El Valor de l’autocrítica
445
post-template-default,single,single-post,postid-445,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

El Valor de l’autocrítica

El Valor de l’autocrítica

 Montserrat Nebrera, físicament la “nena perpètua”, de constitució petita i poca cosa, els té molt ben posats i és així que potser des de la independència de qui està en el partit lluny de les posicions sectàries d’altres dels seus dirigents, pot permetre’s el luxe de l’exercici d’autocrítica que qualsevol organització precisa per a evolucionar.

L’altre matí, en una entrevista amb el “ferotge” Cuní , ens va deixar bocabadats, al menys a mi, en assimilar el paper que figures com els ex-presidents, en el cas que més li toca, el de JMª Aznar, haurien de tenir dins les organitzacions polítiques un cop el seu temps ja ha passat, el de “floreros”!, però és que la Nebrera va anar més enllà i en un encertadíssim anàlisi, va atorgar la culpa de que ZP continuï essent president, directament a l’estratègia d’assetjament contra Catalunya que elements ultradretans com Acebes, Zaplana, Esperanza o el mateix Aznar, varen decidir com a ideals pels seus interessos. Els resultats els han dit que estaven del tot equivocats i que la Nebrera té raó.

Possiblement, la Montserrat Nebrera, dona preparadíssima i de un currículum professional brillant hagi decidit fer un pas endavant sabent que passi el que passi a partir d’ara, les hemeroteques ens diran que ella “ja ho havia dit“. Si al final la cúpula conservadora decideix prescindir d’ella i donar-li el passaport no tindrà cap problema en retornar a una activitat professional de prestigiosa trajectòria i si les seves tesis surten guanyadores, per a postular-se com el cap visible del necessari canvi a Catalunya que permeti els populars afrontar d’aquí quatre anys un nou intent per a ser llogaters de Moncloa.

Per a desgràcia seva, en una organització que ha volgut aglutinar des del centre moderat fins a l’extrema dreta, una reflexió en veu alta com aquesta, no es pot dur a terme sense cruentes lluites internes i maniobres al llindar de l’ètica política, fins i tot amb el risc d’escissió que aquesta catarsi podria supossar.

2 Comments
  • admin
    Posted at 08:05h, 25 març Respon

    Haurien de canviar moltes coses en el PP que jo veig molt difícil que passin, és més factible que les dues faccions, les dels centristes i moderats i la dels conservadors mes durs decideixin anar cada un per el seu costat, que és el que beneficiaria mes a tothom.

    Estem orfes de un partit de centre com Deu mana a Espaya a l’estil i maneres del CDS del Suàrez.

    Gràcies pels comentaris, Arqueòleg, t’he enllaçat en l’apartat “Blocs que llegeixo”

    Salut i €

  • Arqueòleg Glamurós
    Posted at 22:00h, 24 març Respon

    La Nebrera no té cap futur en un partit on la menor discrepància és entesa com alta traïció. Va ser un fitxatge personal del Piqué i té el mateix futur que aquest: o es doblega a les ordres de la caverna o abandona.

    Molt guai el teu blog, intentaré passar-m’hi sovint!

Post A Comment