Desperteu-me l'any vinent! | | En veu alta
232
post-template-default,single,single-post,postid-232,single-format-standard,bridge-core-1.0.4,ajax_fade,page_not_loaded,,side_area_uncovered_from_content,qode-theme-ver-18.0.9,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,wpb-js-composer js-comp-ver-5.7,vc_responsive

Desperteu-me l’any vinent!

Desperteu-me l’any vinent!

A cavall entre el euroíbor, que amenaça amb no deixar-nos tranquils durant tot l’any i les pujades dels preus del sector serveis, abans-d’ahir engoliem els nostres dotze raïms entre desitjos de felicitat i uns quants propòsits que gairebé mai complim.

Per si no estava ja sembrada d’incerteses, a l’hort econòmic li han crescut de cop aquestes males herbes que tant molesten a força de 4 i 5 per cents especialment en aquells que són de gestió pública, superant el límit de la inflació que tant havia costat mantenir i marcant nous rècords. Llàstima que l’especialitat no sigui olímpica perquè en això seríem medalles d’or a Pequín sense dubtar-lo.

Enfront del caramel que possibilita augmentar la nostra pensió de jubilació un 15% venen agafadets del braç l’augment del període de càlcul fins als 15 anys i la condició sinequa non, d’allargar la maledicció bíblica del treball fins als 70 anys (el que es guanya d’una banda es perd per l’altre).

Per els qui acudim regularment a Barcelona en el desenvolupament de la nostra actvidad laboral, tres obstacles més que salvar, per una banda la limitació de la velocitat a 80km/h en l’àrea metropolitana, gentilessa del senyor Baltasar, l’augment dels peatges depenents de la Generalitat en més d’un 4,5% i si decidim utilitzar el tren, zas! l’increment del bitllet per part de RENFE, sí, sí que no estem a 28 de Desembre, en altre 4%. Si no ens hi volen que ho diguin, cony!.

Entra en vigor l’ajuda per al lloguer de l’habitatge de la ministra Chacón, que embolicat en paper bonic i llaç “molón” ens rebaixa la que ja existia en 20€ i la disminució de l’impost per donacions i successions a Catalunya, en la resta de CC AA els han suprimit, al tipus mínim impositiu previst del 5%.

I si a tot això afegim l’impacte que sobre el nostre ànim tindrà una campanya electoral de dos llargs mesos comprendrem el perquè seria bo que els humans aprenguéssim a hibernar com el  Yogui, fins al 2009 almenys.

No Comments

Post A Comment