03 oct. Llegat d’ignorància
El recent cas de Shaima, la nena de Girona a la que no li permetien accedir a classe amb el Hiyab, és altre dels punts que posa de manifest que la nostra societat està carregada de prejudicis i desconeixement. Ja a França el debat es va obrir fa uns anys i va ser portada d’internacional i font de no pocs disgustos.
Però el succeït a Girona en concret em toca per dos motius primer pel fet de la proximitat i el coneixement del director del centre, que va ser professor meu a l’EGB ( ja fa uns quants anys) i el més greu, la crueltat dels nens davant qualsevol dels seus companys que sigui diferent.
El tema del mocador és una controvèrsia de “gent gran” i els fills, encara que sembli que no s’assabenten de la meitat de les coses, aprenen de les nostres converses. De mateixa manera que els traslladem els nostres valors, sense adonar-nos-en també ho fem amb les nostres pors, prejudicis i ignoràncies.
Perquè en una societat en la que les nostres filles apunten el tanga per la vora d’uns texans de bora baixa, o els complements metàl·lics engruixen perforant llavis, nassos i orelles, qui cony es creur que les burles a les quals ha estat sotmesa Shaina durant el passat any s’haguessin produït perquè si?.
La responsabilitat que els majors tenim davant els nostres fills no acaben amb l’obligació de mantenir-los, va més enllà de la simple cobertura de necessitats materials i té molt a veure amb l’educació i valors que transmetem. M’espanta observar fins i tot en el meu entorn familiar com aquests tics racistes i intransigents es van allotjant a poc a poc entre nosaltres amb el risc evident d’enquistar-se i aconseguir crear en pocs anys una societat malalta. Tant de bó que no.
Parlen d’això avui també:
- Islam en Francia un racismo apenas velado – Observatorio del Islam
Sorry, the comment form is closed at this time.