Números vermells

15 oct. Números vermells

La política fiscal és una de les potes de la política econòmica d’un govern i l’encarregada de dissenyar els impostos amb els que recaptar els ingressos que després revertiràn en obra pública, infraestructures, ajudes socials, etc. resumint el que permetrà assumir més o menys despesa pública i la responsable del superàvit/dèficit pressupostari i de l’estabilitat econòmica d’un país, poca broma. A Espanya el percentatge més important de la suma la generen aquelles activitats que tenen a veure amb la construcció i immobiliària (llicències, IVA, transmissions, IBI, etc.), es calcula que en més d’un 22% i els euros que aporten a les arques públiques, juntament amb els impostos del sector de l’automòbil i el seu entorn (gasolina, matriculació, segurs, etc.) representen gairebé el 40%.

Si els pressupostos anuals es calculen entre d’altres, sobre la base d’aquestes dues grans famílies de ingressos, les tradicionals ponedoras dels ous d’or, s’entendrà que l’aturada constructora ens causarà mes dany del que ens diuen no només per si mateixa sinó perquè en èpoques de crisis és la primera fitxa del dòmino en caure i després, la venda de vehicles a motor i en aquestes estem. Comunitats com Madrid, País Valencià o Murcia, que han basat en els últims anys el seu creixement en aquests sectors estan anunciant ja recaptacions per sota del 80% del pressupostat i és que quan es talla l’aixeta, superàvits i miracles econòmics solen esvair-se alhora que l’activitat econòmica i l’ocupació. Quan la falta d’imaginació i incompeténcia són plat diari en les taules dels nostres polítics, només queda creuar els dits i posar-se a resar de manera urgent.

Comentar a xarop

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.