Administrar sentiments

21 des. Administrar sentiments

De vegades fa l’efecte que la monstruosa maquinària de l’administració lluny de facilitar la vida al ciutadà, la complica de tal forma que inclús pot arribar a ser letal. El cas que vaig llegir ahir en el País, sobre Carmen Fernández és d’aquests que encongeix el cor i fa que tots nosaltres reflexionem sobre la relació que l’administració hauria de tenir amb l’administrat.

Fa 11 anys, Carmen era una alcoholica. A pesar que la seva predisposició a guarir-se de la malaltia que sofria éra total, l’administració tutelar andalusa li va retirar la pàtria potestat dels seus dos fills, Iván i Sara. Des de llavors el seu objectiu va ser doble, recuperar a la seva família i la seva salut. Per desgràcia i a pesar que els tribunals van sentenciar en diverses ocasions que tenia raó, que les autoritats s’havien precipitat al retirar-li als seus fills, la Junta d’Andalusia, va elevar la sentència al TC on es va paralitzar d’una banda la devolució dels seus fills i el pagament de la indemnització amb que es va penalitzar la incorrecta conducta de l’administració.

Però el que és més greu, Carmen, com a conseqüència de la tensió derivada de tot aquest procés, va emmalaltir de càncer i va morir completament sola fa unes setmanes sense que hagués vist solucionat el seu cas, davant el menyspreu d’uns buròcrates que la van dur de la mà cap a la seva mort, a pesar d’haver guanyat una rera altra, les vistes celebrades davant les diferents instàncies judicials.

L’administració és un ens abstacte, ho sé, però els qui la conformen haurien de dotar-la d’aquest aspecte humà que en aquest cas clarament ha brillat per la seva absència. Ni TC, ni la Junta ni el Defensor del Poble que tan diligents es mostren amb altres casos han ajudat en no-res I ara com pensen arreglar-ho?.

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

2 Comments
  • admin
    Posted at 22:29h, 30 desembre

    Hola David.

    Certament, un petit monstre que ho engoleix tot. Que pasin coses així avui en dia, m’entristeix de veritat, no em vull ni imaginar el que haurà passat la pobra dona.

    Salut i €

  • David Montilla
    Posted at 22:06h, 27 desembre

    De vegades el sistema esdevé una màquina sense aturador, que no té miraments ni sentiments, i desgraciadament els menys afavorits, son els que més pateixen els seus efectes…