Pizarricidi

El primer debat televisat de l’actual campanya electoral em va decebre i no perquè la temàtica, els protagonistes o el moment polític no seduïssin, sinó perquè el que jo esperava dels dos contendents es va produïr a papers canviats, Pizarro no va fer de Pizarro i Solbes, l’avi Solbes, se’l va menjar.

Les taules, el saber estar i l’experiència que li proporciona a Pedro Solbes la seva llarga carrera professional en l’àmbit públic i les diferents responsabilitats ostentades en els diversos executius en els quals ha format com a ministre, li han bastat per a donar-li un repàs a qui com a màxim assoliment econòmic pot presentar el seu enfrontament amb La Caixa per la OPA de Gas Natural sobre Endesa. Potser no sigui suficient. En un debat electoral, qui mes ha d’arriscar és sempre qui aspira a desbancar al govern i si per a això la munició que ha d’emprar es limita a retreure que s’ “hagi pagat a terroristes“, ho tenen clar tal com ho demostren els 10 punts de diferència que li treié en l’enquesta en l’enquesta posterior, Solbes a Pizarro.

Significatiu el fet nou de permetre veure, mentre cadascun fa la seva exposició, la cara del contendent i de debò, veure a Pizarro, el nombre 2 del PP i màxim responsable del seu programa econòmic, assentir amb el cap mentre Solbes argumentava, és de debò una gaudida, no sé si a Aznar l’haurà fet massa gràcia, la veritat. ( a mí, moltíssima!)