Duros a quatre pessetes
280
post-template-default,single,single-post,postid-280,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.6,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Duros a quatre pessetes

Duros a quatre pessetes

Un impost és per definició el vehicle de redistribució de renda per excel·lència i la pressió fiscal, la suma de tots els impostos suportats en relació al PIB. Com a dada i perquè ens serveixi d’ubicació, Espanya ocupa dintre de la UE el lloc núm 13 dintre del ránking de països amb major pressió fiscal, clarament per sota de la mitjana europea.

Suècia (50,2%), Dinamarca (49%), Bèlgica (45%), França (44%), Finlàndia (44%), Itàlia (43%), Àustria (42%), Eslovènia (39,8%), Alemanya (39%), Holanda (38,5%) i Regne Unit (38%) es situen clarament per sobre. Per contra els països amb menor fiscalitat dintre de la UE són Eslovàquia (29%), seguida de Lituània (29,6%), Letònia (30%), Irlanda (30,5%) i Estònia (31,1%). En l’entorn del 33% citar a països com Grècia, Malta i Polònia. Espanya en aquests moments se situa sobre el 37%.

És massa habitual que en campanya electoral als candidats a la presidència se’ls escalfi la boca prometent rebaixes fiscals buscant per una banda augmentar el recolçament dels possibles votants i per altra intentar activar l’activitat econòmica, no obstant això en el mateix discurs cap d’ells diu com compatibilitzarà aquesta promesa amb el manteniment de la despesa social i inversió, i aquí és per on apareix el concepte de l’eficiència, se’ns venen com els millors gestors.

Dels impostos es deriva directament el nostre nivell de benestar o dit d’una altra manera, la grandària de l’Estat que considerem necessari per a abastir-nos d’aquests serveis que reclamarem diàriament, sanitat, educació, carreteres, transport, etc. així com més gran sigui la nostra demanda i la qualitat dels serveis, més recursos es precisaran per a la seva millora i manteniment, o això o optar per un model liberal pur i privatitzar els serveis, com està fent l’amiga del Gallardón a la Comunitat de Madrid, qui ens vengui altra cosa, menteix.

El que si s’hauria de millorar de manera evident és la simplificació de la tributació, la progressivitat (que pagui més qui mes té) i vetllar per l’honestedat i la transparència dels qui ens administren, és mes preocupant veure’ns al capdavant del rànquing relatiu a corrupció, a nivell europeu, o sigui, de qui fica mes la mà a la caixa a on van a parar aquests impostos, que la càrrega fiscal en si.

Queda molt bonic prometre reduir els impostos i que després ens passi com en les legislatures de l’amic Aznar, en les que es va reduir tant la despesa pública i la inversió, que recuperar el nivell de nou ens ha costat Déu i ajuda, curiosament augmentant els recursos disponibles via augment dels impostos i tranquils que fins que no arribem a els nivells del 40%-42%, la pressió fiscal a Espanya, no pararà de créixer.

Il·lustració “Promises, promises” de Wysocki

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

8 Comments
  • Pingback:En veu alta » El cicles econòmics
    Posted at 08:54h, 27 març Respon

    […] que es produiria com a conseqüència de la crisi de les hipoteques als EUA. Ahir fins i tot el nostre conseller d’economia el sr. Castells va reconèixer l’impacte que el col·laps… i per tant en les prestacions socials o en la disponibilitat de recursos per afrontar les […]

  • creditos
    Posted at 15:12h, 28 gener Respon

    Las continuas promesas electorales de ZP y Rajoy terminan cansando

    Prometer dinero y mejoras todo el día, desde hace tiempo, cuando aún queda algo más de un mes para las elecciones, es lo que tiene… el desgaste de las promesas electorales ha tocado techo después de que ZP se comprometiera a devolver 400 euros en impuestos retenidos y Rajoy hablara de creación de empleos y plazas de guardería…
    Los ciudadanos no somos tan estúpidos como nuestros políticos parecen pensar.

  • edp
    Posted at 15:12h, 28 gener Respon

    Perfecte, ja quedariem abans, tinc moltes ganes de coneixer-los a tots plegats.

    Salut i €

  • Jon Kepa
    Posted at 15:11h, 28 gener Respon

    O como hace Camps en Valencia y para muestra un ejemplo.
    Prensa de hoy, Levante-emv.

    “manzana comprendida entre las calles Gutemberg, Guillem de Castro, Na Jordana y Lliria”.

    Los socialistas criticaron la decisión de la Generalitat y del ayuntamiento de dejar en manos privadas el desarrollo y gestión de la unidad de ejecución cuando en 1998 la institución autonómica dentro del llamado plan Riva asumió la gestión directa para hacer las 180 viviendas en régimen de VPP y el aparcamiento subterráneo para 220 plazas.

    Y no es porque lo digan los socialistas, es porque es verdad. Lo sé de primera mano por tener un familiar directo afectado. Vive en la finca de más de 10 pisos que se ve en la foto y es un afectado.
    Se puede ver la noticia y la foto en:http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=3793_16_398105__VALENCIA-Ayuntamiento-Consell-dejan-manos-privadas-plan-sigue-linea-muralla-siglo

  • Marcel·lí
    Posted at 15:10h, 28 gener Respon

    Sr. Eduard, el que vosté esmena ja fa temps coincidiem vosté i jo en el diagnostic, justament la manca de control en el mercat ha fet de les seves i la política de Bush també. Es obvi que la disminució d’impostos i deixar-ho tot en mans de les lleis del mercat, ens porta a les greus contradiccions del programa electoral del PP. ¿On treuran el euros per pagar el que prometren? ¿Qui lo sa? Es obra del mags, però no dels polítics que gestionen amb eficiència els presopostos. Salutacions. Hem quedat amb el Sr. J. Font que el pasarà a buscar el dia 29 de març.

  • admin
    Posted at 15:09h, 28 gener Respon

    Marcelí, aquest va dedicat per a vosté.

    Sembla que en el foro de EP hi ha encara gent (Anti i Miquel), que els costa admetre que el benestar social és el MAJOR ACTIVADOR DE LA NOSTRA ECONOMIA, i que abaixant els impostos, l’únic que s’aconsegueix és l’efecte yo-yo, similar a les dietes miracoloses per aprimar-se o és que no tenen memòria per enrecordar-se’n del que va passar durant els 8 anys de l’Aznar i que encara ara ho estem pagant (sobretot aquí a Catalunya).

    Potser és perque els puristes del liberalisme encara no se’n han adonat de que la crisi actual que estem patint, l’ha provocada l’incapacitat del mercat per equilibrar la situació.

    Salut i €

  • admin
    Posted at 23:49h, 23 gener Respon

    Sobretot mes calers per a pagar-se un bon assessor fiscal i si la cosa no sortis bé uns bons advocats (ja, ja, ja).

    Salut i € David, ens veiem a Granollers

  • David
    Posted at 22:23h, 23 gener Respon

    A vegades cal ser pragmàtic i tenir uns impostos progressivament moderats. Si els fixes massa progressius, al final acabes afavorint tot just el contrari: que siguin les classes mitjanes les que paguin proporcionalment més que les classes més benestants, els quals tenen molts més instruments per eludir els impostos.

Post A Comment