Dret a fer vaga?
323
post-template-default,single,single-post,postid-323,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Dret a fer vaga?

Dret a fer vaga?

El dret de vaga va ser una conquesta social que ens va indicar clarament que el nostre país s’havia incorporat a la normalitat de les pràctiques democràtiques. Després de la mort del dictador i la legalització de partits i organitzacions sindicals, aquesta pràctica es va exercitar com últim recurs, quan la posició dialogant no donava mes de si.

Fa l’efecte que exercir-lo avui dia costa menys que un sospir, una especie de xantatge a l’iniciar qualsevol tipus de negociació amb la patronal que impossibilita la resolució dels conflictes de manera dialogada i cedint cada part el que li pertoca, com ha de ser.

També és constatable la facilitat d’aquesta pràctica en el col·lectiu d’empleats del sector públic, que per la seva condició de funcionaris, gaudeixen del privilegi en èpoques de precari com comença a ser ara, de no veure perillar el seu lloc de treball, és difícil arribar a una situació semblant en qualsevol empresa del sector privat, o això és el que em sembla a mi.

Solivianta que qui ahir hagués d’esperar més de tres hores en la sala d’espera de l’ambulatori, avui hagi de tenir problemes per a desplaçar-se per Barcelona i demà hagi de canviar tots els seus plans perquè els seus fills o néts, seràn a casa tot el dia. Fot encara més que havent estat treballant tot l’any com una bèstia, en ple mes d’Agost ens facin la punyeta a les vacances per les vagues de RENFE o IBERIA, perquè als sindicats els interessi mantenir un estatus de privilegi que per la seva incapacitat de posta al dia han perdut fa ja temps.

Tot ha evolucionat en l’àmbit empresarial i laboral excepte les organitzacions sindicals, que caminen perdudes buscant el nord des de fa moltíssims anys.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

4 Comments
  • Pingback:Observatori de ciberpolítica de Joselito » Política general » ¿Abusos en el derecho a huelga?
    Posted at 00:55h, 14 febrer Respon

    […] “Dret a fer vaga“ […]

  • admin
    Posted at 18:40h, 13 febrer Respon

    Hola José Antº, Potser la meva visió de la realitat estigui una mica acotillada en l’ambit laboral en el que em moc, soc treballador de telefònica.

    El cert és que abans qualsevol sindicat tenia un pes i una influència que per exemple ara ja no tenen, parlant de Telefònica clar. Entre les prejubilacions i els fores de conveni, pràcticament s’han quedat a nivell provincial, per detectar problemes de salut laboral i prou.

    I aixó parlant dels dos majoritaris, CC.oO i UGT que si analitzem el altres la situació és molt pitjor.

    Però ja et dic, només conec el que afecta el meu entorn possiblment estigui equivocat però és la sensació que en tinc.

    Salut i €

    Tal i com ens va aconsellar el Benjamí, miro d’utilitzar la Tafanera tant com puc, a veure si entre tots l’arranquem de una vegada hi promociono força sovint els articles de la gent que segueixo des del meu bloc.

    Salut i €

  • Jose R.
    Posted at 18:15h, 13 febrer Respon

    Home… dir que els sindicats volen recuperar un pes que ja no tenen és faltar a la realitat (que no a la veritat), en això sí que hi tinc estudiat el tema (em va servir per treure’m el DEA en Sociologia)…

    http://www.joserodriguez.info/component/option,com_docman/task,doc_details/gid,1/Itemid,38/

    Una salutació, i gràcies per tafanejar el meu blog… 🙂

  • latafanera.net
    Posted at 11:12h, 13 febrer Respon

    Dret a fer vaga…

    El dret de vaga va ser una conquesta social que ens va indicar clarament que el nostre país s’havia incorporat a la normalitat de les pràctiques democràtiques. Després de la mort del dictador i la legalització de partits i organitzacions sindica…

Post A Reply to Jose R. Cancel Reply