L’Alzheimer
444
post-template-default,single,single-post,postid-444,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

L’Alzheimer

L’Alzheimer

Aquest lladre maleït que et visita cada dia i s’emporta un per un tots els records fins a assecar-nos la consciència del que som o varem ésser i de un bufarell esborra el nostre futur i l’esvaeix com el munt de sorra fina de la platja en un dia de tramuntana.

Aquesta mirada perduda, esma i immòbil vers l’horitzò mentre es merseix el prim fil de vida que ens connecta al passat i la regressió constant a la protecció de l’infantessa més feliç quan al mig del carrer saltàvem a la corda sent uns marrecs, tot esperant que la mare ens recordés que havíem de sopar.

La desintegració de les cares dels qui mes estimem i ens estimen, l’abandó involuntari de l’abraçada, del petó i de l’amor dels qui ens envolten quan els convertim en estranys, el dolç somriure de qui sent però no escolta, del qui vol però no entén, el plor sord que surt de dins i clama per acabar el patiment, per morir ja de una puta vegada i descansar.

Tags:
9 Comments
  • admin
    Posted at 12:35h, 25 març Respon

    És molt trist tot plegat

  • trina
    Posted at 19:48h, 22 març Respon

    Eduard,
    pel, Delta genial!….escrius tan bé que per això es veu clarament el que comentes i la tristesa infinita que traspua el que comentes…una mica de Delta dés d’aquí per a tu..
    salut

  • admin
    Posted at 08:42h, 22 març Respon

    Hola Marali.

    No sé si és una reacció de revelia cap a la malatia de la maría (la meva sogra es diu així) o és que realment no s’en vol fer càrrec del que li passa, a la fi el problema el tenim tots plegats ja que la relació també se’n resent.

    Que hi farem, paciència i a lluitar, en aquests moments és el que cal.

    Gràcies pel comentari i benvinguda al meu bloc Marali. Ah! i no et preocupis gens per les faltes, jo també en faig !!!

    Salut i €

  • admin
    Posted at 08:39h, 22 març Respon

    Hola Ferran.

    Donç perquè sempre he admirat a les persones que com tú epliquen la quotidianitat de una forma que t’engresca a llegir-la, i tingues per segur que si jo tingues aquesta habilitat saltaria per un peu.

    l’Alzheimer és potser la malaltia mes cruel perqué enmalalteix el qui ho pateix i els que l’envolten. És una mort dolça i poc a poc que per eemple a la meva dona, l’està consumint. Se l’estima molt a la seva mare, és molt fort, molt.

  • Marali
    Posted at 08:18h, 22 març Respon

    Eduard, crec que hi ha alguna falta ortogràfica en el meu comentari, perdonem però és que tinc algunes dificultats amb els accents. (es va esvahint, es sense accent) i (encare, no, encara)
    Salutacions

  • Marali
    Posted at 08:13h, 22 març Respon

    Eduard, molt bon post, gràcies per escriure’l, jo tinc a casa al meu sogre que cada vegada és va esvahint més. Ara està en la fase de la memòria de la infantesa, dels amics i dels veins de quan era petit fins el punt de que arriba a enfadar-se amb nosaltres perqué ens considera coetànis seus. De vegades alguna paraula ja no la troba i el control a l’hora de menjar (ganivet, forquilla) és cada cop menys. El meu marit encare no se’n adona del tot i acostuma a posar-se nerviós. Pel comentàri que has fet a la Trina, veig que segurament el teu sogre tampoc se’n fa càrrec i més havent estat un home a quí tot li feia la dona. Vas fer molt ben fet de cantar-li les “40” Si no ha fan els fills un o altre ho ha de fer.
    Paciència,
    Salut i diners

  • Ferran
    Posted at 07:58h, 22 març Respon

    Dues coses:
    No se perque m’has comentat en el meu bloc que t’agradaria saber escriure millor, si ho fas molt bé i aquest post n’és un exemple: clar, entranyable, senzill i contundent al mateix temps.
    La segona: els qui em tingut algun familiar proper en estat de demència total, com és el meu cas, no podem sino identificar-nos absolutament amb el que dius.

  • admin
    Posted at 19:26h, 21 març Respon

    Hola Trina.

    la meva sogra és la bondat feta persona, sempre ha estat pendent dels altres i ara esta passant per aquest calvari amb l’afegit del seu home que li està fent la vida impossible.

    Fa mal al cor veure-la com li ha dedicat TOTA la santa vida i ara, per uns pocs anys que li deuen quedar l’altre no esta d’acors en ajudar-la ni tant sols tenint la paciència que s’hauria de tenir.

    Ahir al vespre ns les varem tenir molt fortes i li vaig dir quatre coses ben dites que li haurien d’haver dits els seus fills, ja fa uns quants anys, no m’agrada barallar-me, odio discutir, però ahir em vaig quedar ben tranquil, tot i que sabent com és aquest cony d’home, només haurà servit perque la nostra relació s’hagi fet impossible, ho sento per la Jordina, la meva dona.

    Com t’ha anat pel Delta?

  • trina
    Posted at 18:38h, 21 març Respon

    Eduard,
    ells ja no són la persona que estimem, ells són un clon buit del que eren; i això només nosaltres ho podem saber. Et felicito pel post, i perquè s’ha de ser contundent…i perquè no m’ha agradat el documental del fill d’en Solé Tura, impossible documental…
    salut amic

Post A Reply to Marali Cancel Reply