Sóc català, perdoneu-me si molesto

07 set. Sóc català, perdoneu-me si molesto

Darrerament, massa sovint, tinc la sensació que ser català a Espanya és el més semblat a tenir l’estigma de l’home llop o qualsevol cosa per l’estil, des del final de la dictadura de Franco, anys en els quals vaig adquirir la meva consciència catalanista, no s’ha evolucionat en res referent a això i ja toca.

Ser català és ser un nacionalista perifèric, separatista, antisolidari (valguem Deu) i mal español al que cal sotmetre, domesticar i assimilar com si fossim un Sioux en l’época del General Custer, que malament sona això. Encara es creuen en la península, que nosaltres parlem català per a tocar-los els pebrots i ni tan sols han tingut la curiositat per esbrinar el perque portem més de 1000 anys fent-ho. Només és necessari emprar uns pocs minuts navegant per qualsevol fòrum d’internet per a comprovar que la tirria que ens tenien, segueix existint i qualsevol temptativa d’argumentació per a aclarir conceptes identitaris amb algun d’aquests gamarusos s’acaba amb el típic “Cataluña és España y punto”.
El recent procés estatutari ha destapat a Espanya sentiments que la realitat encara amaga, conceptes nacionalistes extrems, aquests sí, que no dubtarien a donar suport una intervenció militar davant qualsevol intent secesionista seriós, a més d’estereotipats tòpics de fa tres segles com els de “estos catalanes, siempre pidiendo !”, amb lo fàcil que seria publicar les balances fiscals per a acabar amb tot això.

Com es pot sentir un català còmode en un entorn així, si qui advoquen per la nostra integració en la seva pàtria són els primers que ens fan sentir estrangers? aclariu-vos les idees si us plau. L’actitud xulesca i prepotent del vencedor davant el vençut, ha de ser algun component genètic dominant a Espanya que es trasllada de pares a fills, no entenc si no aquest constant interès en humiliar-nos, fent-nos sentir vençuts en una guerra de fa tres-cents anys, una constant durant segles.(menys mal que no humilia qui vol sinó qui pot!).

Diran el que vulguin, però Catalunya és una nació per cultura, història, idioma, etc. no perdré ni un minut en fer-ho, altres ho han argumentat abans que jo de ben segur amb més encert. Tenim menys en comú amb l’espanyol andalús, mesetari o gallec que una tonyina amb un conill. Arribats a la conclusió de verificar que ells no ens volen com som i nosaltres no estem disposats a renunciar-hi, a que espera algú amb una mica de seny que reconegui l’autodeterminació com un dret i amb un parell d’ous iniciï el procés?. Només es demana poder decidir, sols això i el que deia, perdonin-me si molesto.

Comentaris a xarop.net

 

1Comment
  • www.latafanera.net
    Posted at 11:29h, 07 setembre

    Sóc Català, perdonin-me si molesto.

    Una reflexió molt personal del que representa avui en dia ésser català dins l’Espanya dels *Rajoy,* *Aznar,* *el* *Mundo,* *Bono* i altres bestioles nacionalistes extremes per l’estil.