Egolítica
327
post-template-default,single,single-post,postid-327,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Egolítica

Egolítica

El joc de la democràcia té variants sorpresivas i possibilitats infinites, des de la que representa la realitat que qui guanya unes eleccions en vots i escons quedi relegat a l’oposició, com que qui presumeix d’independència en relació a la federació política a la qual pertany a nivell estatal, hagi d’escollir entre plegar-se a la seva estratègia o trencar la baralla.

Els resultats de les pròximes eleccions generals poden deparar una situació que obligui a maniobres de ingenieria per a aconseguir uns la presidència estatal i el preu que uns altres els demanden per a accedir en votació pública a això.

És del tot legítim i així ha estat reconegut per CIU, a contracor, la formació d’un Tripartit 2.0 que té com virtut la unió dels seus dos més aferrissats rivals, PSC i ERC que davant la disyuntiva de la Sociovergència o del Front Nacionalista que hagués comportat la fi dels seus dos líders, Montilla i Carod, van preferir l’opció que als dos els donava “vidilla” el govern d’Entesa.

De la mateixa forma, és també legítim per part de CIU forçar a exercir la coherència política en la seva estratègia de pactes al PSOE tant a Madrid com a Catalunya i reclamar aquí el que Zapatero predica allí, que governi l’opció majoritària, encara que jo crec que no hauriem de fer-ho. Com militant convergent entendria una actuació com aquesta però si la meva opinió fora tinguda en compte, optaria per altra estratègia que comportés en el mig termini la convocatòria de noves eleccions autonòmiques a les quals la pròpia gestió del dia a dia ens hi portaria, deslligant el suport a ZP de la política autonòmica.

No seria fàcil adoptar aquesta postura, després de 4 anys de ser objectiu permanent, per part de les formacions del Tripartit, d’un appartheid que ha perseguit la desaparició de l’únic centre polític del mapa català i espanyol, però crec que aquesta generositat tindria premi en unes noves eleccions i seria la demostració d’un saber estar que ni PSC i ERC han tingut, vaja, un mastagot en els “morros” en tota regla dels qui estan ara amb la cua entre les cames a l’albirar la possibilitat de quedar-se sense les seves poltrones.

No perdem de vista que la política no deixa de ser un joc d’egos, i alguns d’aquests egos que neden hiperinflats se’ls pot punxar el globus.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

No Comments

Post A Comment