El futur en les telecomunicacions

21 gen. El futur en les telecomunicacions

En la dècada dels 90 es va introduir de facto el concepte de la competència en el sector de les telecomunicacions a Espanya al habilitar al fins a llavors ens púbic de gestió del senyal de TV, Retevisión, a competir amb el monopoli de Telefònica.

L’escenari, lluny d’aconseguir el que tot el món esperava, es va limitar a l’accés d’un nombre indecent de preteses operadores de noms impronunciables que es van limitar gairebé en la seva totalitat, a revendre els serveis de veu i internet de Telefònica i a pesar que alguns d’ells contaven amb potents socis financers i tecnològics, mai es van aplicar a invertir recursos en la construcció de la seva pròpia xarxa, tret en aquells casos que la rendibilitat ho justificava, el que va conduir al deteriorament incessant de l’antiga xarxa de coure heretada dels temps del Tato.

Quin incentiu tenia Telefònica a invertir en la infraestructura si no tenia la seguretat de la seva explotació ni tan sols el retorn de la inversió realitzada?, cap. Es podia donar el cas de desenvolupar la xarxa inexistent en un polígon allunyat i una vegada finalitzada, que fos Jazztel, ONO o un altre operador qui l’explotés, massa vegades revenent serveis per sota de costos.

El panorama ha arribat a tal extrem de deixadesa i abandó que la CMT, amb bon criteri i acollint-se a la iniciativa comunitària, està desenvolupant un nou reglament que afavorirà a aquelles companyies que optin per invertir en infraestructures de fibra òptica avançades, sense l’obligatorietat de cedir l’explotació de les mateixes als seus rivals, el que obligarà a qui vulgui viure de les telecomunicacions a un esforç inversor en I+D+i o a tancar les portes, ja era hora!.

El panorama futur forçarà en primer lloc la mort per inanició de l’antiga xarxa de coure, sobreexplotada actualment per a la veu i el ADSL ja que les operadores, a fi de poder rendibilitzar les seves inversions al 100%, prioritzaràn la construcció d’aquestes noves xarxes avançades de fibra òptica i en segon lloc la desaparició del mercat d’aquelles pseudo companyies, que el seu únic ojectiu era la captació de clients sobre la base d’ofertes de baixa qualitat i poc clares i l’absoluta desatenció de les reclamacions dels clients que d’elles es derivaven.

En l’horitzó del 2009 s’albira ja una oferta mínima d’accés a internet a 100Mg a uns costos per a l’usuari final veritablement competitius a una oferta de qualitat del servei de telecomunicacions, veu, dades i TV i a l’augment de la inversió en el sector, que beneficiarà la nostra productivitat i a la creació d’ocupació. A aquesta alçada de la pel·lícula i amb la que ens ve damunt, ja ens feia falta, ja.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

2 Comments
  • admin
    Posted at 23:52h, 23 gener

    O simplement privatitzar només la comercialització i deixar la xarxa de titularitat pública, que també hagués estat una altra opció. De qualsevol manera que s’hagués fet segur que hauria sigut millor que aquesta, a veure si ara amb la reforma les coses s’aclareixen.

  • David
    Posted at 22:31h, 23 gener

    El problema de la liberalització de les telecomunicacions que es va fer en aquest país, és que fou la llei de la selva. El més lògic hauria estat crear dos o tres grups de telecomunicacions amb capacitat per disposar d’una xarxa troncal pròpia (fos coure o cable). En comptes d’això van obrir-ho a tothom, posant alhora condicions als propietaris de la xarxa, que de facto afavorien els revenedors. I així ens ha lluït el pèl.