Dictadura de les multinacionals

01 nov. Dictadura de les multinacionals

La mundialització, lluny de ser la solució de tots els nostres problemes al suposar, almenys en teoria, l’eliminació de les “barreres” legals que representaven els estats en relació al comerç, no ha donat el pas definitiu cap a una globalització efectiva en l’aspecte social, laboral i cultural.

Suportat per la tecnologia de les telecomunicacions per una banda, s’ha desenvolupat els sistemes que permeten fluir als capitals sense cap control, efectuant les transaccions milionàries en terreny virtual, la producció s’ha anat recolocant en aquells territoris on les lleis mediambientals són més permissives i la pobresa campa a plaer el que representen sous bajísims, manca absoluta de drets laborals i cap protecció social, el que coneixem en el nostre benvolgut occident com deslocalització.

Un principi econòmic aconsellava i ho dic en passat, situar els nuclis de producció el més proper possible a l’instant de consum, el mercat, i atès que aquest s’ha allunyat uns quants milers de quilòmetres alguna cosa s’havia d’inventar perquè el transport no es mengés l’augment de beneficis i deixés sense els avantatges extra que la deslocalització proporcionava, va néixer llavors el Low Cost.

Els espais altramentdits polítics es transformaren en grans zones comercials, Europa, els EUA principalment i Japó han perdut el seu pes industrial convertint-se en economies de serveis que produïxen poc i consumeixen en excés, aquest és el nou model econòmic en el que per sobre dels estats es situa el negoci o el que és el mateix, la dictadura de les multinacionals, ni mes ni menys.