Madeleine, un cas que fa pudor

13 set. Madeleine, un cas que fa pudor

Ens varem llevar un dia de Maig amb la cara d’àngel de Madeleine en les pantalles del nostre televisor. De la boca d’uns pares destrossats vam saber que els havien llevat a la seva nena i amb habilitat extrema i una enorme influència en l’entorn polític britànic, van construir una de les campanyes mediàtiques més reeixides per la seva divulgació que es recorden, conduides des del seu inici pel departament de comunicació del Foreign Office anglès.

Van involucrar a l’assessor d’imatge del premier anglès, a coneguts esportistes al Papa i a gran part de la classe política europea i van recaptar a través de la seva web uns quants milions de €, que els han servit segons conten per a cancel·lar la hipoteca de la seva casa en GB i adquirir una vila en el Algarve.

A mesura que es van coneixent més detalls, sabem per una veïna del complex, que era habitual que Madeleine i els seus germans es quedessin sols en l’apartament, ella la va sentir plorar, que la primera trucada després dels fets la van realitzar els McCann a Sky News, no a la policia, que els empleats de l’hotel neguen que els McCann anèssin cada mitja hora a controlar que tot estigués bé, que aquella nit els McCann van beure a l’excés, que el cotxe que van llogar, 25 dies després de la desaparició, conté rastres de ADN de Madeleine, que les declaracions dels pares i els seus amics són contradictòries. I tot això, perquè?

Les evidències del cas van apilant-se al voltant dels McCann, ells s’han refugiat ja en GB i s’han assessorat amb el lletrat que va defensar a Pinochet de la petició del jutge Garzón d’extraditar-lo, prou significatiu. Les pressions, cap a la policia lusa per part de la premsa i la classe política anglesa són fortes, però les últimes evidències que van filtrant-se a poc a poc des de Portugal, els estan acorralant, què va passar amb Madeleine exactament sres. McCann?.

Quins motius poden haver dut els McCann a fer aquesta comèdia?, potser la por a perdre als dos bessons, potser les aspiracions polítiques del sr. McCann en el ministeri de sanitat anglès, potser la por del moment, que se jo!, el que si és cert, que per mantenir la salut mental de tots, és que si al final es demostra que ens han estat mentint, han de pagar per això, quan van decidir a implicar a mitj món en el cas van aconseguir també que Madeleine fos una mica de tots, encara que a alguns mai se’ns hagués passat pel cap deixar-la sola en l’habitació d’un hotel.

Ningú entendria després del que ha estat succeint que aquest cas acabés com els altres milers de casos de nens desapareguts, amb l’etiqueta del “no resolt”.

També tracten de Madleine:

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.