Com fer-se l’Hara-kiri

10 març Com fer-se l’Hara-kiri

Els primers moviments a Esquerra per la desfeta d’ahir ja s’han produït amb la dimissió del Puigcercós de la seva conselleria de governació i l’avançament del seu congrés, previst per l’Octubre al mes de Juny. L’estratègia guiada per l’antipatia personalista de una executiva vers la direcció de l’altra força catalanista, CiU, encapçalada per Artur Mas, els ha portat des de la darrera majoria absoluta d’Aznar, a l’esquizofrènia política.

Víctimes a mes de les baralles internes per el poder, entre el sector del calçot representat per Carod i el del de Ripoll encapçalat per Puigcercós varen decidir recolzar un primer tripartit, rubricat amb l’acord del Tinell que va provocar les primeres desavinences públiques amb l’espantall de la negociació del nou estatut i l’estrafolari comportament de un partit que havia perdut clarament el nord. Com és possible que Esquerra votés que NO finalment a l’estatut?.

Reagrupament o Esquerra Independentista feia temps que ho avisaven, ERC era percebuda per els qui anys enrrera els varen enlairar fins el 8 diputats a Madrid, com una espècie de satèl·lit del PSOE-PSC, des del precís moment en que varen recolzar la proclamació de un espanyolista com a president de la Generalitat. La poc elegant maniobra del descabalcament de Pasqual Maragall, el líder catalanista i federalista per excelència de un PSC que ja no existeix, apunyalat per el seu protegit a nivell nacional ZP i pel qui poc a poc va anar-se fent amb el control de les rendes del partit, el gris i inexpressiu Montilla, tampoc els va ajudar massa a presentar cap èxit de la seva pública estratègia conversora del “infidel” PSC cap a les tesis sobiranistes, que tothom entenia que des d’ERC es defensaven.

El cert és que Esquerra hi ha perdut molt, però el catalanisme en el seu conjunt encara més i el resultat ha estat la fuga de vots cap el PSOE i l’escurçament de la representació nacionalista en el Congrés. A veure si els primers moviments albiren per fi un canvi en l’objectiu o si mes no l’abandó del govern d’Entesa que lluny de premiar a l’organització, els ha passat una factura molt difícil d’assumir sense dimissions.

4 Comments
  • admin
    Posted at 09:19h, 14 març

    Hola José,

    Pel que veig son dues maneres per a dir una mateixa cosa, la primera “SEPPUKU” mes “culta” i l’altra mes col·loquial.

    Em va fer gràcia veure que,l’endemà d’escriure l’article, la Pilar Rahola va escriure la seva col·laboració a la Vanguardia sobre la mateixa temàtica i emprant el mateix títol.

    Salut i €

  • Jose R.
    Posted at 01:11h, 11 març

    Per deu.. SEPPUKU no harakiri que és un barbarisme brutal , una violació del japonès gairebé al nivell de “fujijama”.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Seppuku

  • admin
    Posted at 21:14h, 10 març

    És una llàstima que hagin equivocat l’estratègia, per a tots aquells que ens definim com a sobiranistes, és molt difícil d’entndre el recolçament d’Esquerra al PSC.

    Potser en la primera constitució del Tripartit h havia quelcom de coherència, per`en aquest segon ja no.

    Suposo que perdre quasi be 400.000 vots els farà reflexionar de cap a on vol la gent que vagin, ningú amb dos dits de front votarà esquerra podent votar PSC si el que es vol resaltar és l’aspecte d’esquerres, com en una estratègia de màrqueting de productes, s’han de diferenciar de la resta de l’oferta.

    Salut i €

  • David
    Posted at 21:08h, 10 març

    Com de costum, el peix gran acaba menjant-se el peix petit… I els d’ERC fa anys que es pensaven que era al contrari…