Ai que ens la fotarem!

30 nov. Ai que ens la fotarem!

Una hipoteca subprime és per definició un préstec hipotecari de baixa qualitat, amb excessiu risc d’impagament i amb una alta probabilitat de convertir a les entitats financeres que “juguen” amb aquest tipus de productes en gegantesques immobiliàries, amb un dèficit de liquiditat brutal, en les èpoques de conjuntura desfavorable.

La urpada que la crisi del crèdit que va explotar en els EUA, va arrencar d’un cop de ploma la alegria creditícia en el nostre país, va propiciar una aturada en l’execució d’obres noves, l’augment de tipus i com a conseqüència, una disminució del consum i l’augment dels expedients de regulació d’ocupació que ja s’estan començant a notar.

2008 es presenta com un any fosc, ple d’incerteses i pors, dissimulats en part per la contesa electoral del pròxim mes de Març. Els índexs i indicadors llueïxen encara bé, però la tendència dels càncers de qualsevol economia, inflació, taxa d’atur i disminució de l’activitat econòmica estan avançant ja una fase de retracció seguint les prediccions dels experts no condicionats a ideologies ni mitjans interessats.

Les subprime, que ens pensavem tan llunyanes, mes allà de l’Atlàntic, estan aquí. La majoria de crèdits concedits des de 2005 ho són, per haver estat aprovades sobre la base d’una taxació excedent en un 10% al valor real de l’immoble adquirit, per no haver valorat la qualitat de l’ocupació dels qui el sol·licitaven i per obviar la pura lògica cíclica, res puja permanentment.

La construcció i el seu entorn, juntament amb la indústria de l’automòbil, mouen la nostra asimètrica economia i a diferència de països com Irlanda que van decidir afrontar una transformació dràstica del seu model econòmic per allà els anys 80, aquí s’ha anat vivint pendent de un fil, sense invertir en qualificació de la mà d’obra, no dedicant un euro a I+D+i i renegant per ideologia progressista de mesures liberals que aplicades en les dosis adequades ens haguessin anat de perles. Tampoc s’ha escomès la regularització i modernització del nostre mercat laboral creient que els efectes de moderació salarial provocats pels moviments migratoris eren més que suficients, i ja s’ha vist que no.

Segurament la UE ens esmorteirà en part la patacada. Aquesta mateixa UE que ara està prioritzant el desenvolupament dels països de l’Est entrats a bloc a la comunitat i que com Irlanda, si que estan aprofitant el temps per a posar-se al dia, ells partien completament de zero. Tots ells son competència nostra. Aquí mentre tant s’incideix en el pecat de la subvenció, la mesura fàcil del subsidi i la inutilitat del xec social. Alguna vegada es prendran de debò seriosament això de l’economia?

admin
xarop1@gmail.com

Darrera del nick edp hi trobareu a l'Eduard un català de Girona enamorat de la seva terra i apassionat per internet, la fotografia i els esports de muntanya.

1Comment