… I de casa no ens tregueren

21 març … I de casa no ens tregueren

 Aquell dilluns, de quasi primavera, el dia es despertà content i feliç, l’aire que es respirava tenia una fragància especial: una mica de tranquil·litat després del tsunami informatiu, una mica de pau i llibertat després de la temuda reconquesta, totes les mosques van preparar un dinar de festa major per celebrar-ho.

La gran onada vermella encara dormia d’èxit i alguns encara no havien anat a dormir, no sabien el perquè de tot plegat, perquè tanta gent els havia votat, alguns proclamaven som bons però tampoc no tant.

Els altres anar fent i anar tirant, resultat correcte, cap a casa que demà serà un altre dia, com a d’altres mig seus els hi anat pitjor, ells contents i feliços, qui no es contenta és perquè no vol.

Els que estaven a primera línia foc, els garants d’aturar el colonialisme de la pesta blava, encara estant donant voltes preguntant-se que ha passat, els han ametralladat per dalt, per baix, per la dreta i per l’esquerra; però tranquils companys tranquils la casa encara no sabem com quedarà, potser haurem d’anar de lloguer en un apartament petit, però tranquils companys tranquils els mobles els hem salvat.

El govern, amb la influència del gran lobby de les mosques, van donar dos dies de festa pagada a tothom, per haver estat bons nois i bones noies; com quan amb els francesos, llavors ho van tenir que fer tot les mosques, no va ser fàcil fer sortir corrents tota aquella colla de francesos i que tornessin d’allà a on havien vingut.

Pocs cops en la historia s’ha aconseguit fer realitat el pensament aquí en diem diferent de la Tordera enllà: de fora vingueren i de casa no ens tragueren. Un amb els francesos, l’altre aquest passat diumenge amb els de la pesta blava, però la gent convençuda i disciplinada van fer el paper de les mosques, ja que les mosques com els immigrants no els van deixar votar, no fos cas que després manessin també. Els resultat de tota la iberia només uns territoris situats anant amunt a la dreta han quedat lliures de la pesta blava, que sembren la discòrdia, l’enfrontament i la majoria de les maldats possibles i no possibles.

Després del bon tiberi, amb cochinillo, vins de la manxa, cuajada i ponche caballero, un menú de productes exòtics i internacionals, que es van trobar en una cantonada amb una caixa que el remitent era d’un carrer anomenat Gènova, després de menjar-ho tot, és van posar a cantar amb en Raimon: no, no, nosaltres no som d’eixa món, i per molts anys.

camilros1.jpg

En Camil Ros, actualment és membre de la Direcció Nacional de la UGT de Catalunya. Va néixer a Vallromanes, en el Vallès Oriental (Barcelona) ara ja farà 36 anys, a on s’inicià en el món de la política com a primer tinent d’alcalde d’aquesta població, per a passar després a ser Secretari General de les JERC. Durant 10 anys ha exercit amb molt d’encert, com a Secretari General de l’UGT a Girona. Com a fita a destacar en el seu full de serveis l’hi consta l’honor d’haver estat el primer insumís polític a la PSS. Edita el seu bloc El bloc den Camil Ros i a part de deninir-se com a catalanista i d’esquerres és un enamorat de la bona cuina i així ho manifesta en el seu bloc de receptes que publica regularment i que també us recomano.

4 Comments
  • primavera
    Posted at 12:32h, 04 juny

    […] despr?s del tsunami informatiu, una mica de pau i llibertat despr?s de la temuda reconquesta,http://www.edp.cat/2008/03/i-de-casa-no-ens-tregueren/Botticelli, Sandro: PrimaveraPrimavera c. 1482 Tempera on wood 203 x 314 cm Galleria degli Uffizi, […]

  • primavera p3
    Posted at 04:30h, 19 abril

    […] despr?s del tsunami informatiu, una mica de pau i llibertat despr?s de la temuda reconquesta,http://www.edp.cat/2008/03/i-de-casa-no-ens-tregueren/Primavera Project PlannerFile Format: PDF/Adobe Acrobat – View as HTMLPrimavera Project Planner has […]

  • Camil
    Posted at 20:51h, 22 març

    són gules, però si el pressupost t’ho permet jo de tu les faria amb les de veritat i segur que et fan un monument.

  • admin
    Posted at 12:58h, 22 març

    Donç sí senyor Camil, per aquí no varen poguer passar. Contents hauríem d’estar els gironins en ésser l’ùnica demarcació que no té representació del PP.

    Bona reflexió sobre the after day i una curiositat, en la recepta de boques amb angules, son de veritat o son les gules?.

    Salut i € company