Downshifting
Ara entenc el perquè d’aquests culebrots interminables que fan en les sobretaules de la majoria de les emisores de TV, als cinc minuts davant del televisor t’envaeïx aquest dolç sopor que convida a tancar els ulls i abandonar-se en el sa exercici de la migdiada.
Des que aquell conductor amb massa pressa i poca perícia em va llençar de la moto el primer de març, és un plaer que he tornat a redescubrir i a gaudir com mai, el tempo del dia es ralenteix, desapareixen les presses i el stress en el que abans em movia i és que com deia el meu avi, “no todas las pedradas atinan” buscant la cara amable de qualsevol situació adversa, tot un savi el meu avi si senyor!.
I a sobre el costum arrelat des de la nostra tendra infància i de la que ens avergonyirem en el seu moment al convertir-nos en moderns, o aixó ens creiem, s’ha demostrat avui com una excel·lent teràpia per al benestar general i és recomanada per metges francesos, alemanys, anglesos i nord-americans i és que els costums mediterranis igual que el que passa amb la dieta, acaben sent imitades per tots.
El Downshifting és la nova tendència nascuda en contraposició al fenomen Yuppie i que busca en essència la tornada a la vida simple, el gaudi de l’oci i del temps de lleure, lluny de les tendències consumistes que ens envolten actualment. Que ens retornen al concepte de la vida d’abans, de quan erem uns marrecs, en la que una correcta gestió del temps ens permetia fins i tot dormir mitja tarda com una soca. Ja és collonut que s’hàgin d’inventar aquesta paraulota en anglès perquè ens n’adonem!.
Il·lustració original – “The Siesta” de Vincent Van Gogh

admin





Però si és per a recuperar l’avi, el pare, l’amic, ja està bé. A voltes, només les batzegades dures ens retornen a lloc.
No hauria de ser aixÃ, no haurÃem de patir per ser; però sembla que ens toca.
La percepció del que és important es reforça amb el dolor. Humans com som, imperfectes fÃsica i emocionalment, necessitem dels estris més obvis per a tornar a lloc.
Ànims Eduard!
Trina