Immigració, el debat que mai no toca

28 des. Immigració, el debat que mai no toca

Quan el maniqueisme i la demagògia es barrejen amb la política és el moment en el que la gent decidim desconnectar i jugar a una altra cosa, al mateix temps, els qui s’abonen en aquestes pràctiques, incapaços d’oferir-nos res mes, s’ompliran la boca en l’intenció de lluitar contra l’abstenció. Dic això després d’haver llegit les declaracions que el diputat del PSC Mohammed Chaid ha fet sobre el vídeo electoral que ha presentat Duran i Lleida.

En la seva realització, s’han emprat diverses notícies reals, que han estat titulars recents en premsa o comentaris destacats en programes de ràdio i TV, com la situació deplorable de l’educació a casa nostra, la inseguretat cuitadana o la negativa del govern central d’acomplir el compromís de presentar les balances fiscals. Però en el que s’ha enganxat el PSC, fent servir l’inestimable col·laboració del seu diputat d’origen magribí per vestir-ho tot plegat amb la roba que mes calia, ha estat la que fa referència a l’episodi en la que un pare magrebí va negar-se a que la seva filla assistís a la classe de gimnàstica, escenificat al davant de un comerç regentat per musulmans, intentant lligar tot això amb el racisme i la xenofòbia, realment baix i deplorable.

Ja toca una mica els nassos que quan algú posa damunt la taula un problema real que té relació directa o indirecta amb l’inmigració, se’l titlli de racista i xenòfob per aquells que prefereixen inhibir-se, sense aportar cap solució i crear un problema de convivència entossudint-se en tancar el ulls i en no voler mirar o en propugnar regularitzacions de propòsits injustificables com els d’engrossir artificialment les bases electorals propies. Mentre tant, costa fins i tot demanar un tallat en català en qualsevol bar de casa nostra i esperar que t’entenguin.

Tota societat té un límit físic de capacitat de solidaritat i d’acolliment. No respectar això sí que és practicar la xenfòbia i el racisme cap els nouvinguts, condemnant-los a la marginalitat i fent patir a la ciutadania de les conseqüències de la mala gestió del fenomen perque posar-hi fre via la seguretat i els controls, va contra els principis progressistes, de l’esquerra i això és clar, queda molt malament. Posats a fer Chaid, no podriem parlar de res, ni de la delinqüència, ni de l’educació, ni de la sanitat, de res, no et sembla?.

Val mes que prenguin nota del que els ha passat a França en les darreres eleccions a els qui defensaven aquestes tesis.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

5 Comments
  • Conjugant el verb rebaixar | En veu alta
    Posted at 08:19h, 26 abril

    […] traduït en una desacceleració brutal i en un increment de l’atur fins el 9,6%, que per primera vegada està afectant especialment als immigrants, albirant que el que en plena expansió econòmica ja es tenia per un problema, ara pot tornar-se […]

  • admin
    Posted at 18:31h, 02 gener

    Totalment d’acord Andreu.

    És molt trista la imatge dels africans que venen en pateres, però aquests son els mínims. Obviament amb el cor no es pot governar un pais i això s’ha de fer amb cap i amb molt bones idees i per supost, essent molt valent.

    Quan es governa amb l’interés de quedar bé, es queda fatal i a més no es fa el que s’hauria de fer.

    Salut i €

  • Andreu Orte
    Posted at 09:19h, 02 gener

    A mí sempre m’ha fet una especial ràbia que des del fals progressisme hagi triomfat la idea “d’acomodar” en lloc de l’antiga idea d’integrar.
    Jo he estat estranger a un altre país, de la UE. M’han rebutjat el DNI a botigues, m’ha costat hores d’estudi (d’un idioma complexe) entrar a un cercle d’amistats nadives.Sota el meu punt de vista això és un fet que va de la mà de qualsevol canvi de residència. És evident que primer el país de destinació t’ha de posar problemes burocràtics, t’has d’integrar. Llavors, un cop compleixes el deure de l’estranger, em sembla molt bé que et protegeixin, t’ajudin a mantenir els teus orígens, etc.
    Tampoc hem d’oblidar una cosa i és que lluny de la visió cultural/ètnica/religiosa, hi ha una dimensió econòmica de la immigració. I és evident que des de l’esquerra s’ha omplert de contingut sobre els drets culturals per sobre del dret al treball i la no discriminació salarial. No hi ha millor acomodament que l’educació.
    Connectat a aquest argument ve el tema de les segones generacions. Per molt acomodament cultural, lingüístic i religiós, el condicionant màxim per quedar-se al país és l’econòmic. I en aquest sentit, si aquest país és atractiu pels nouvinguts tindran fills que voldran entrar a treballar. I haurem de preguntar-nos si hem de fer una tasca per garantir que aquestes persones treballin a la construcció o bé al ser segones generacions tenen “dret” a ser metges, informàtics o polítics??? És evident que no hi haurà cap problema i, per tant, el que ha de fer l’esquerra és garantir que això passi a partir de l’educació.

  • admin
    Posted at 19:46h, 01 gener

    Exacte David, sembla com si l’experiència de França no ens hagi ensenyat res. Aquí ens estem posant el problema a sobre per por a actuar i procurar regular-ho, perquè no ens titllint de racistes o xenòfobs, quan el que hauriem de fer son altres coses.

    El que tu dius de la discriminació negativa, és una percepció sobre la que si no hi actuem aviat pot derivar en autèntics brots racistes, només cal que fem treballar el cap i deixant-nos de demagògies que no solucionen res, escometem el problema de una vegada, abans de que sigui massa tard.

    Aquesta mateixa possició és la que ha expresat gent tant identificada amb l’esquerra com l’Heribert Barrera, que ja en el seu dia va aixecar molta polèmica amb unes declaracions que va fer.

  • David
    Posted at 19:21h, 01 gener

    Coincideixo al 100% en el teu comentari i me n’alegro encara més que el faci algú des de posicions progressistes. Un dels grans errors que s’ha tingut des de l’esquerra respecte la immigració ha estat parlar només de drets, i oblidar les obligacions que comporten aquests drets. Això ha creat un sentiment entre molts ciutadans, especialment els de classes més modestes, de “discriminació negativa” respecte els autòctons. Els resultats que ha tret el senyor Anglada a Vic(segona força política en vots) haurien de fer reflexionar i molt dels efectes que poden tenir certes polítiques d’immigració. Jo no em crec que un 20% de vigatans siguin racistes i xenòfobs.