País petit

13 des. País petit

Al contrari dels qui volien vendre’ns la moto amb els avantatges de les grans unitats macronacionals, un article del cèlebre periodista del FT, Gideon Rachman en el seu blog, abona la tesi contrària. Quant mes petit sigui un Estat major nivell de riquesa i benestar.

El que en principi semblava un argument contra les tesis sobiranistes i que mostrava els inconvenients de projectes de separació, en casos com el de Catalunya per exemple, perd el seu sentit, i mes en un mercat globalitzat on el comerç interior és gairebé irrellevant, amb sistemes d’aliances militars que possibiliten no dedicar importants esforços econòmics en defensa, els avantatges de la reducció de l’aparell estatal i una millor organització interna que indefectiblement repercuteix en un augment de la productivitat.

Rachman aporta cinc dades claus a tenir en compte, sustentats pels resultats dels informes elaborats per organismes macroeconòmics que els avalen, vegem:

  • El ránking realitzat pel fMI i basat en el PIB dóna com resultat que dels 5 primers Estats, 4 tenen una població menor als 5 milions de hab. (només EUA figura entre ells com representant dels grans estats).
  • L’índex de pau global realitzat pel EIU (Economist Intellicence Unit) que mesura variables referents a l’aspecte social (benestar, índex d’homicidis, etc.) dóna com resultat que dels 10 primers Estats, 8 tenen menys de 10 milions d’habitants.
  • El FEG (Fòrum Econòmic Global) elabora l’indicador de competitivitat del que els últims resultats, presentats en Davos indiquen que dels 7 primers del ránquing, 5 són Estats amb menys de 10 milions d’habitants (altra vegada).
  • El ránking de desenvolupament humà elaborat per NU (Nacions Unides) en el que es tenen en compte factors com l’esperança de vida o els nivells educatius, dels 10 primers classificats, només Japó és un pais considerat com “gran”.
  • En l’apartat negatiu, constatar que dels 5 Estats mes poblats de l’orbe, 4 són pobres (Xina, Índia, Brasil i Indonèsia, tenen la seva riquesa molt concentrada en minories) quedant fora d’aquesta consideració només els EUA.

Veient aquestes dades seria bó aconsellar als promotors d’iniciatives sobiranistes del nostre país, que afegeixin als arguments identitaris i culturals els que acabem de citar. Al final, el refranyer que sempre és savi, també ens diu que “En el pot petit hi ha la bona confitura”, per alguna cosa serà.

Il·lustració original www.vidabesta.com

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

5 Comments
  • En veu alta » Setmana 10/12/07 a edp.cat
    Posted at 13:27h, 15 desembre

    […] de difícil qualificació i  mentre planxavem l’orella, ens han explicat des del FT que el tamany si que és important, però al contrari que en l’aspecte sexual, a l’hora de mesurar les possibilitats […]

  • País petit « Por la paz y la libertad
    Posted at 10:45h, 14 desembre

    […] Llegir en català […]

  • Trina Milan
    Posted at 18:01h, 13 desembre

    Exactament, perquè s’han de donar altres factors que no només són els de la territorialitat com aquells del sostrat sociològic i cultural suficient o les xarxes de producció consolidades…en tot cas Catalunya ho acompleix, bé, fins ara i si ens ho permeten…

    Salut

  • admin
    Posted at 17:54h, 13 desembre

    hola Narcís.

    Si, tens raó. En els exemples el Rachman no inclou quants dels darrers llocs estan ocupats per països de les mateixes característiques que els que acompleixen la seva reflexió.

    Tot és teòric, però en el nostre cas, jo crec ue no ens aniria gens malament, no creus?

    Salut i €

  • Narcís Sastre
    Posted at 17:05h, 13 desembre

    Sí, en un context global “small is beautiful”, sempre que hi hagi un potencial econòmic i social adequat i amb un territori ben interconnectat. Kenichi Ohmae ja en parlava a mitjans 90.

    Salut i €, com dius tu 😉