aliments principalment, s’amida en dòlars i per tant és una molt bona notícia un euro fort. Per al comerç internacional i per a la balança comercial de la UE amb respecte als EUA el canvi actual és un fre per a la producció europea i un incentiu per a la importació, o sigui crear riquesa fora de les nostres fronteres i es genera dèficit comercial.

Però és que si tinguèssim a mà un regulador imaginari el qual accionar a conveniència per a equilibrar els canvis de les dues monedes, veurieem que al disminuir a poc a poc la fortalesa de l’euro, alhora que milloraríem la nostra balança comercial, estaríem encarint les matèries primeres per i de rebot empitjorar la nostra competitivitat.

Els qui estan sortint beneficiats amb la complexa situació són els paises emergents asiàtics, que veuen en l’esforç dels governadors dels bancs centrals dels dos protagonistes, la UE i els EUA, la situació ideal per a la seva indústria i el seu comerç. A veure si de tant elucubrar si són “galgos o podencos” ens passi com als conills de la rondalla i acabem fets en pebrot i tomàquet o al all i oli.

Tags:
, ,
3 Comments
  • eskorte Norge
    Posted at 05:51h, 16 setembre

    Però vull dir-li que això és molt útil, gràcies per trobar el temps per escriure això..

  • admin
    Posted at 13:57h, 20 març

    Tens raò Ferràn, el canvi del 0,8 es va aconseguir anys després del neixement del euro, això em passa per refiar-ho tot a la memòria, ja ho rectifico en l’article, gràcies.

    De fet en el moment de la creació ningú s’hauria imaginat una situació com aquesta i encare no hem acabat, fins que aquí no s’inicii una baixada dels tipus i l’economia als EUA doni signes de recuperació ….

    Salut i €

  • Ferran
    Posted at 12:08h, 20 març

    Molt d’acord en el comentari. Només una rectificació: El primer tipus de canvi que es va establir al implantar-se l’euro va ser de 1,16 dolars per euro. Recordo perfectament com alguns economistes van dir que era una bestiesa i que el marcat posaria al euro al seu lloc. Quan va arribar a 0,80, tots ells estaven molt orgullossos de les seves prediccions. Pero ara no els veig parlar gaire.