La memòria de les pedres

11 oct. La memòria de les pedres

Finalment va caure cara i la Llei de la memòria històrica ha sortit endavant, amb l’absència de ERC i el rebuig del PP que ja era conegut. Paral·lelament Rajoy, com part de la nova estratègia electoral que haurem d’aguantar fins a les generals, a manera de Cap d’Estat, abraça les noves tecnologies gravant un missatge de tall ultranacionalista, d’aquest que tant critica en els altres, col·locant-se enfront del PSOE com l’únic defensor d’aquestes essències nacionals i protestant en el congrés per la supressió dels símbols franquistes al que el text obliga, simptomàtic.

Si l’essència de l’estratègia passada del PP durant l’últim govern socialista va ser la confrontació basada en el problema terrorista, el model d’Estat i la política exterior que va decidir engegar el PSOE al costat d’altres forces polítiques, queda clar que l’ostentació dels símbols nacionals i del españolisme, seràn els eixos centrals de l’estratègia preelectoral d’aquí fins a Març de 2008. En aquella ocasió es va gastar un temps i innombrables esforços a presentar al govern i a qui els donen suport com proetarres, i internacionalment irrellevants, afeblint de facto a l’Estat i molt em temo que ara seràn titllats de antipatriótics aquells que no estiguin pel que marquen a Gènova, la direcció oculta de la FAES del que ells entenen per españolisme.

Una veritable llàstima que no hagin après encara a fer “pàtria” sense necessitat de atiar aquest sentiment nacionalista completament legítim, del que fan gala contra altres sentiments nacionalistes igualment legítims que conviuen a Espanya, potser si es posicionessin en àmbits mes pacífics, coherents i dialogants amb el que hauria de ser l’ideari d’una organització d’alternativa per a governar, les coses ens irian molt millor a tots. Perquè si davant tanta exaltació nacional i tanta explicitació a mostrar aquest sentiment algú entén malament el missatge emès i se li ocorre cremar una foto de Carod, poso per exemple, s’entendria que l’Audiència no actués aquesta vegada d’ofici perseguint aquests fets?, perquè si recorden quan la manifestació de Salamanca ja va passar i no ho van fer.

A aquest pas assistirem a la reedició de “El guerrero del antifaz”, “El capitán Trueno” o “Roberto Alcázar y Pedrín” clàssics còmics de la postguerra que tan bé van distribuir el missatge nacionalista que el règim va voler generalitzar.

Comentaris a xarop

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.