Y el comandante mandó a parar
335
post-template-default,single,single-post,postid-335,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Y el comandante mandó a parar

Y el comandante mandó a parar

La notícia de la renúncia a la presidència i a la comandància de l’exèrcit de Fidel, que ahir es va propagar com la pólvora des de la xarxa fins a les rotatives, és una mostra més que evident que l’estat de salut de Castro és molt pitjor del que ha transcendit fins al moment. De ben segur que d’aquí a ben poc ens arribarà la notícia de la seva mort.

La transició política a Cuba és impossible amb la figura de Fidel manejant les regnes del règim, però quan arribi no hauria de ser ni per aproximació la lluita de màfies i interessos econòmics que va caracteritzar la conversió de les distintes ex-repúbliques de l’antiga URSS, inclosa la pròpia Rússia de Putin.

La dissidència anticastrista cubana s’ha fet poderosa a Miami i Florida i en no poques ocasions edificada sobre negocis no massa clars vinculats a organitzacions mafioses. És de suposar que el potencial econòmic que representen, pugni pel poder en la illa a modus i manera de l’ocorregut en la Rússia actual.

Cuba és un país de possibilitats infinites gràcia a la imaginació i a l’enginy d’una població que en vida de Castro se les ha enginyat per a sobreviure de l’aire, seria una llàstima que el seu millor capital es fes malbé sucumbint als cants de sirena dels acabalats cubans-neo-yanquis.

No Comments

Post A Comment