Economia sumergida

05 febr. Economia sumergida

El fenomen de l’economia submergida, per desgràcia, és de sobres conegut en el nostre país, fa referència a tota activitat econòmica que s’exerceix fora dels controls públics i lluny del “flagell” dels impostos, cotitzacions, etc.  tot el món sap que existeix.

A aquest submón laboral s’hi veuen abocats bàsicament aquells a qui les necessitats diàries i les seves limitacions formatives no és deixen massa alternatives, principalment població d’immigrants il·legals que troben en aquest tipus d’activitat econòmica, la seva única sortida per a subsistir.

A Espanya es calcula que existeixen mes de milió i mig de persones treballant-hi. L’augment de l’atur confirmat per la dada proporcionada ahir, 132.000 nous beneficiaris de subsidi al desembre dibuixa un escenari gens favorable per a l’ocupació. Evidentment contaminats i a l’espera de les conseqüències els sectors relacionats amb el maó, construcció i immobiliari, l’aturada econòmica s’extén als serveis i és precisament en aquests dos sectores on l’economia B és més prolífica.

El perill per a Espanya és sense discursió possible, la combinació dels dos fenòmens abans comentats, sumar a l’atur, la immigració. En un país com el nostre quan les dades econòmiques eren favorables i l’estadística assenyalava taxes d’ocupació plena,  ja existia aquesta “prevenció” entre la ciutadania, en contra el fenomen migratori, no vull ni pensar que pot ocórrer ara que els nombres vermells han fet acte de presència.

Quan als desocupats contemplats per les dades oficials, se’ls hagin d’afegir els que la crisi expulsi de l’economia submergida sense dret a subsidi i ni tan sols amb dret al reconeixement públic, què farem?, perquè una cosa és certa, tant ells com les seves famílies tenen la necessitat física de menjar, almenys tres vegades al dia.

A més d’un “progressista de disseny” li hauríem de reclamar la seva obstinació per no parlar del fenomen quan tocava.