Entre abelles reina i borinots

23 ag. Entre abelles reina i borinots

Quan el 22 de Novembre de 1975 es va fer efectiva la disposició successòria del “Generalísimo” en favor del monarca Juan Carlos I, s’explica que aquest va arribar a la prefectura de l’estat amb una mà davant i una altra darrere. La monarquia espanyola havia estat absent des de la constitució d’Espanya com república i els posteriors 40 anys de dictadura i en tot aquest temps havia “subsistit”, en el seu palauet de Estoril, gràcies a les “col·lectes reials” a les quals contribuïen generosament, la noblesa europea i l’alta burgesia espanyola.

Expliquen també que el nostre monarca, és mes aviat  “poc dotat” en això d’administrar els seus diners, corren infinitat d’anècdotes referents a això, com la venda d’una ploma d’or per quatre cèntims al porter d’un hotel suís per a poder comprar-se llaminadures, quan era petit, per això és difícil d’imaginar com, segons el magazine  Forbes en el 2003, situava a la família Reial Espanyola, en el lloc 134é del ránquing de les més riques a nivell mundial, l’estimació del seu patrimoni es va calcular en uns 1.790 mill€ d’aquell temps.

L’últim pressupost destinat a la Casa Reial, partida 1 dels PGE, els assigna la “modesta xifra” xifra de 8.289.970€, si tenim en compte que en 1994/95 es van justificar 29 milions de les antigues ptes. només pel consum de gasolina de les seves majestats, podrem arribar a la conclusió que la Casa Reial administra excel·lentment els seus recursos.

S’apunta que l’artífex de la proesa financera va ser l’administrador de la CR, Manuel Prado i Colón de Carvajal, qui va saber donar-li joc als seus coneixements i influències amb el més florit de les aristocràcies mundials, especialment les Saudites, amb les que va protagonitzar, al costat del magnat de la Rosa una de les experiències econòmiques més sonades de la nostra democràcia amb l’entramat KIO.

Si a això afegim detalls com el regal del Bribón I, un dels 5 iots d’esbarjo de la família real, valorat en 16 mill$ i que el Bribón III, ha doblat aquest import (actualment ja tenen el Bribón IV), comprendrem en part el perquè de tot aquest patrimoni.

No estaria de més que tal com ha sol·licitat algun grup parlamentari en el Congrés, es detallessin aquests i altres aspectes del que no deixa de ser el funcionari millor pagat del regne, i així donar sentit al refrany “La dona del César ….”.

M’ha costat horrors trobar informació en la xarxa sobre aquest tema, però us aporto els articles dels quals he tret la informació i que us recomano llegir per a ampliar-la, mereix la pena:

Comentaris a xarop.net

No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.