29 febr. Els missatges de la por
Possiblement la major diferència entre el que oferixen els candidats en el procés de primàries dels EUA i el que estem vivint en el nostre procés electoral, és la recerca de la unificació de l’electorat per part dels primers mentre que en el nostre cas es fomenta just el contrari, la desunió.
El poble nord-americà ha identificat en els candidats que es mantenen en la carrera per la nominació presidencial, Obama, Clinton i McAin aquesta capacitat de consens i col·laboració, que pugui dur-los lluny dels sectarismes ideològics més radicals a una divisió interna com la que han tingut durant els mandats de Bush.
Els aparells dels partits han sabut llegir el missatge subliminal i l’estratègia dels diferents equips ha anat encaminada cap a això. No és d’estranyar que proliferin grups Republicans pro-Obama o que personalitats de molt pes de la mateixa tendència ideològica mostrin la seva admiració i fins i tot la seva predisposició al vot, per al senador demòcrata. A pesar que els seus posicionaments són de centre-esquerra, permeten que un republicà pugui sentir-se representat per ell ja que Obama no ha tingut cap objecció a lloar públicament els mandats de Reagan per exemple.
En aquest estat, en el qual les bones noves idees són benvolgudes i reconegudes, és en el que sorgirà qui en el 2009 serà president de la nació més poderosa del món i això és un bon presagi.
Lamentablement el nostre cas domèstic és radicalment diferent. Aquí assistim a la desqualificació sistematizada, a l’apel·lació als missatges de la por, a la conversió de mentides en mitges veritats al mitineig i al eslógan fàcil, sense tenir la valentia i l’honestedat de reconeixer que l’adversari també pot aportar des de la seva posició ideològica distinta, excel·lents idees.
Per exemple si jo hagués de construir un missatge electoral que m’omplís al 100%, segurament optaria pels plantejaments de sostenibilitat en les infraetructuras que propugna ICV, pel programa econòmic de CIU, la bateria social del PSOE, les de sobirania d’ERC i les propostes sobre immigració que expressa el PP. i a més sense que això signifiqui que des d’unes posicions se’m qualifiqui despectivament de progre o demagogicament de fatxa des de les altres.
El que la campanya nord-americana ens ensenya és que ens duen molts anys d’avantatge en això de la democràcia i que mentre l’anàlisi de la participació i la innovació aplicades també a la política , donen els excel·lents resultats que estem veient, aqui fins i tot alguns s’atreveixen a demanar-nos el vot simplement perquè no surti el PP.
admin
Posted at 20:28h, 29 febrerSi, d’això parlava precisament, del procés electoral, de totes maneres l’actuació de les administracions Bush arreu del mòn, tampoc son significatives, fins i tot d’altres governs republicans, ell s’ha caracteritzat per una lines neocon, que és el que els ha donat la mala fama.
Salut i €
Edu
Posted at 17:06h, 29 febrerEstic d’acord en lÃnies generals amb tot el que dius. La campanya nord-americana ens dóna moltes lliçons cada dia de com s’haurien de fer les coses per aquÃ. El seu sistema electoral és exemplar, competitiu, participatiu… la majoria de polÃtòlegs hi estarien d’acord.
Però el seu model de “democrà cia” tampoc és tan bonic i democrà tic com sembla. Una cosa són les eleccions i una altra cosa és com apliquen el seu concepte de democrà cia durant la legislatura. No oblidem les coses que han fet aquests últim anys en pro d’extendre la democrà cia pel món. La democrà cia s’ha de valorar de forma contÃnua, no només en el procés de selecció del govern. I si la tenim en compte de forma contÃnua no crec que vagin tan aventatjats.
Salut!