Esforç i talent per a l’excel·lència

11 març Esforç i talent per a l’excel·lència

A Espanya crec que tenim un concepte erroni de l’Estat del Benestar. Tenim la tendència, molt en la línia progressista per cert, de que la generalització de uns serveis determinats, en certa forma gratuïts o subvencionats son la panacea que ens durà fins al Nirvana social i malgrat la creença general, no és així.

Des de una organització d’Estat Autonòmica que va disparar els costos de l’administració al aplicar indiscriminadament a tots els territoris una reclamació d’autgovern que solament s’havia reclamat des de Catalunya i Euskadi, passant per uns serveis de protecció social amb uns costos insuportables per el descontrol existent en la concessió de determinats ajuts, invalidesses, prestacions per atur, etc. o el malbaratament dels recursos en l’entorn sanitari o educatiu. A els espanyols a Europa ens miren com al protagonista del Lazarillo de Tormes i la culpa la tenim solament nosaltres.

Ve tota aquesta parrafada per una qüestió que em toca directament, per part de la meva filla, ella està cursant el segon any universitari i el “problema” que sembla que els generarà l’aplicació del Pla de Bologna, veritablement em supera. Després de moltes sobretaules en les que he intentat entendre les reivindicacions que la Mariona m’explicava, no ho he pogut fer. I ho lligo en el convenciment que he expressat al principi, es parteix del supòssit erroni al meu entendre, que tothom ha d’estudiar una carrera universitària quan el que jo crec fermament, és que ho han de fer qui realment té la capacitat, l’interès i el propòsit de fer l’esforç per a tirar endavant una carrera, independentment de la capacitat econòmica que tingui.

El Pla, ve de facto a rebaixar el nivell de un cicle universitari que ha sigut el gran perjudicat del desgavell del ensenyament secundari, refrendat pels informes Pisa i Bofill i que mai qui ha tingut la responsabilitat per a fer-ho, sigui d’esquerres o de dretes, ha tingut l’encert de poder-ho arreglar, fent-lo molt més generalista que especialitzat i obligant necessàriament a aquells que vulguin que el seu pas per les aules sigui un actiu a tenir en compte en el seu currículum a l’hora d’anar a buscar feina, a cursar Post-graus d’especialització o Màsters, que al·leguen no podran pagar.

Uns quants amics meus que varen optar per estudiar una carrera, a la vista del brillant expedient acadèmic acumulat, varen ésser recrutats per diverses multinacionals, a base de donar-los feina i el compromís de la continuació dels estudis als EUA, Anglaterra, França, etc. és a dir, l’iniciativa privada o pública, veient el millor talent a on invertir, ja son prou hàbils per a fer-ho, buscant el benefici propi i de rebot de qui els ha pogut demostrar la capacitat de treball i d’esforç en l’època d’estudiant. Obiament qui no en gaudirà d’això és el mediocre i em sembla bé.

El resultat immediat de sortir de qualsevol universitat amb un títol sota del braç és avui en dia la constatació palpable d’anar a parar de pet a les llistes de l’atur o amb molta sort, a viure com a mileurista durant els 5 o 6 anys següents, en canvi l’excel·lència, la capacitat i l’esforç, sempre son qualitats buscades i recompensades, és per aquí per on hauríem d’anar.

Malauradament encara és ben certa la percepció que jo creia ja abandonada, en molts de joves de l’aspiració conservadora adoptada per el taranna progresista, d’accedir a una plaça de funcionari i romandre allà per a la resta de la seva vida, és necessari fer un canvi de xip urgentment, perquè si no, no arribarem enlloc.

2 Comments
  • admin
    Posted at 21:11h, 13 març

    Hola Eduard.

    Estem d’acord, l’esforç i la capacitat hauria d’ésser les qualitats que otorguessin a qualsevol, sigui quina sigui la seva possició econòmica, les úniques variables que possibilitèssin cursar uns estudis universitàris.

    Actualment estudia tothom, fins i tot gent que es passa la vida a l’universitat, fent que els pocs recursos que es destinen a l’educació superior hagin d’ésser repartits entre massa gent.

    Potser seria bó que entre tots comencessin per aquí pel que fà a la reorganització de tots els nivells educatius a casa nostra, aixó i potenciar la formació professional com a una veritable alternativa als estudis universitaris fent que siguin prestigiosos i realment útils per els qui els cursin.

    Hi ha massa coses que no rutllen en el sistema educatiu, pero el possibilitar que tothom hi tingui accés en les mateixes condicions, de ben segur que no ho arreglarà pas.

    Salut i €

  • Edu
    Posted at 16:55h, 11 març

    Estic d’acord en que hauria d’anar a la Universitat qui realment té la capacitat, l’interès i el propòsit de fer l’esforç per a tirar endavant una carrera. Això de que tothom ha d’anar a la Universitat és bastant absurd.

    Ja veurem com funciona l’aplicació del Pla de Bolonya. Es necessiten canvis importants a la Universitat. Les queixes dels estudiants no són només sobre la suposada mercantilització de l’ensenyament i l’elitització de les universitats que suposaria l’aplicació del Pla, sinó que també exigeixen millors infraestructures, més professors i la derogació de la LOU, entre d’altres exigències.

    Jo estic estudiant un doctorat, he fet un postgrau, una enginyeria superior i una enginyeria tècnica, així que porto més de 10 anys a la universitat i ja n’he vist de tots colors. Com que ja estic acabant la tesi certament els canvis m’afectaran més aviat poc.

    Però si ara ja hi ha problemes per col•locar els doctors, ja que les empreses espanyoles i catalanes els consideren overqualified i no entenen el valor afegit d’un doctorat. Doncs després del procés de Bolonya que hi hauran molts més postgraduats i doctorats, no sé pas com els col•locaran. Caldrà una transformació bastant important de l’entorn socio-econòmic.