Cremar al borbó
103
post-template-default,single,single-post,postid-103,single-format-standard,bridge-core-3.1.1,qi-blocks-1.2.7,qodef-gutenberg--no-touch,qodef-qi--no-touch,qi-addons-for-elementor-1.6.9,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-theme-ver-30.0.1,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,elementor-beta,wpb-js-composer js-comp-ver-7.1,vc_responsive,elementor-default,elementor-kit-21231

Cremar al borbó

Cremar al borbó

En aquest país, el que per els experts internacionals és va definir com una “transició exemplar” va ser en realitat un acte d’amnèsia col·lectiva sense precedents per a més de la meitat de la població del país, assumida en part per la por a un passat massa recent i per una altra a l’acceptació d’un model dissenyat durant la dictadura que ens va dur a heretar institucions i persones.

Una d’aquestes institucions “imposades” a la qual els espanyols vam donar la benvinguda “per no molestar” va ser la de la monarquia , dotant-la d’una protecció gairebé medieval i preservant-la de qualsevol atac i això en un país la història recent del qual es repartia a parts gairebé iguals entre republicans i monàrquics i en la que fins i tot el partit actualment en el govern amb més de 10 milions de suports, el PSOE, va renunciar a les seves conviccions republicanes asumint-ho com “mal menor”.

Si a això afegim que la dinastia Borbònica no gaudeix de molt predicament en zones com Catalunya, pel que va representar per al nostre autogovern per allà 1714, es comprendrà que per a molts, la visita de Juan Carlos I sigui considerada com una provocació. La reacció d’alguns al cremar la imatge de la família real és un acte que en societats de llarga tradició democràtica, com RU, no passaria de ser notícia de quarta pàgina, no obstant això aquí s’ha donat per tractar-la com una qüestió d’Estat demostrant que encara ens queda molt camí per recòrrer.

La reacció del jutge Marlasca, desproporcionada sens dubte, posa de manifest que no només institucions i persones han sobreviscut a l’època dictatorial, sinó una forma de pensament realment perillosa i incompatible amb una situació de normalitat en ple SXXI.

No hi hauran coses més importants que perseguir en aquest país de opereta, valgui’m Déu!, si els falta ajuda demà els n’hi proposo unes quantes i de passada, tinc tema per al meu pròxim article.

comentaris a xarop

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.