La màgia de Jordi Pujol

26 febr. La màgia de Jordi Pujol

Acabo d’arribar de un dinar que en Carles Puigdemont ha organitzat entre integrants de la Girosfera amb el president Pujol i la veritat és que quan algú té un compromís amb la terra com el seu, es fa tant evident que quasi bé pot arribar a tocar-se amb els dits. Si a més d’aquesta qualitat, li afegim l’història viscuda per aquest home, és prou evident que hom podria estar-lo escoltant durant hores i hores sense parar, relatant les vivències i anècdotes que li han tocat viure.

L’altra característica destacable de Pujol, és l’energia que desprèn, imprescindible per a fer front a l’atapeïda agenda que encara gestiona, molts amb uns quants anys menys d’edat la voldríem per a nosaltres, i és que com dèiem amb l’amiga Trina Milàn aquesta tarda, líders de la categoria, el carisma i la vàlua del president Pujol, es poden comptar amb els dits de una mà en cada generació, a nivell mundial.

L’excel·lent compenetració amb la seva esposa Marta Ferrussola, es nota fins en el mes mínim detall de demanar-li una mica de pa per acompanyar el suc de l’excel·lent platillo de vedella amb bolets de les Goges, o un cafè quan en Pujol esta ocupat parlant, en aquestes coses, quan ell hi va, ella en torna i fa bo la dita aquella que darrera de un home important sempre hi ha una dona excepcional.

Quina llàstima que els dos no tinguin trenta anys menys !!!.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

8 Comments
  • admin
    Posted at 22:43h, 27 febrer

    potser

  • admin
    Posted at 22:42h, 27 febrer

    Sí que és un luxe Jesús, però en la seva época ho va ser tenir també a un Roca, Molins, Obiols, Tries, etc. hi havia molta gent amb un nivell prou important.

  • admin
    Posted at 22:40h, 27 febrer

    Si Trina, serà dificil. Potser si el mateix Pujol hagués optat per un model com el del PNV a on el veritable amo, Arzalluz, es mantenia com a president del partit mentre que com a lehendakari durant la seva etapa n’hi van haver-hi tres, hagués sigut més fàcil.

    De tota manera, tot i que no ho vulgui reconeixer Pujol encara mana força a CDC.

  • Miquel
    Posted at 13:20h, 27 febrer

    Ep,

    jo tampoc puc dir que sigui pujolià. Vaig viure’l, però de força petit, i no tenia edat per valorar ni per entendre què feia un President de la Generalitat. Això si: només entrar va omplir la sala; i amb una manera de fer característica, molt allunyada dels showmans americans, fa una tasca semblant a aquests: és capaç de captar l’atenció durant tot el temps que vulgui.

    En tot cas, em va fer molta il·lusió poder-hi ser: malgrat no haver-ho viscut, si que havia estat el President quan no tenia edat per qüestionar-ne absolutament res. Igual que, en Maragall, era l’Alcalde, pels volts del 92. [llavors jo tenia 10 anyets:-D].

    En fi, també va ser molt agradable la companyia. Sempre és bo estar, en un cas així, envoltat de gent amb força criteri. Llàstima, això si, del caire un pèl massa polític (pel meu gust) d’alguns assistents (bàsicament perquè jo hi assistia intentant separar-me tot el què pogués de la política: no volia discutir sobre això amb Jordi Pujol, sinó escoltar-lo). En tot cas, era d’esperar, en plena campanya, així que tampoc puc queixar-me’n.

    Salut!

    Miquel (tinc algunes fotos al bloc, per si les voleu pispar ;-D)

  • Jesús Badenes
    Posted at 12:04h, 27 febrer

    No sóc pujolià perquè no el vaig poder viure. Ni sóc tampoc maragallià, però jo he quedat ben parat que Catalunya pugués tenir aquests dos líders. Una sort.

  • trina
    Posted at 10:30h, 27 febrer

    Eduard,

    i es percep que si CiU no troba un líder que realment li faci el recanvi, ho tindrà magre com a partit…ja que la realitat es molt dura per als partits que no són els dos estatals..
    un plaer compartir el dinar amb tu..

  • admin
    Posted at 22:58h, 26 febrer

    Hola David.

    La veritat és ue ha estat molt bé la trobada, l’home té una memòria sorprenent i un cap clar com fa 0 anys, tot un crack en Pujol, un veritable crack.

    Salut i €

  • David
    Posted at 22:33h, 26 febrer

    Tot un homenot, encara que ell i en Pla no fossin precisament massa amics…