Els chikis, els Freakys i l’Uribarri

Els fans del Eurofestival, amb el “guardià de la porta”, maese Uribarri al capdavant, estan que trinen. L’audiència de TVE1 es va atrevir dissabte passat, oh blasfèmia!! a escollir per aclaparant majoria el reggeton interpretat per Rodolfo Chikilicuatre, personatge de TBO freaky, inventat pel geni Andreu Buenafuente (un altre català pervers), com a representant del altrament dit “Ente público” espanyol per a la propera edició a celebrar a Belgrad.

I és que veure al Chikifreaky amb la seva guitarra de joguina penjada al coll i al duet de coristes de verbena d’acompanyants inseparables, ballant el breikindance o el maiquelyason, amb la descomunal perruca estil Elvis, va ser quasi bé mísitica pura!. Mentres tant, la Rafaella Carra, Uribarri, la Rosa d’Espanya, Bibi Anderssen i un altre senyor que passava per allà i que no sé qui cony era, intentaven fer entrar en raó sense èxit als internautes per a derivar el seu vot cap a Coral (quina plasta de tia) o La casa azul, va ser una experiència comparable a la visualització de qualsevol pel·lícula dels Ozores, Pajares o Fernando Esteso, en els seus bons temps.

Que pretenguin fer-nos comprendre l’inconvenient d’aquesta elecció, la qui ha edificat la seva carrera amb un repertori en el que el tema estrella es titola “Explotame Expló“, o la que l’únic mèrit conegut és haver vençut un concurs televisiu com OT, quan no és capaç ni de llegir el llibre “Teo se’n va a l’escola” i fer-ne un resum, o l’il·lustre pocapena-especialista-eurovisiu oficial, jo no li conec cap altra feina durant el període dictatorial franquista, o el que cansat de ser el Manolo Chico, un dia va decidir tallar-se la “cueta” i de noi passar a ser la Bibi, musa de la cèl·lebre “moguda madrilenya” i viure’n tota la seva punyetera vida d’això intentant perpetuar un artificial estat de preadolescència quan depassa ja els cinquanta, la veritat, té un gran mèrit, potser per això els televidents i els internautes no els van fotre ni cas.

Des del “La, la la” de la Massiel, que per aquells anys encare no sabia que cony era un cubata o del “Vivo cantando” de Salomé i el seu vestit de 50 quilos, TVE1 ha passat amb més pena que glòria pel festival, si exceptuem l’any de Mocedades i el de l’estaquirot de la Betty Misiego. I precisament ara, quan els “twelve points” s’otorguen per el simple mèrit del veïnatge i poca cosa més, encara hi ha qui s’esquinça les vestidures per enviar al Chikilicuatre a competir per la victòria en dura pugna contra un ànec de goma, un pollastre de plàstic, una tripulació pirata o una troupe de clowns.

No vull ni imaginar-me les cares de tots aquests pocapenes en cas que el Chiki Chiki guanyi, s’imaginen?. I és que freakys n’hi han per a tot europa en la mateixa proporció que aquí, sino més encara.

Alf Poier, l’estrafalari austríac en el 2003, ja va estar a punt de fer-ho

[youtube]http://youtube.com/watch?v=d2sun973nfY[/youtube]