Coincideixo al 100% en el teu comentari i me n’alegro encara més que el faci algú des de posicions progressistes. Un dels grans errors que s’ha tingut des de l’esquerra respecte la immigració ha estat parlar només de drets, i oblidar les obligacions que comporten aquests drets. Això ha creat un sentiment entre molts ciutadans, especialment els de classes més modestes, de “discriminació negativa” respecte els autòctons. Els resultats que ha tret el senyor Anglada a Vic(segona força política en vots) haurien de fer reflexionar i molt dels efectes que poden tenir certes polítiques d’immigració. Jo no em crec que un 20% de vigatans siguin racistes i xenòfobs.

Exacte David, sembla com si l’experiència de França no ens hagi ensenyat res. Aquí ens estem posant el problema a sobre per por a actuar i procurar regular-ho, perquè no ens titllint de racistes o xenòfobs, quan el que hauriem de fer son altres coses.

El que tu dius de la discriminació negativa, és una percepció sobre la que si no hi actuem aviat pot derivar en autèntics brots racistes, només cal que fem treballar el cap i deixant-nos de demagògies que no solucionen res, escometem el problema de una vegada, abans de que sigui massa tard.

Aquesta mateixa possició és la que ha expresat gent tant identificada amb l’esquerra com l’Heribert Barrera, que ja en el seu dia va aixecar molta polèmica amb unes declaracions que va fer.

A mí sempre m’ha fet una especial ràbia que des del fals progressisme hagi triomfat la idea “d’acomodar” en lloc de l’antiga idea d’integrar.
Jo he estat estranger a un altre país, de la UE. M’han rebutjat el DNI a botigues, m’ha costat hores d’estudi (d’un idioma complexe) entrar a un cercle d’amistats nadives.Sota el meu punt de vista això és un fet que va de la mà de qualsevol canvi de residència. És evident que primer el país de destinació t’ha de posar problemes burocràtics, t’has d’integrar. Llavors, un cop compleixes el deure de l’estranger, em sembla molt bé que et protegeixin, t’ajudin a mantenir els teus orígens, etc.
Tampoc hem d’oblidar una cosa i és que lluny de la visió cultural/ètnica/religiosa, hi ha una dimensió econòmica de la immigració. I és evident que des de l’esquerra s’ha omplert de contingut sobre els drets culturals per sobre del dret al treball i la no discriminació salarial. No hi ha millor acomodament que l’educació.
Connectat a aquest argument ve el tema de les segones generacions. Per molt acomodament cultural, lingüístic i religiós, el condicionant màxim per quedar-se al país és l’econòmic. I en aquest sentit, si aquest país és atractiu pels nouvinguts tindran fills que voldran entrar a treballar. I haurem de preguntar-nos si hem de fer una tasca per garantir que aquestes persones treballin a la construcció o bé al ser segones generacions tenen “dret” a ser metges, informàtics o polítics??? És evident que no hi haurà cap problema i, per tant, el que ha de fer l’esquerra és garantir que això passi a partir de l’educació.

Totalment d’acord Andreu.

És molt trista la imatge dels africans que venen en pateres, però aquests son els mínims. Obviament amb el cor no es pot governar un pais i això s’ha de fer amb cap i amb molt bones idees i per supost, essent molt valent.

Quan es governa amb l’interés de quedar bé, es queda fatal i a més no es fa el que s’hauria de fer.

Salut i €

[...] traduït en una desacceleració brutal i en un increment de l’atur fins el 9,6%, que per primera vegada està afectant especialment als immigrants, albirant que el que en plena expansió econòmica ja es tenia per un problema, ara pot tornar-se [...]