Frankfurt 2007

10 oct. Frankfurt 2007

 Ahir va començar la Fira de Frankfurt, la major reunió de promoció editorial d’Europa i amb l’esdeveniment, la setmana en la qual la cultura d’una nació sense estat, Catalunya, serà l’epicentre de la celebració. No sense haver rebut embats dels de sempre que reclamaven la presència d’aquells escriptors catalans que vehiculen les seves obres en espanyol, mai vaig entendre bé perquè no es feia el mateix amb els quals s’expressen en altres idiomes també (anglès, francès, alemany, …), la representació ha aglutinat a través del Llull, a Andorra, Balears, Catalunya i alguns municipis del País Valencià que han vist en això una oportunitat única per a reivindicar l’obra realitzada en la nostra llengua, que és profusa i el pes, potser únic en el món, d’una literatura engrunada entre diferents estats i que es resisteix a morir, potser aquesta obstinació sigui el que més molesta.

Quim, el genial Monzó, va inaugurar ahir amb un irònic discurs, la mostra en el que es posava de manifest aquesta actitud massa prudent dels catalanas, fortament acomplexada per 300 anys de dominació linguística i d’extrem cuidat per no molestar que al catalanoparlant li envaïx diàriament, reivindicant al final a través de la història literària, aquest orgull col·lectiu per la nostra cultura que en els últims temps sembla haver rebrotat.

Sorprèn el desconeixement i la lleugeresa de les paraules del director de la Fira, Jurgen Böos, al que li supossava conèixer la realitat cultural de Catalunya pel simple fet d’haver-la convidat, però bé sigui pel desconeixement o per pressions externes de l’estil de les quals reben les federacions esportives internacionals quan han de decidir sobre l’adscripció de la catalana per part del govern espanyol, ha incidit en un aspecte polític, quan el que s’estava celebrant és de tint cultural, ell hauria de saber-ho millor que ningú.

Finalment i a pesar de les pressions i canvis d’adreça soferts per l’organització, celebro que a Frankfurt unicamente acudeixin escriptors en llengua catalana, de la mateixa forma que seria absurd en una mostra culinària internacional presentar al Chop-suey de pollastre com plat típic de la Garrotxa, també ho hagués estat donar cabuda en la mostra l’obra d’aquells escriptors que lliurement han decidit crear la seva obra en espanyol, anglès o Jamaicà, encara sent catalans o residint en el nostre territori, igual que els xinesos que regentan els seus locals de restauració en el Principat i que no són pocs, són representants d’altres cultures també importants, variades i extenses, és més que obvi.

Comentaris a xarop

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.