Foc …

03 ag. Foc …

En la meva vida, he hagut d’assistir per tres vegades a la crema del bosc que m’ha acompanyat des de petit, les Gavarres, i veure amb impotència que el foc, es propaga, arrasa i s’extingeix amb independència dels mitjans que s’emprin en el seu control. És un ens viu i destructor.

La sensació de no poder fer res davant flames de 5 metres que t’emboliquen en dècimes de segon, columnes de fum negre i asfixiant i una calor abrasadora es té, només quan armat amb una pala, un tros de branca o que se jo, un s’endinsa en aquesta abraçada candent, assassina i letal que és el foc.

Espanya, estiu rera altre, és pastura d’aquestes flames que, bé de forma intencionada o per negligència, arrasa a més dels nostres boscos, amb els nostres records, amb aquells escenaris on ha transcorregut gran part de la nostra infantesa i la dels nostres pares i avis.

Per a algú que estima el bosc com ho estimo jo, és morir-se per dintre, és un sentiment una emoció de desassossec la presa de consciència de l’insignificants que apareixem davant aquest foc devastador. Entenc i em solidaritzo amb la gent de Canàries als quals el foc l’hi ha llevat tot.

Pd- Potser si per al pròxim forméssim una quadrilla amb els Rajoy, ZP, Acebes o Blanco en lloc de donar-nos l’espectacle mediàtic al que ens tenen acostumats, estarien més preocupats a elaborar polítiques encaminades a evitar aquests desastres i penar als culpables, amb duresa i amb rigor.

Comentaris a xarop.net

 

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.